ASAJA i Tramuntana XXI presenten al·legacions a la Llei Serra de Tramuntana per “massa burocràtica”

ASAJA-BALEARS ha presentat una bateria de 39 al·legacions al projecte Llei del Paisatge Cultural de la Serra de Tramuntana impulsat pel Departament de Territori del Consell de Mallorca i que ha estat en exposició pública fins diumenge passat.

També ho ha fet l’entitat Tramuntana XXI, que valora positivament que la proposta que varen fer fa ja quatre anys a la presidenta del Govern i posteriorment a la del Consell de redactar una possible llei de la Serra hagi avançat, i s’hagin afrontat alguns dels temes puntuals que l’entitat considerava “molt deficitaris” en l’actual normativa, tot i que les propostes redactades són, a parer seu, “insatisfactòries”.

L’associació agrària sol·licita la retirada del text presentat en considerar-lo innecessari, poc pràctic i gens avantatjós, i demana que se n’elabori un altre de forma coordinada amb l’existent Llei Agrària, en vigor, per poder assolir una millora en la gestió de les finques agràries de la Serra, en particular, i d’aquest espai, en general.

“Es tracta d’una llei que, en teoria, sortia per eliminar traves i no fa més que burocratitzar i encarir actuacions que fins ara eren lliures. No simplifica l’actual situació ni millora les condicions pel que respecta a l’activitat agrària que es duu a terme a l’àmbit de la Serra de Tramuntana. Discrimina i exclou la immensa majoria de pagesos de la Serra volent imposar un únic sistema productiu, crea fins a vuit nous elements de gestió que es sumen als ja existents, formant un total de dotze òrgans de gestió i consulta. Consideram que és un sistema inoperatiu que augmentarà les traves en la seva gestió i que en cap cas pot complir l’objectiu d’una millor gestió de l’espai”, argumenta Joan Simonet, gerent de l’associació.

A ulls d’ASAJA-BALEARS, la Llei de la Serra de Tramuntana no aprofita tot el potencial de la Llei Agrària per millorar les activitats dels pagesos quan el que cal és un bon desenvolupament i aplicació de la norma vigent i dissenyar conjuntament amb la Conselleria d’Agricultura del Govern Balear unes polítiques d’ajudes efectives que, aprofitant els fons europeus, millorin la rendibilitat de les explotacions agràries de la Serra.

“Aquestes explotacions són les principals responsables del paisatge que tan es diu que es vol protegir”, apunta el gerent d’ASAJA-BALEARS. Finalment, la Llei determina un model i unes obligacions d’activitat agrària a una zona específica de Mallorca, línia contrària al que marca la PAC, “el que pot provocar la creació de pagesos de primera i pagesos de segona dins la pròpia illa”, segons Simonet.

Per la seva banda, Tramuntana XXI es mostra molt crítica davant tres aspectes de la llei: la governança, l’excessiva burocratització que suposarà la Llei i les prohibicions que es recullen, que poden dificultar la gestió dels predis i la viabilitat de les activitats econòmiques, especialment del sector primari.

Pel que fa a la governança, Tramuntana XXI considera a les seves al·legacions que l’esborrany de la Llei “renuncia a l’objectiu de crear un document integrat de planificació ambiental”, ja que el text preveu fins a 9 plans diferents. Així mateix, l’entitat considera que les funcions i la composició atribuïdes al Consorci Serra de Tramuntana a la Llei dificulten que esdevingui un organisme de gestió únic. Per últim, a les al·legacions de Tramuntana XXI es recull que “el text no atribueix ni facilita el paper dels ajuntaments a la futura gestió, ignorant la seva proximitat tant al territori com als ciutadans”.

L’entitat considera també que “el text opta per un model molt burocratitzat i poc eficient de la gestió”, ja que “preveu fins a deu ens, comissions, comitès, etc., de manera que hi ha una dispersió de responsabilitats i profusió d’organismes que difícilment faran possible una dinàmica operativa i eficaç”.

Altrament, a parer de Tramuntana XXI, “la llei estableix un conjunt de prohibicions taxatives que poden dificultar la gestió dels predis i la viabilitat de les activitats econòmiques, especialment del sector primari”. Alguns exemples esmentats per l’entitat que es recullen a la Llei són la prohibició d’agregacions de parcel·les, pavimentat viari, alteració dels drenatges (cosa que impediria habilitar basses de rec), les malles d’ocultació, etc. “Denota una ànsia de fer taxidèrmia del paisatge, sense considerar-lo habitat i escenari d’activitats econòmiques”, manifesta Tramuntana XXI a les seves al·legacions.

L’entitat acaba el seu escrit d’al·legacions expressant que “el moment polític preelectoral fa especialment dificultós aconseguir un element fonamental per al futur de la llei: el seu caràcter consensuat entre els partits que tenen a la Serra responsabilitats municipals, insulars o autonòmiques sectorials”.

Davant de les mancances que l’entitat, ferma defensora d’una Llei de la Serra des de fa anys, ha identificat i registrat envers l’esborrany de la normativa, Tramuntana XXI “es proposa una reformulació completa del text proposat, sense portar a terme cap debat general sobre l’actual esborrany, per les deficiències descrites i els possibles efectes negatius sobre un futur document més positiu per a la serra de Tramuntana i els seus habitants”.