Gabriel Mercè

 

726 Articles Published | Follow:
Tres cosidores i dissenyadores de moda solleriques, Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí, fa mesos que treballen en el projecte que han titulat Ànima Tèxtil, que cerca convertir Sóller en la capital de l’artesania tèxtil de la Serra de Tramuntana. Acompanyades pel batle, Miquel Nadal, i de la regidora de Cultura, Antònia Frau, aquesta setmana han presentat el projecte a les més altes instàncies del Consell de Mallorca: el seu president, Llorenç Galmés, i la consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca. Una de les peculiaritats d’aquest projecte és que està pensat per ubicar-se a l’interior de la Fàbrica Nova, un immoble en ruïna, però declarat Bé d’Interès Cultural i que fa dècades que s’intenta, des de diferents instàncies, que sigui dedicat a recordar el passat industrial solleric. Les promotores del projecte hi afegeixen noves idees a les anteriors iniciatives fallides, i pensen que hauria de convertir-se en un espai viu, de creació, ensenyament i perdurabilitat d’una activitat que consideren encara ben actual. Seu artesanal Les tres promotores del projecte conceben una seu artesanal de la Tramuntana, sostenible i autofinançada. Són conscients de l’estat actual de l’immoble i de les circumstàncies que l’envolten, però asseguren que és el moment de començar a remar en aquest sentit per, algun dia, fer que aquest projecte sigui possible. La regidora Antònia Frau, que ha estat present a l’acte de presentació d’Ànima Tèxtil, explica que aquest projecte “no pot dependre de l’Ajuntament”. Deixa ben clar que l’Ajuntament de Sóller no hi pot contribuir econòmicament, però anuncia que sí que hi donarà tot el suport que li sigui possible. Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí han presentat a l’Ajuntament i al Consell un dossier que proposa que la Fàbrica Nova compti amb un museu que expliqui la història de les fàbriques de Sóller, obert a visites de tot tipus i amb alguna maquinària en funcionament; però aquesta només hauria de ser una petita part de la instal·lació. La part més important seria la dedicada a la fabricació de noves teles, seguint els dissenys dels mostraris de les fàbriques desaparegudes, la seva venda al públic i el suport a les actuals cosidores, amb la venda de la merceria necessària per a la confecció de vestits tradicionals. També hauria d’acollir una escola artesana, un espai educatiu per a la promoció d’artistes locals, espais de coworking per afavorir petites empreses de disseny i moda, i un establiment de restauració amb productes locals. Sóller, lloc de referència Segons Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí, en aquest moment Sóller és considerat un lloc de referència dins Mallorca pel que fa a la confecció de vestits tradicionals mallorquins, i tenen constància que moltes persones s’hi dediquen i que marquen tendència dins l’illa. Tot i això, temen que aquesta pràctica d’agulla i fil pugui desaparèixer a causa de l’elevada edat d’algunes de les cosidores, i creuen que el desenvolupament d’aquest projecte pot contribuir a potenciar l’art de la confecció i a fer-lo més perdurable. Aquest petit equip ha fixat l’ull en projectes similars en altres països, on s’han reinventat espais abandonats com el de la Fàbrica Nova per dedicar-los a l’artesania i la moda. Construïda l’any 1902 i tancada l’any 1971, la Fàbrica Nova és un exemple d’arquitectura industrial modernista. Malgrat el seu pèssim estat de conservació i la seva degradació, el seu interior acull encara nombrosos telers i els seus grans finestrals delaten la seva antiga funció com a fàbrica. És una de les devuit fàbriques que, durant gran part del segle XX, varen marcar el dia a dia de la ciutat, la seva economia i el seu sustent. El projecte Ànima Tèxtil ens recorda que ara fa 33 anys que va tancar les seves portes la darrera de les fàbriques, Ca les Ànimes, i les seves promotores es resisteixen a veure com mor tot el coneixement i tot el llegat de tantíssima gent que hi va treballar. Consideren que “ens trobam davant la darrera oportunitat per salvar la Fàbrica Nova i convertir-la en la Seu Artesanal de la Tramuntana, un lloc on recuperar i preservar, però també per reviscolar”, argumenten. Consideren que l’estructura de la Fàbrica Nova, la seva localització i història són perfectes per poder-hi dur a terme el seu projecte. Apel·len a projectes com els de Teixits Vicens, a Pollença, Can Bujosa, a Santa Maria, i Teixits Riera, a Lloseta, com a referències. El segon utilitza encara telers originals, però passa per un moment molt crític en mancar-li relleu generacional. “Com a ciutadans compromesos demanam ajuda per poder dur aquest projecte endavant”, diuen les seves promotores en el dossier. “Pensam que aquest espai no només podria ser atractiu per a artesans, sinó també per a visitants i ciutadans de Sóller”, expliquen. I consideren que l’edifici es pot obrir a diferents usos que poden convertir aquest projecte en sostenible i autofinançat, unes condicions que semblen imprescindibles perquè pugui tirar endavant. Tot i això són conscients de la dificultat del projecte i de la situació de l’edifici, així com dels diferents agents que han de prendre part en la seva execució. La potència industrial sollerica Sóller va arribar a sumar fins a 18 fàbriques de teixits, 500 telers mecanitzats i plantilles de treballadors que poc tenien a envejar a les actuals del sector turístic. Varen arribar a moure un mil·lenar de treballadors locals i, fins i tot, en algun moment va arribar mà d’obra de fora poble per cobrir la demanda. Des del segle XIV hi hagué a Sóller manufactura tèxtil que va anar evolucionant des de la llana i el lli fins que a principis del segle XIX es va introduir el cotó. També es va experimentar amb la seda. Aquest sistema de producció, encara manual, estava allotjat en els domicilis particulars. Però posteriorment tot aquest sistema de producció es va mecanitzart i industrialitzar i els telers manuals varen passar a ser de vapor, de fuel i elèctrics, i tota l’activitat es va concentrar a les fàbriques. Des de Sóller es creaven peces de vestir, pedaços de cuina, estovalles, llençols, roba militar i fins i tot matalassos, que s’esportaven a diferents punts d’Espanya i, en ocasions, també a l’estranger. Dins tota aquesta producció, les tres promotores del projecte Ànima Tèxtil en destaquen les peces de roba destinades a la confecció dels vestits de pagès i pagesa que tant d’èxit acumulen actualment i que són un dels motius principals d’aquesta iniciativa.
Un projecte per convertir Sóller en la capital de l’artesania tèxtil
Miquel Gual: “Els grans fons d’inversió ja controlen l’agricultura a Àfrica i Sud-Amèrica, però aquí encara no”
Joan Simonet: "Tots entenem que les demandes del sector són justes"
Joan Simonet: “Tots entenem que les demandes del sector són justes”
Joan Company: "Una de les nostres grans lluites és que el consumidor triï els nostres productes"
Joan Company: “Una de les nostres grans lluites és que el consumidor triï els nostres productes”
El Consell defensa demà a Brussel·les que la tela de llengües passi a ser Indicació Geogràfica Protegida
El Consell defensa demà a Brussel·les que la tela de llengües passi a ser Indicació Geogràfica Protegida
Can Xoroi Fornalutx, nou ajuntament
Fornalutx estrena un nou Ajuntament. Es trasllada a Can Xoroi
Santanyí obri un expedient sancionador a l'empresa de recollida de fems
Cinc anys després de la Llei de Residus, Balears encara és líder en la generació de fems
Gener, el segon mes més càlid segons el resum de l’AEMET
El Conseller no ens ha volgut rebre, però no ens cansarem de reclamar. Fora vila està tocada i hem de menester suport ARA, del govern i del poble
Els Pagesos Ecològics de Mallorca denuncien que els conseller no els ha volgut rebre per lliurar-li el seu manifest
Les organitzacions professionals agràries UPA -AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears i ASAJA-Balears tenen previst demà dijous donar a conèixer les seves reivindicacions arran de l’actual crisi que travessa el camp. En roda de premsa donaran a conèixer un calendari de mobilitzacions, que tenen previst dur a terme al llarg de les properes setmanes, amb la intenció de fer més visible davant la societat la seva postura davant les polítiques agràries europees i nacionals. Ahir mateix, de forma gairebé espontània i al marge de les organitzacions agràries, un grup de pagesos del Pla i el Raiguer varen protagonitzar una tractorada que va recórrer el camí des d’Inca fins a la seu de Mercapalma, a la capital balear, per fer visible aquest descontentament i en consonància amb altres iniciatives similars arreu del territori espanyol, que des de fa setmanes ja es duen a terme en altres països de la Unió Europea. Emperò les organitzacions agràries encara no han reaccionat i ahir mateix, segons explicaren, es trobaven negociant un document conjunt de resposta a l’actual situació. Jerònima Bonafé, presidenta de les Cooperatives Agro-alimentàries de les Illes Balears, reconeixia avui a IB3 Ràdio que arribaven tard a les reivindicacions que ja es troben en marxa a altres regions espanyoles. “Hem de fer un mea culpa, ens hem retardat perquè previsament hem seguit la nostra burocràcia, que és allò que criticam de la Unió Europea”, explicava. Però a la vegada deia que “en definitiva aquesta setmana ens hem posat les piles” i anunciava el calendari de mobilitzacions que fins demà no es farà públic.
Les organitzacions agràries preparen un calendari de mobilitzacions