Ara llegint
Una tesi doctoral per entendre la relació entre la festa i l’art a Ciutat durant els segles XVI i XVII

Una tesi doctoral per entendre la relació entre la festa i l’art a Ciutat durant els segles XVI i XVII

«Dies de taula» és un concepte essencial per comprendre la festa en el context municipal de Ciutat de Mallorca en els segles XVI i XVII. És el punt de partida per relacionar festa i poder civil en el si del govern municipal, així com per a la implicació normativa i protocol·lària del terme pel que fa a les aparicions públiques de la institució.

La tesi d’Aina M. Escobar Sánchez, defensada recentment a la Universitat de les Illes Balears, es basa en l’anàlisi exhaustiva del manuscrit Cerimonial de l’arxiu (1541-1686), actualment conservat a l’Arxiu del Regne de Mallorca sota la signatura de Còdex 196. Es tracta d’un document cabdal per a l’estudi, no sols del cerimonial d’època moderna, sinó també de la vida quotidiana des de múltiples perspectives.

En aquesta línia, i com a possibilitat de transferència, la transcripció completa del manuscrit a la tesi i la disposició d’aquest en un document en PDF navegable obren la porta a investigadors de diverses disciplines al seu estudi futur.

L’altra font essencial per a l’estudi dels dies de taula és una peça artística: la taula dels jurats de Mallorca (1659), una obra que plasma gràficament els dies de taula a manera d’escriptura exposada. La recerca de paral·lelismes de taules de cerimonial en diversos contextos civils municipals ha posat en relleu l’excepcionalitat de la taula dels jurats de Mallorca i, a la vegada, enceta una interessant línia d’investigació a desenvolupar que permet establir relacions polítiques, històriques i artístiques entre Mallorca i altres territoris en àmbit nacional (Ciutadella i Toledo, fins ara) i internacional (les Filipines, Mèxic, Xile, l’Argentina, l’Uruguai, Colòmbia, el Paraguai, l’Equador, el Perú, Bolívia, Veneçuela i Cuba, entre d’altres).

Lligat als dies de taula es posa de relleu la figura, fins a la data desconeguda, del setè jurat o escrivà de despeses menudes de la universitat. Un càrrec de gran rellevància en el si de la Universitat de Mallorca, de nomenament del Gran i General Consell, vitalici i d’importants atribucions en el control d’un aspecte fonamental de la consciència institucional. Es tracta de preservar els antics usos i costums (allò conegut com la consuetud) i, en la mateixa línia, evitar les innovacions i limitar-les a futur (fer memòria), perquè, en tot cas, es respectés el poder regnícola equiparat al reial i mai no es faltés a l’honra i reputació del Regne.

Relació entre festa i art

Pel que fa al component historicoartístic de les celebracions, la tesi d’Aina M. Escobar Sánchez ha pogut observar la relació inequívoca entre festa i art; dissociar-los és impossible.

L’anàlisi de cada un dels elements ha seguit el fil conductor dels cinc sentits: la vista (l’evolució urbana i el nou protagonisme de la ciutat, els itineraris, l’evolució arquitectònica, les façanes com a escenari festiu i l’ornat efímer, envelat, encortinades de quadres, endomassats, arcs triomfals, portalades, balconades, altars efímers, túmuls, cadafals, carros triomfals, escultura processional i lleugera, alimares, lluminària, cera, foc i artefactes pirotècnics), l’oïda (salves d’artilleria, crides i pregons, repicar de les campanes, tambors i ministrils, música instrumental i vocal), l’olfacte (ornamentació floral i vegetal, perfums, pebets, encens), el tacte (gramalles com a uniforme oficial, indumentària civil i religiosa, la gala i ornat personal en modes de pentinats, joies i cosmètica), el gust (el refresc, begudes fresques i dolços) i el component lúdic de la festa (dansa pública i privada, passeigs, cavalcades, encamisades i jocs cavallerescs, teatre, disfresses i invencions, la poesia i el component mixt literari, dramàtic i musical).

En aquest gran apartat s’aporta una visió calidoscòpica de la festa i l’art, malgrat que és important incidir en la confluència d’elements i en la necessitat d’entendre’ls en conjunt com a obra d’art total de caràcter multisensorial. Les possibilitats de recerca i transferència al futur són pràcticament il·limitades: la reconstrucció dels jocs cavallerescs, la realització d’itineraris culturals, la reproducció de perfums i aigües de bones olors a partir de receptes localitzades, la recreació d’escenaris efímers, la recuperació d’elements gastronòmics perduts…

En definitiva, la tesi doctoral d’Aina M. Escobar Sánchez valora la festa moderna, els dies de taula i els seus elements historicoartístics com a part fonamental del patrimoni cultural immaterial de Mallorca, a la vegada que reflexiona sobre la necessitat de crear les condicions idònies per al seu estudi i recuperació.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt