Una tesi doctoral evidencia mancances en el tractament de la documentació i la gestió cultural de l’església de Santa Eulàlia
Santa Eulàlia és una de les esglésies més antigues i importants de Mallorca. La parròquia s’ubica al centre històric de Palma i custodia un alt grau de patrimoni de diferents èpoques històriques. Presenta un bon estat de conservació, ja que històricament s’han dut a terme processos d’intervenció sobre els béns mobles, l’immoble i l’entorn urbanístic.
Ara bé, malgrat que va ser declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) en categoria de monument, el conjunt patrimonial de Santa Eulàlia manca d’expedient administratiu associat amb aquesta protecció, segons ha confirmat la tesi doctoral de Sebastián Escalas Sucari, defensada recentment a la Universitat de les Illes Balears.
L’investigador ha identificat i examinat les fonts documentals bibliogràfiques i arxivístiques per a l’estudi de Santa Eulàlia i el seu patrimoni moble. D’aquesta manera, s’ha fet una avaluació crítica sobre el tractament de la documentació i la gestió cultural actual pel que fa als processos de conservació i divulgació del seu patrimoni. A la vegada, la tesi aporta la definició d’un perfil professional per a l’historiador de l’art basat en la gestió documental aplicada a la conservació i divulgació del patrimoni religiós de Mallorca.
Fruit del seu treball, Sebastián Escalas ha constatat que la parròquia presenta un conjunt de problemes relacionats amb la seva documentació, causats principalment per la desactualització dels seus continguts historiogràfics. Aquesta desactualització està alhora provocada per la falta de transferència dels resultats obtinguts durant les campanyes de restauració i a l’estat actual de consulta del seu antic Arxiu Parroquial, restringit i encara sense catalogar després d’haver estat traslladat a l’Arxiu Diocesà de Mallorca a finals del segle XX.
Manca de recursos
Per altra banda, l’investigador assenyala que fan falta recursos econòmics i humans en la gestió cultural de Santa Eulàlia per tal de desenvolupar una planificació tècnica pròpia, o bé disposar de les infraestructures i mitjans operatius.
Aquesta situació fa que no s’estigui generant documentació activa per gestionar el patrimoni cultural de Santa Eulàlia, com és el cas d’aixecaments planimètrics actualitzats, estudis estructurals, programes de divulgació, plans de conservació o un inventari dels seus béns mobles. De fet, Escalas apunta que encara no s’ha presentat ni és accessible l’inventari de béns mobles a través del Consell de Mallorca, tot i que va ser encarregat a la UIB en el marc dels convenis per a la realització dels inventaris de l’Església catòlica a Balears en la dècada de 1990.
Les conclusions de la tesi confirmen que els problemes de documentació i processos de gestió cultural estan causant que la conservació i divulgació del patrimoni de l’església de Santa Eulàlia estiguin condicionades per la desactualització dels seus continguts historiogràfics, la dificultat d’accés a gran part de la seva documentació històrica i la falta de recursos econòmics que permetin disposar d’una planificació pròpia o la dotació d’infraestructura, recursos humans o tècnics que garanteixin una correcta gestió dels processos.
Finalment, els resultats proposen un pla de documentació específic per a Santa Eulàlia, com a eina que possibiliti programar diverses tècniques, accions o eixos d’actuació per als processos de conservació i divulgació dels seus béns culturals. Entès, aquest pla, com una fase prèvia històrica i tècnica d’investigació i estudi del bé immoble i dels béns mobles, com a punt de partida per crear un pla director propi per a una gestió més integral del monument. I que, a més, prevegi diverses ajudes de finançament i assessorament científic en l’àmbit estatal i autonòmic.