Una pedra platejada d’homenatge per a “les roges del Molinar”

Entre la vintena de pedres platejades que duran el nom de dona, vuit s’han instal·lat aquest diumenge a Palma. L’acte s’ha iniciat al Molinar, on a partir d’ara la gent que transiti pel seu passeig es toparà amb el nom d’Aurora Picornell Femenias, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer, les roges del Molinar, imprès en una pedra de la memòria: una llamborda amb placa d’acer que ret homenatge a la seva vida, escapçada quan varen ser afusellades el 5 de gener de 1937.

L’homenatge que ret la Vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, a les dones víctimes de la repressió franquista dins el Projecte Stolpersteine té a Palma un dels punts més emblemàtics.

A l’acte ha estat present el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, així com el batle de Palma, José Hila; el regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, l’historiador David Ginard i la investigadora Margalida Capellà, que han acompanyat els familiars de les víctimes.

El vicepresident Yllanes ha recordat «la necessitat de reivindicar el nom d’aquestes dones lliures i lluitadores», alhora que ha manifestat la seva «preocupació, rebuig i absoluta condemna» als actes de vandalisme que han patit darrerament algunes d’aquestes víctimes, que ha qualificat «com a símbols de la democràcia i la llibertat a la ciutat de Palma. Des del Govern seguirem treballant per dignificar els seus noms».

“Continuarem lluitant per la seva memòria. Les seves famílies s’ho mereixen”, ha remarcat el batle. Per a José Hila, “seguirem fent passes per recuperar i dignificar la memòria històrica, amb el record dels episodis més cruels i vergonyosos de la nostra història perquè mai, mai tornin a passar”.

La instal·lació de les pedres de la memòria ha continuat al barri de la Soledat, on des d’aquest diumenge a la plaça de Sant Francesc Xavier hi romanen dues llambordes platejades més: les dedicades a Berlamina González Rodríguez i Pilar Sánchez Llabrés.

A elles se suma l’homenatge a Juana Baño Morales, les restes de la qual es varen recuperar al cementeri de Calvià, i que ara té una pedra de la memòria al carrer Salat.

La darrera aturada ha estat per recordar una parella amb una història d’aquelles que deixen empremta: la d’Irene i Ernst Heinemann, que ja tenen la seva pedra de la memòria al carrer Robert Graves del Terreno com a víctimes de la repressió franquista. El matrimoni jueu alemany, exiliat a Mallorca, va ser perseguit per la Gestapo i la policia franquista.

Homenatge a 97 víctimes

El projecte Pedres de la Memòria, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades al Projecte Stolpersteine.

I ho fa a través de la col·locació de dos tipus de llambordes. D’una banda, les pedres Stolpersteine daurades que volen recuperar el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears (20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera). Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una de les víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— que s’ubicaran en les adreces on hi varen viure.

D’altra banda, també s’instal·len pedres de la memòria platejades —Remembrance Stones— que recorden el nom de víctimes del franquisme. Concretament es retrà homenatge a 43 víctimes del franquisme al conjunt de les Illes Balears (22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa), 4 a Barcelona i una a Madrid. En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detingut, on va ser empresonada, i la data i el lloc on va ser assassinada— i que s’ubicaran a diferents indrets que corresponen a l’adreça on varen viure-hi o el lloc on varen treballar-hi. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

Aquest projecte ha estat elaborat per un equip de feina, integrat per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears.

La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, qui també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.

L’elaboració i coordinació de la llista de víctimes del franquisme l’ha duta a terme el professor d’Història Contemporània de la UIB, David Ginard. S’ha prioritzat l’existència de familiars vius d’aquestes víctimes i s’ha apostat per fer visible i dignificar el nom de les 20 dones de les quals es té constància que varen morir a causa de la repressió franquista, la gran majoria assassinades. Es dona compliment així al que estableix el capítol IV de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, que recull la necessitat de «reconèixer la memòria democràtica de les dones i condemnar la violència i la repressió exercida contra elles relacionada amb la Guerra Civil i la dictadura franquista pel fet de ser dones».

#Foravila.net