Maria del Camí Dols: “La llet d’ametlla a cada casa és diferent”

Maria del Camí Dols Martorell és doctora en Història. Aquests dies de desembre ha fet la visita guiada “Un tast de llet d’ametlla” que recorr alguns dels molins on es fa la llet d’ametlla a Santa Maria i s’explica l’orígen d’aquesta beguda típica de les festes de Nadal. La tradició a Santa Maria era beure’n un tassó en tornar de Matines, i també el dia de Nadal amb el torrons. 

Pregunta.- Quants molins hi ha a Santa Maria que fan llet d’ametlla?

Resposta.- Una cosa es courer-la i l’altra es fer-la. Enguany amb “Un tast de llet d’ametlla” hem anat a tastar-la al celler Sebastià Pastor, a Ca’n Vinagre, que és l’únic que en fa de cuita. Actualment hi ha 4 molins actius: Ca’n Cama, Ca’n Caragol, Ca’n Vinagre i Es Cabàs. 

P.-Quin és el procés per fer la llet d’ametlla?

R.-L’ametlla pelada crua es mol al molí, el moliner va tirant aigua a la mola i es va fent la llet. Aquesta llet no duu ni sucre, ni canyella, ni la clovella de llimona, seria la llet com si sortís de la vaca, i després ha de passar pel procés de pasteurització, per dir-ho així, i es quan es bull, li poses sucre, canyella i la clovella de llimona. Es bull entre dues hores i mitja i tres, i això ho fa cadascú a ca seva. 

Els frares mínims la bevien fora sucre i fora res, però després es va anar estenent i la gent ja podia comprar sucre i canyella, que hem de pensar que fa 300 anys eren productes cars i no tothom hi tenia accés.

P.-Encara és viva la tradició de fer-ne per Nadal?

R.- Si, els santamariers de soca-rel encara en fan. Sempre es fa per Nadal, encara que en els darrers anys molta de gent la congela i la beu com si fos gelat a l’estiu. Però jo trob que s’ha de beure per a Nadal.

P.-Es diferent a cada casa? 

R.- Es com la paella, a cada casa és diferent. Per exemple, noltros tenim de la recepta de la meva padrina i ma mare la fa molt fina i amb poc sucre, en canvi hi ha cases que són molt dolces. També n’hi ha que la fan més grumosa, de fet, li pots dir al moliner que la torni a passar fins que quedi així com vols. A cada casa els gusts son diferents. 

Ara els moliners te posen l’ametlla, però en un principi hi duies l’ametlla de la teva finca i et feien la llet amb la teva ametlla. El problema ara és que molts d’ametllers s’han mort. Hi ha la varietat d’ametlla marcona, que és aquest bessonet petitet i redonet, que és molt dolcet i donava un toc de més dolçor, però ara es posa ametlla de Califòrnia i ja no té el mateix gust.

“En un principi hi duies l’ametlla de la teva finca i et feien la llet amb la teva ametlla. El problema ara és que molts d’ametllers s’han mort”

P.-En quin moment es beu la llet d’ametlla?

R.- Normalment, abans quan tornaves de Matines et bevies un tassó de llet d’ametlla o una xocolata. Després el dia de Nadal, quan treuen els torrons és quan es dona el tassó de llet d’ametllla, amb les postres. Es pot beure freda o calenta, a mi m’agrada més calenta. De fet, aquests dies me’n faig per dinar: primer un plat de sopa i a darrera, que això es feia abans, pos la llet dins d’un plat, amb una coca i després bessons d’ametlla esmicolats, i t’ho menges amb la cullera, com si fos segon plat i postres. 

“Es difícil trobar documents que et parlin de la llet d’ametlla. Es pot estudiar a través dels inventaris que hi ha dels frares”

P.-Des de quan està documentada la llet d’ametlla a Santa Maria?

R.- A partir de 1690 està documentat que els frares mínims bevien llet d’ametlla. Aquests frares, que per la regla monàstica havien d’assistir als moribunds, la varen estendre a nivell de poble i posaven en funcionament el molí per a la gent que en volgués fer. Ells bevien llet d’ametlla per Sant Francesc de Sales i per la Nostra Senyora de la Soletat, la patrona del convent de Santa Maria i de la Soletat de Palma, que és dia 24 de gener. De fet és de la Soletat perquè una part de la comunitat de la Soletat va anar a viure a Santa Maria. Es curiós perquè aquesta Ordre Mínima es va assentar a Santa Maria, Sineu i Campos, però ni a Sineu ni a Campos hi ha testimonis documentals, o jo no n’he trobat, de que fessin llet d’ametlla. Potser allà són terres de cereals i de ramats i, per tant, bevien un altre cosa. A Santa Maria va arrelar amb força i ha persistit al llarg del temps. Ara s’està fent feina per que s’inclogui al catàleg de Bens Immaterials de la UNESCO.

P.-Com a historiadora has investigat la llet d’ametlla?

R.- Si, però és difícil trobar documents que et parlin de la llet d’ametlla. Es pot estudiar a través dels inventaris que hi ha dels frares. He trobat inventaris del que compraven o consumien, per exemple, compraven oli de Ca’n Moragues, garroves de s’Arboçar, però la recepta específica, no. La recepta s’ha transmès per via oral. La pena és que molta de la documentació és a l’Arxiu del Regne, no la tenim a Santa Maria, i com al segle XIX el convent es va desamortitzar moltes de les coses que hi havia varen passar a mans privades, i no sabem on és tot el que hi havia dins. Això és el que passa amb el patrimoni quan passa a mans privades.