La Dragonera, un ecosistema sense cabres ni rates per estudiar l’evolució de la vegetació

Un estudi interdisciplinari elaborat per un equip d’investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC) i la Universitat de les Illes Balears ha avaluat la dinàmica de la vegetació de les quatre darreres dècades a l’illa de sa Dragonera. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista «Global Change Biology» i s’ha fet en el marc del projecte RESILDRAG, que ha finançat la Fundació BBVA.

Aquest petit ecosistema és habitat per diverses espècies endèmiques, tant vegetals com animals, i depèn d’un equilibri complex que s’ha vist alterat en diversos moments per l’acció de l’home. Un exemple d’aquestes pertorbacions és l’extinció del Myotragus balearicus, una espècie de cabra de dimensions reduïdes, i l’Hypnomys morpheus, una espècie de rata cellarda gegant. Aquestes espècies havien habitat l’illa durant més de 5 milions d’anys, però varen desaparèixer ràpidament amb l’arribada dels humans.

De la mà de l’home, aquestes espècies es varen veure substituïdes per la cabra i la rata les quals, juntament amb la sobreexplotació forestal, varen condicionar la dinàmica d’aquest ecosistema al llarg dels quatre mil·lennis següents fins que varen ser erradicades. Les cabres, als anys 70 del segle passat, i les rates, el 2011. Convertiren sa Dragonera en l’illa mediterrània més gran d’on s’havien erradicat les rates. 

Aquesta nova situació de sa Dragonera, sense sobreexplotació forestal i sense la presència de grans herbívors (cabres) i omnívors (rates) que interfereixin en les interaccions ecològiques, ha estat analitzada pels investigadors mitjançant l’ús d’imatges per satèl·lit de la productivitat de la vegetació del període 1984-2021 i inventaris històrics de plantes.

Així, l’estudi ha permès comprovar com l’estat de la vegetació està evolucionant d’una garriga oberta a arbusts més densos i pinars. Segons avisen els investigadors, aquest increment en la densitat de la vegetació pot suposar una amenaça per a algunes de les espècies que habiten l’illa, inclosos alguns endemismes i, a la vegada, confirma estudis previs que havien trobat efectes inesperats resultat de les accions de gestió implementades les darreres dècades, inclosa l’erradicació d’espècies exòtiques com les rates.

L’estudi mostra la naturalesa transitòria d’aquest petit ecosistema insular després de quatre mil·lennis de presència humana i fa evident el rumb actual cap a una dinàmica de vegetació més controlada per interaccions ecològiques sense grans herbívors i omnívors, per dinàmiques de sequera i per la capacitat de càrrega de l’illa.

A l’hora d’explicar la dinàmica de la vegetació, l’estudi determina que les pertorbacions històriques relacionades amb la recol·lecció (principalment les sinergies entre la ramaderia de cabres, les cremes forestals controlades i la sobreexplotació forestal) varen ser més rellevants que l’erradicació de les rates o la influència del clima.

Segons assenyalen els investigadors, l’estabilitat del nou equilibri dependrà de dos factors: en primer lloc, de l’adaptació de les comunitats de vegetació mediterrània (des de plantes anuals fins a arbusts i arbres) perquè siguin resilients als incendis, a les sequeres i a la forta estacionalitat climàtica, inclosos els esdeveniments climàtics extrems.

En segon lloc, els investigadors destaquen la rellevància de les accions de conservació que tinguin com a objectiu evitar tant la reintroducció de rates com l’ocurrència d’incendis i el control de plagues d’insectes que afecten els arbustos i els arbres. En aquest escenari, l’estudi destaca el repte d’anticipar la dinàmica de les poblacions dels tàxons més valuosos per a la conservació, com ara sargantanes, ocells, invertebrats i plantes endèmiques.

Sense quasi espais oberts

Davant aquesta situació, els investigadors assenyalen que la gestió de la vegetació a sa Dragonera haurà de tenir en compte aquesta transició cap a una vegetació que saturarà l’espai físic de l’illa on el sòl en permeti el creixement. En aquest escenari, la biodiversitat d’espais oberts continuaran patint una regressió important.

Sense mesures de gestió específiques, les comunitats vegetals quedaran controlades per interaccions ecològiques sense grans herbívors i omnívors, per dinàmiques de sequera i per la capacitat de càrrega de l’illa.

Quedarà a decisió dels gestors si caldrà implementar accions que permetin reduir la densitat d’arbres i arbustos per poder retornar a la garriga oberta i, en conseqüència, augmentar la resiliència de l’ecosistema. En aquesta línia, un exemple de mesura de gestió que els autors de l’estudi suggereixen és la pastura controlada de cabres a baixes densitats, esclarissades de vegetació i foc controlat, com es fa a altres ecosistemes mediterranis que han evolucionat amb aquest fenomen.

Els autors

Els autors de l’article són el doctor Daniel Oro, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); la doctora Yolanda Pueyo, la senyora María Paz Errea i el senyor Antonio Ignacio Arroyo, de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), i el senyor Joan Bauzà, tècnic del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SSIGT) i membre del grup de recerca de Climatologia, Hidrologia, Riscos Naturals i Territori (CLIMARIS) de la Universitat de les Illes Balears (UIB).