ARCA denuncia la desaparició de les vorades de pedra del carrer Paborde Jaume de Santa Maria
Les obres de peatonalització del carrer Paborde Jaume de Santa Maria del Camí han generat queixes veïnals i la reacció de l’entitat ARCA, que denuncia la retirada de les vorades de pedra tradicionals i reclama que es conservin els elements que encara es mantenen. Paral·lelament, una resident ha posat en qüestió la seguretat dels itineraris provisionals per als vianants i la transparència de l’Ajuntament en relació amb el projecte.
Els treballs, iniciats el 27 d’agost de 2026 i amb una durada prevista de sis mesos, estan promoguts per l’Ajuntament de Santa Maria del Camí i compten amb un finançament de 769.500 euros del Consell de Mallorca.
ARCA reclama conservar les vorades de pedra
En una nota de premsa, ARCA ha expressat el seu suport a les reivindicacions veïnals per mantenir les vorades de pedra del carrer i ha criticat la resposta de l’Ajuntament davant la petició de preservar aquests elements.
L’entitat explica que s’havia adreçat al consistori per reclamar-ne la conservació i que el batle, Nicolau Canyelles, li havia contestat que les vorades no estan incloses en el catàleg municipal de patrimoni, que les obres estan subvencionades pel Consell de Mallorca i que el projecte es podia consultar a la Plataforma de Contractació.
ARCA considera que aquesta resposta evidencia una manca de sensibilitat envers el patrimoni tradicional i lamenta que no s’hagi plantejat la possibilitat de rectificar les actuacions. L’entitat recorda que els elements patrimonials que no disposen d’una protecció específica també poden tenir un valor històric, cultural i identitari.
En aquest sentit, sosté que les obres públiques no haurien de servir d’excusa per eliminar elements característics del paisatge urbà. També assenyala que situacions semblants s’han produït en altres municipis de Mallorca, com Palma, Campos i Inca, on, segons l’entitat, en alguns casos s’han acabat esmenant les actuacions inicials.
ARCA demana que es conservi la vorada que encara roman al carrer Paborde Jaume i que es recuperi la pedra que ja ha estat retirada perquè torni a formar part de l’acabat del carrer. Així mateix, reclama a l’Ajuntament que ampliï i actualitzi el catàleg municipal de patrimoni per incorporar-hi altres elements que considera mereixedors de protecció.
Una resident denuncia deficiències en la seguretat dels vianants
A les reclamacions patrimonials s’hi afegeix la denúncia d’una resident, que qüestiona les condicions de seguretat i accessibilitat dels itineraris habilitats per als vianants mentre duren les obres.
Segons el seu escrit, els passos provisionals tenen una amplada lliure d’aproximadament 79 centímetres en alguns punts, per sota dels 1,20 metres que estableix, amb caràcter general per als itineraris de vianants provisionals afectats per obres, l’Ordre TMA/851/2021 en els supòsits que hi són aplicables. La resident considera que aquestes dimensions dificulten el pas de cadires de rodes i de persones amb mobilitat reduïda.
La denunciant també afirma que el paviment presenta irregularitats, que en alguns trams les pedres han estat retirades i que els vianants han de caminar sobre grava. A més, qüestiona la senyalització i la protecció dels recorreguts provisionals.
Un dels aspectes que considera més preocupants és la presència de rases a banda i banda dels passos habilitats. Segons relata, la separació entre l’itinerari per als vianants i aquestes excavacions consisteix en una malla de plàstic subjectada amb barres corrugades clavades a terra. La resident assegura que algunes d’aquestes barres no disposen de caputxons de protecció i alerta del risc de caigudes i lesions.
Davant aquestes circumstàncies, demana que es revisin les condicions de seguretat de les obres i que es garanteixi un pas accessible i protegit per als residents i la resta de vianants.
El valor històric de l’empedrat
La conservació de les vorades i de l’empedrat tradicional constitueix un altre dels motius de preocupació. La resident sosté, a partir de fonts que afirma haver consultat, que les vorades afectades podrien tenir més de dos-cents anys d’antiguitat i correspondre a les originals de la configuració del carrer.
També apunta que no es pot descartar que algunes de les pedres siguin anteriors, ja que, segons exposa, en aquella època s’havien reutilitzat pedres d’altres construccions per pavimentar carrers. Aquestes afirmacions, però, requeririen documentació històrica o una valoració tècnica que permetés establir l’antiguitat i el valor patrimonial concret dels elements afectats.
La denunciant considera que les pedres s’haurien d’haver restaurat en lloc de retirar-les i recorda que, segons afirma, ja s’han duit a terme actuacions de recuperació de paviments tradicionals en altres carrers del municipi.
ARCA coincideix en la necessitat de preservar aquests elements, independentment que estiguin inclosos o no en el catàleg municipal. L’entitat defensa que la protecció del patrimoni no s’ha de limitar als béns formalment catalogats i que els responsables polítics tenen marge per afavorir-ne la conservació.
Queixes per la manca d’informació sobre el projecte
La resident també qüestiona la transparència de l’Ajuntament en relació amb la documentació de les obres. Segons el seu relat, durant una reunió amb veïns celebrada el 13 d’agost, el batle, Nicolau Canyelles, es va comprometre a publicar el projecte a la pàgina web municipal abans de l’inici dels treballs.
La denunciant assegura que aquesta documentació encara no s’ha publicat i que un veí va presentar una instància al consistori per reclamar-ne l’accés sense haver rebut resposta. Davant aquesta situació, explica que es va presentar una reclamació al portal de transparència.
La resident també relata que, durant el ple ordinari del 24 de setembre, un veí va demanar al batle quan es faria pública la documentació i que aquest va declinar respondre. A més, afirma que la retransmissió de la sessió, que s’havia emès en directe per YouTube, va desaparèixer del canal municipal una vegada acabat el ple. Segons la denunciant, aquesta circumstància també s’ha posat en coneixement del portal de transparència.
Aquests fets formen part de les queixes exposades per la resident i no permeten, per si mateixos, concloure que s’hagi produït una vulneració de la normativa de transparència. Per determinar-ho, caldria comprovar quina documentació s’ha publicat, quines sol·licituds s’han registrat i quina resposta hi ha donat l’Ajuntament.
Denúncies davant diverses institucions
La resident assegura que diferents veïns han presentat queixes davant l’Ajuntament de Santa Maria del Camí, el Consell de Mallorca, la Fiscalia i el portal de transparència. En els seus escrits, qüestionen tant les condicions d’execució de les obres com la possible afectació al patrimoni històric i el compliment de les obligacions d’accessibilitat i publicitat de la documentació contractual.
La denunciant considera que l’actuació podria vulnerar diverses normes, entre les quals esmenta l’Ordre TMA/851/2021, la Llei 19/2013 de transparència i la legislació de contractes del sector públic. També qualifica la retirada de les pedres d’atemptat contra el patrimoni històric. Aquestes són acusacions formulades per la resident, i no consta en la informació aportada que cap dels organismes esmentats hagi emès una resolució que n’acrediti les conclusions.
La polèmica deixa sobre la taula dues qüestions principals: com compatibilitzar la transformació de l’espai públic amb la conservació dels elements tradicionals que defineixen la identitat dels pobles, i quines garanties d’accessibilitat, seguretat i transparència han d’acompanyar les obres municipals.
Mentre els treballs continuen al carrer Paborde Jaume, ARCA reclama que es conservin les vorades que encara no han estat retirades i que es recuperi la pedra arrabassada. Els veïns que han expressat les seves queixes, per la seva banda, demanen informació sobre el resultat final de l’actuació i garanties que les obres no comprometin ni la seguretat dels vianants ni la conservació del patrimoni tradicional de Santa Maria.