La biòloga i pedagoga Margalida Comas i Camps donarà nom al nou edifici interdepartamental de la UIB

La biòloga i pedagoga menorquina Margalida Comas i Camps (Alaior, 1892 – Exmouth, Regne Unit, 1972), filla il·lustre de la ciutat de Maó, donarà nom al nou edifici interdepartamental del campus de la Universitat de les Illes Balears. La proposta va ser aprovada ahir per unanimitat pel Consell de Govern de la UIB.

La iniciativa havia estat presentada d’acord amb els objectius del Pla estratègic de la UIB 2023-2027 i el III Pla d’igualtat de la Universitat per avançar en la igualtat entre dones i homes i fer visibles les aportacions de les dones a la comunitat universitària.

L’edifici Margalida Comas i Camps acull des de l’inici del curs 2023-24 els estudis de Psicologia, Infermeria i Fisioteràpia. S’hi ubiquen aules, laboratoris, despatxos de professors i diversos serveis per a la comunitat universitària. La construcció ha estat possible gràcies al finançament del Govern de les Illes Balears i el cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

La biografia

Segons la biografia facilitada per la UIB, Margalida Comas i Camps mereix ser recordada com una pionera entre les científiques menorquines. Va néixer a Alaior el 25 de novembre de 1892. Va estudiar Magisteri a l’Escola Normal de Palma i, quan va obtenir el títol de mestra, va acompanyar el seu pare en un viatge pedagògic de quatre mesos per diversos països d’Europa, com França, Bèlgica i Suïssa. A França, va obtenir el Brevet élémentaire, títol que l’habilitava per impartir ensenyament primari a aquell país.

De retorn a Espanya, va ingressar a l’Escola d’Estudis Superiors de Magisteri de Madrid, va triar la docència a l’Escola Normal i es va especialitzar en la branca de Ciències. Durant els anys d’estudi a Madrid (1912-1915), va assistir a les classes pràctiques de Química al Museu Pedagògic; va completar un curs de mineralogia pràctica al Museu de Ciències Naturals i, durant els estius, va fer pràctiques de zoologia al Laboratori de Biologia Marina de les Illes Balears. Va finalitzar els estudis l’any 1915 en el primer lloc de la Secció de Ciències, i el claustre de professors la va proposar com a professora titular a l’Escola Normal de Mestres de Santander.

L’any 1915, amb 22 anys, es va incorporar com a professora titular de Física, Química i Història Natural a l’Escola Normal de Mestres de Santander, on va manifestar la seva inquietud pels mètodes actius en l’ensenyament de les ciències. Aquesta passió es va manifestar a través de la realització d’experiments en el laboratori, la construcció d’aparells senzills, el maneig del microscopi, la classificació d’animals, vegetals i minerals, les excursions i la creació de col·leccions, entre d’altres.

Més tard, durant el curs 1920-1921, va aconseguir una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis a Anglaterra per cursar estudis al Bedford College for Women, a la Universitat de Londres. Es va centrar en la metodologia de l’ensenyament de les ciències i a ampliar els coneixements de laboratori en Física, Química, Botànica i Zoologia. L’any 1921, Margalida Comas va començar la carrera de Ciències Naturals a Madrid mentre encara treballava a Santander. Un any més tard, ja obtingut el trasllat a la Normal de Tarragona, la va continuar a Barcelona. A més, entre 1926 i 1928 va fer, a la Sorbona de París, les investigacions per a la tesi doctoral. Després de presentar la seva memòria, titulada «Contribució al coneixement de la biologia de Chironomus humani i del seu paràsit Paramernis contorta», va obtenir el grau de Doctora en Ciències (Secció Naturals) a la Universitat de Barcelona el 27 de gener de 1928.

Com que no va poder accedir a un centre on pogués continuar el seu treball científic, cosa que hauria aconseguit si hagués estat home, va continuar exercint com a professora a la Normal de Tarragona, de la qual va arribar a ser directora. Va treballar també a l’Escola Normal de Barcelona, on va ocupar el càrrec de vicerectora. A més, va participar al Seminari de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Finalment, el 1933 va ser contractada com a professora a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant aquests anys, va formar part de les comissions d’ensenyament de Catalunya. El 1932, va participar en el VI Congrés Internacional de la Lliga d’Educació Nova. El 1933 va ser secretària del Consell Regional de Segon ensenyament, en el qual era l’única dona. A més a més, entre 1933 i 1936 va exercir com a professora de Biologia Infantil a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, en aquell moment, la Universitat Autònoma. Durant aquest període, es va convertir en una de les divulgadores principals a Espanya dels nous descobriments i teories que emergien en el panorama científic internacional. Algunes de les seves activitats divulgatives varen incloure conferències sobre evolució i herència a la Universitat Internacional de Santander, així com la publicació d’articles sobre genètica i altres temes científics a la Revista de Pedagogia.

A l’exili

Margalida Comas i Camps va viure a l’exili a Anglaterra, acompanyada del seu marit Guillem Bestard, pintor i fotògraf mallorquí amb qui es va casar el 1931. Va exercir com a professora de Biologia a la Dartington Hall School (Devon). Inicialment, va enfrontar-se a l’oposició per ser dona i va haver de suplicar al director que li concedís una setmana de prova. Els alumnes varen expressar el seu desacord el primer dia de classe, però posteriorment varen demanar al director que permetés que la professora Comas quedàs. Va morir a Exmouth el 28 d’agost de 1972.

A més de la seva notable història com a científica i pedagoga, Comas també mostrava una gran faceta solidària i pacifista, com explica en aquestes línies Joan March Noguera: «Margalida, des de molt jove, es va preocupar pels infants amb problemes. Així, per al seu treball de final d’estudis a la Normal, va realitzar un treball que servia per detectar nins amb problemes d’aprenentatge, titulat Instrucción en cálculo de los escolares madrileños, siguiendo las pruebas de Vaney. Per dirigir aquest treball va escollir el professor de Pedagogia Especial Anastasio Anselmo González Fernández (1890-?). La forma com Margalida va entrar en contacte amb els infants bascs refugiats a Anglaterra —primer, en nom del Govern de la República i posteriorment, com a col·laboradora del quàquers— està molt ben descrita per María Ángeles Delgado. Tan sols cal complementar la informació explicant perquè Margalida Comas, que havia tornat d’Anglaterra a Barcelona, l’octubre de 1938, per la tesi doctoral de Joan Roura i per tractar d’aclarir com estava la seva situació en relació amb la Universitat i tornar immediatament a Anglaterra, per continuar la seva tasca amb els nins bascs, va quedar a Catalunya fins a final de gener de 1939 i a França fins a final de febrer.