Dol per la mort del cineasta palmesà Agustí Villaronga
Agustí Villaronga, director de cinema nascut a Palma el 1953, ha mort avui matí. La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, el president del Govern, Pedro Sánchez, el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, o el rector de la UIB, Jaume Carot, entre molts d’altres, han expressat al llarg del dia el seu dolor per la mort d’Agustí Villaronga, guardonat amb el Premi Ramon Llull l’any 2011 en reconeixement a la seva trajectòria cinematrogràfica i doctor honoris causa per la UIB el 2021, una investidura que no es va poder dur a terme a causa de la malaltia que l’ha duit, avui, a la mort.
Trajectòria d’Agustí Villaronga
Agustí Villaronga va néixer a Palma l’any 1953. Va estudiar Història de l’Art a Barcelona. Els seus primers treballs foren en la direcció artística, realització de decorats i vídeos de moda, i s’inicià en el cinema amb els curtmetratges Anta Mujer (1976), Laberint (curtmetratge)(1986) i Al Mayurka (1980).
El 1987 va dirigir el seu primer llargmetratge, Tras el cristal, que fouseleccionada al Festival de Berlín. Va rebre el premi de la crítica de Mallorca, el Premi Onda i el gran premi del Festival de Cinema de Barcelona. Dos anys després, amb El niño de la luna, va sorprendre el públic i la crítica al festival de Cannes de 1989. Guanyà el Premi Goya al millor guió original i fou nominada als premis de millor director i millor pel·lícula.
El 1992 abandonà la ficció amb el documental Al-Andalus: les arts islàmiques a Espanya, produït per Sogetel i el MoMA de Nova York, i el 1995 adaptà la novel·la de Georges Simenon El pasajero clandestino. Dos anys després, va dirigir 9.99 (1997), coprotagonitzada per María Barranco i Telere Páverz, a mitjan camí entre el cinema negre i el fantàstic. Va ser presentat a diversos festivals, entre d’altres, als de Montreal, Toronto, Roma, Sitges, l’Havana i al Fantafestival, en el qual va guanyar diversos guardons, a més del Premi Méliès de plata a la millor pel·lícula fantàstica europea.
El seu treball següent, El mar (2000), va ser una obra important en la seva trajectòria. Adaptació de la novel·la de l’escriptor Blai Bonet, va en creà el guió juntament amb Antoni Aloy, també director de cinema, i Biel Mesquida, escriptor. El Mar va ser nominada a l’Os d’Or al Festival de Cinema de Berlín. Aquesta nominació li va suposar el reconeixement internacional, a més de molts altres premis i nominacions rebuts arreu del món, com el Premi Manfred Salzgeber a la innovació.
Fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema de Catalunya el 2001. L’any següent realitzà el fals documental Aro Tolbukhin, dins la ment de l’assassí, en el qual Villaronga juga amb les possibilitats del llenguatge fílmic combinant estils, gèneres i formats. Va ser guardonat amb el Premi Ariel com a millor guió original i nominada a la millor pel·lícula i direcció.
El 2010 estrenà Pa negre, adaptació de la novel·la del mateix títol de l’escriptor Emili Teixidor, una història centrada en la infància i adolescència d’un nin durant els foscos anys 40. Nora Navas guanyà la Conxa de Plata a la millor actriu al Festival de Cinema de Sant Sebastià i 9 Premis Goya (entre els quals, el de millor direcció) d’un total de 14 nominacions. Pa negre va ser seleccionada per competir per l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
El 22 de juliol de 2011 va ser premiat amb el Premio Nacional de Cinematografía. L’any següent va ser un any de guardons per a la seva trajectòria, com el premi honorífic del Festival Internacional de Cinema i Arts Escèniques Gai-Lesbo i Trans de Bilbao (Zinegoak), el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, i un homenatge de l’Spanish Cinema Now a Nova York.
Després de la biografia d’Eva Perón per a la televisió, Carta a Eva (2012), o el documental El testament de Rosa (2015), homenatge a l’actriu Rosa Novell, va dirigir Incerta glòria, film basat en la novel·la de Joan Sales, guardonada amb 8 premis a la desena edició dels premis de cinema Gaudí.
La seva darrera producció, El ventre del Mar (2021), ha estat guardonada amb sis premis al Festival de Cine de Màlaga, entre els quals la Biznaga d’Or a la millor pel·lícula, així com a millor director i millor guió.
Premi d’Honor de l’Acadèmia de Cine 2022.
Villaronga també ha treballat al teatre. Ha dut a l’escena obres de Colm Tóibín, com El testament de Maria (2014), i Clitemnestra (2021), basada en l’obra La casa dels noms, d’aquest autor.
Filmografia
- 1979: Laberint, curtmetratge
- 1976: Anta mujer, curtmetratge
- 1979: Al Mayurka, curtmetratge
- 1985: Tras el cristal
- 1989: El niño de la luna
- 1989: La mort i la primavera, basat en el llibre de Mercè Rodoreda
- 1991: Al Andalus, documental
- 1995: El passatger clandestí, telefilm
- 1997: 99.9
- 2000: El mar
- 2002: Aro Tolbukhin, dins la ment de l’assassí
- 2005: L’habitant incert (actor)
- 2007: Després de la pluja, telefilm
- 2010: Pa negre
- 2012: Carta a Eva, minisèrie
- 2015: El rey de la Habana
- 2015: El testament de la Rosa, documental
- 2017: Incerta glòria, basat en la novel·la de Joan Sales
- 2019: Nacido rey
- 2021: El ventre del mar
Direcció teatral
- El testament de Maria
- Clitemnestra
Al llarg de la seva trajectòria, Agustí Villaronga ha anat desenvolupant una línia de treball molt personal, que podem situar en el que es denomina cinema d’autor, és a dir, el cinema en què el director decideix, controla i és el responsable final de tots els aspectes de la creació cinematogràfica, des del guió, la posada en escena, l’elecció dels actors i de l’equip tècnic que donarà forma a la seva creació.
Pel que fa a la seva rellevància com a creador, ho confirmen els múltiples premis i reconeixements que ha obtingut al llarg de la seva trajectòria, alguns dels quals hem referit al currículum. Destacam que ha estat premiat als festivals internacionals de cinema més rellevants, com Cannes (1989), Berlín (2000) i Sant Sebastià (2002); ha rebut premis Goya per diverses pel·lícules (1990, 2011), premis Gaudí (2011), el Premi Nacional de Cinema de Catalunya el 2001 i el Premi Nacional de Cinematografia, que rebé el 2011, guardó que distingeix l’aportació en l’àmbit cinematogràfic espanyol durant l’any anterior a la seva concessió.
Villaronga ha adaptat a la seva cinematografia novel·les d’escriptors rellevants de la cultura catalana, com Blai Bonet, Joan Sales, Emili Teixidor o Mercè Rodoreda, i internacionals, com Georges Simenon i Alessandro Baricco. També ha realitzat adaptacions teatrals de Colm Tóibín.
La seva rellevància en el panorama cinematogràfic nacional ho confirmen treballs com la monografia que li dedicà la professora de la Universitat de València Pilar Pedraza, Agustí Villaronga (Akal, 2007), capítols de llibre, articles a revistes especialitzades, tesis i congressos.
Foto: UIB