Gabriel Mercè

 

892 Articles Published | Follow:
Un incendi crema 1 hectàrea a Alconàsser en una nit que no es baixa dels 26 graus
Un incendi crema 1 hectàrea a Alconàsser en una nit que no es baixa dels 26 graus
Jordi Vanrell substitueix Llorenç Gelabert com a president de l’Associació d’Antics Blavets
Demà dissabte arranca la seva singladura la Fundació Vicens Mas Coll. El menjador del casal de Can Mas, ubicat en el número 34 del carrer de Reial, ben davant el malaurat teatre Defensora Sollerense, és el lloc elegit perquè deu persones s’hi reuneixin per signar l’acta de constitució de la nova fundació pública, sense afany de lucre, que serà l’encarregada de fer-se càrrec d’aquesta casa quan falti la seva actual propietària, Paulette Mas Miquel, i convertir-la en un museu. Així ho ha anunciat la pròpia Paulette Mas aquesta setmana, que ha obert a la premsa el seu palauet que, un dia, també estarà a disposició de tot el poble de Sóller, seguint els seus desitjos. Durant més d’un any hi ha hagut negociacions amb l’Ajuntament perquè fos aquesta institució la que lideràs la seva conversió en un museu en qualitat de propietari de l’immoble, però fa un mes el consistori va rebutjar l’oferta i la pròpia Paulette Mas considera que “és millor així”. “Són ells els que varen dir que no els interessava, i durant aquest procés he tengut molt de temps per pensar el que volia fer i crec que finalment la decisió que prenc ara és la més correcta”, comenta. Mas ha obert aquesta setmana les portes de ca seva a “Sa Veu” i ens ha concedit una entrevista. Tot i això prefereix no aparèixer en fotografies. El seu apoderat, l’exbatle Guillem Bernat, ens ha acompanyat en tot moment en la conversa amb la propietària de Can Mas i en una visita per les quatre plantes de l’immoble, el seu jardí i l’hort. De quatre plantes Es tracta d’un immoble format per planta noble, la dels dormitoris, els porxos i les botigues. Cada planta suma uns 200 metres quadrats de superfície, aproximadament (772 metres en total). A la banda de darrere compta amb un gran jardí i hort de tarongers, que sumen una superfície d’uns 2.600 metres quadrats. Confina amb els tallers del Ferrocarril de Sóller, el carrer de Joan Marquès Arbona i el d’Es Fossaret, on hi ha un petit immoble amb una cotxeria a la planta baixa. Pel que fa a la casa, es tracta d’un immoble en aparent bon estat de conservació, malgrat que necessita obres de reparació d’humitats, renovació de la instal·lació elèctrica i eliminació de barreres arquitectòniques, si s’ha de convertir en un museu obert al públic. Compta amb nombroses pintures, rellotges, escultures, biblioteca i mobiliari de gran valor artístic, dels segles XVII al XX. Paulette Mas explica que el seu pare era un afeccionat a l’art i que cada any anava comprant nou material. A més, quan tancaren el pis de Marsella varen dur cap a Sóller tot allò que hi guardaven, excepte la col·lecció de numismàtica, que varen considerar que aquí es malmetria a causa de la humitat. Paulette Mas té clar que vol que aquesta casa, les parcel·les adjuntes i tot el que hi ha en el seu interior siguin per al poble de Sóller. Mentre ella sigui viva no vol que es toqui res de la casa, però el seu desig és que a la seva mort Can Mas es converteixi en un museu i que es conservi “tal i com està ara”. Guillem Bernat La planta de porxo, que està pràcticament buida, vol que sigui convertida en el museu d’indumentària que Guillem Bernat sempre ha desitjat crear a Sóller. Paulette Mas recorda com son pare havia estat membre de la mítica agrupació Brot de Taronger i que ella, de joveneta, també hi havia anat i havia tengut contacte amb aquest món. La seva relació amb Guillem Bernat va venir precisament arran del ball. Bernat va acudir a ella quan va organitzar, amb Aires Sollerics, la primera edició de la Mostra Internacional Folklòrica, i ella relata com “a partir d’aquell moment sempre hem tengut amistat”. “Vull que la vila de Sóller pugui gaudir d’aquest espai que jo tant he estimat quan ja no hi sigui, i pens que la millor manera de fer-ho és cedint la casa a aquesta fundació, que duu el nom de mon pare”, explica Paulette Mas. “Jo ja tenc 92 anys i no sé quant de temps viuré més”, comenta. “Vull fer honor a mon pare i que la Fundació que gestionarà la casa dugui el seu nom perquè, tot i que ara la casa és meva, va ser ell qui la va comprar i li va donar el caràcter que té”, conclou.
Sóller tendrà un museu dedicat a la indumentària popular gràcies a la donació del casal de Paulette Mas
Un mes de febrer amb contrastos: el cinquè més càlid, però amb neu al Puig Major
Un mes de febrer amb contrastos: el cinquè més càlid, però amb neu al Puig Major
Cada any l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) lliura tres premis “bons” i tres premis “dolents” per valorar els esforços de persones particulars o d’entitats en la defensa del Patrimoni durant el darrer any o per distingir aquells que han seguit el camí contrari. Tres són enguany els premis que es lliuraran “en positiu”, que l’entitat acaba de fer públics. Els premis crítics, en canvi, encara es faran esperar alguns dies més. Seran premis ARCA Protecció del Patrimoni, la iniciativa de Can Vivot, per a la recuperació, conservació i adaptació de visites; la lluita contra les pintades vandàliques dels alumnes de l’Escola de Sant Francesc i el seu professor, Jordi Carulla; i en tercer lloc el treball de conservació i recuperació del frontó de Sineu per part de Juan Fernández Mena. Can Vivot La feina gairebé heroica de Pedro Montaner per tal de conservar el llegat familiar d’un edifici que té una historia de més 700 anys, és encomiable, segons el jurat del premis d’ARCA. I comenten que “no hauria estat posible sense el compromís de la seva dona, Magdalena de Quiroga i dels seus fills, que garanteixen el futur d’aquest Patrimoni”. Can Vivot és l’unica casa noble sencera en continent i en contingut que queda a la ciutat de Palma. “Volem aprofitar aquest premi d’ARCA per animar les autoritats i a l’administració a que ajudi a aquest emprenedor amant del patrimoni i que se facilitin el permisos i les ajudes necessàries per a la visita i conservació d’aquest bé únic. Fins ara més aviat s’ha trobat més entrebancs que agraiments”, han assenyalat els organitzadors del premi. Pintades vandàliques A l’assignatura “Cooperació i Serveis a la Comunitat”, dirigits pel profesor Jordi Carulla, alumnes de entre 12 i 13 anys varen decidir impulsar qualque iniciativa per manifestar el seu rebuig a les pintades vandàliques que feien mal les parets del seu entorn, segons han detallat des d’ARCA. Després de sospesar altres possibilitats entre les quals netejar.les i manifestar-se, decidíren fer un “Inventari de les pintades vandàliques a Canamunt”, amb la complicitat de la seva escola de Sant Francesc. L’objectiu era lliurar el resultat al batle de Palma i exigir-ne la seva neteja. El profesor de l’assignatura, Jordi Carulla, els organitzà en grups de 6 infants. Durant tres hores setmanals i durant dos mesos cartografiaren les pintades d’una part de Palma amb un resultat preocupant que a hores d’ara no ha millorat, segons comenten des d’ARCA. “Aquest infants clamen per eficacia en la neteja i demostren educació entre els més joves, que són el futur” i per això “volem posar de manifest la gran feina, i compromís del seu profesor i de l’escola de Sant Francesc”. justifiquen des de l’entitat proteccionista.……. Sineu “La recuperació del Frontó de Sineu per part del seu propietari actual, Juan Fernández Mena, mereix el nostre aplaudiment i reconeixement”, expliquen des d’ARCA a l’hora d’anunciar el tercer premiat. Ha recuperat un patrimoni arquitectònic, social i esportiu. La seva iniciativa, respectuosa amb el passat, ja ha permés la creació d'una societat esportiva i partits, així com la recuperació del cinema a l'aire lliure i altres events. Diu el propietari que va ser una carambola que el va conectar amb moments molt feliços de la seva infància, trobar la oportunitat de recuperar aquest frontó. Per a Sineu i per a Mallorca, una fortuna, detallen des d’ARCA. Els premis s’atorgaran el dimecres 20 de març en el transcurs d’un sopar que es celebrarà a Palma.
ARCA premia el treball de Sant Francesc contra les pintades, Can Vivot i el frontó de Sineu
Europa prohibirà la fruita i la verdura envasada i fomentarà l'ús d'aigua de l'aixeta i els envasos retornables
Europa prohibirà la fruita i la verdura envasada i fomentarà l’ús d’aigua de l’aixeta i els envasos retornables
Tres cosidores i dissenyadores de moda solleriques, Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí, fa mesos que treballen en el projecte que han titulat Ànima Tèxtil, que cerca convertir Sóller en la capital de l’artesania tèxtil de la Serra de Tramuntana. Acompanyades pel batle, Miquel Nadal, i de la regidora de Cultura, Antònia Frau, aquesta setmana han presentat el projecte a les més altes instàncies del Consell de Mallorca: el seu president, Llorenç Galmés, i la consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca. Una de les peculiaritats d’aquest projecte és que està pensat per ubicar-se a l’interior de la Fàbrica Nova, un immoble en ruïna, però declarat Bé d’Interès Cultural i que fa dècades que s’intenta, des de diferents instàncies, que sigui dedicat a recordar el passat industrial solleric. Les promotores del projecte hi afegeixen noves idees a les anteriors iniciatives fallides, i pensen que hauria de convertir-se en un espai viu, de creació, ensenyament i perdurabilitat d’una activitat que consideren encara ben actual. Seu artesanal Les tres promotores del projecte conceben una seu artesanal de la Tramuntana, sostenible i autofinançada. Són conscients de l’estat actual de l’immoble i de les circumstàncies que l’envolten, però asseguren que és el moment de començar a remar en aquest sentit per, algun dia, fer que aquest projecte sigui possible. La regidora Antònia Frau, que ha estat present a l’acte de presentació d’Ànima Tèxtil, explica que aquest projecte “no pot dependre de l’Ajuntament”. Deixa ben clar que l’Ajuntament de Sóller no hi pot contribuir econòmicament, però anuncia que sí que hi donarà tot el suport que li sigui possible. Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí han presentat a l’Ajuntament i al Consell un dossier que proposa que la Fàbrica Nova compti amb un museu que expliqui la història de les fàbriques de Sóller, obert a visites de tot tipus i amb alguna maquinària en funcionament; però aquesta només hauria de ser una petita part de la instal·lació. La part més important seria la dedicada a la fabricació de noves teles, seguint els dissenys dels mostraris de les fàbriques desaparegudes, la seva venda al públic i el suport a les actuals cosidores, amb la venda de la merceria necessària per a la confecció de vestits tradicionals. També hauria d’acollir una escola artesana, un espai educatiu per a la promoció d’artistes locals, espais de coworking per afavorir petites empreses de disseny i moda, i un establiment de restauració amb productes locals. Sóller, lloc de referència Segons Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí, en aquest moment Sóller és considerat un lloc de referència dins Mallorca pel que fa a la confecció de vestits tradicionals mallorquins, i tenen constància que moltes persones s’hi dediquen i que marquen tendència dins l’illa. Tot i això, temen que aquesta pràctica d’agulla i fil pugui desaparèixer a causa de l’elevada edat d’algunes de les cosidores, i creuen que el desenvolupament d’aquest projecte pot contribuir a potenciar l’art de la confecció i a fer-lo més perdurable. Aquest petit equip ha fixat l’ull en projectes similars en altres països, on s’han reinventat espais abandonats com el de la Fàbrica Nova per dedicar-los a l’artesania i la moda. Construïda l’any 1902 i tancada l’any 1971, la Fàbrica Nova és un exemple d’arquitectura industrial modernista. Malgrat el seu pèssim estat de conservació i la seva degradació, el seu interior acull encara nombrosos telers i els seus grans finestrals delaten la seva antiga funció com a fàbrica. És una de les devuit fàbriques que, durant gran part del segle XX, varen marcar el dia a dia de la ciutat, la seva economia i el seu sustent. El projecte Ànima Tèxtil ens recorda que ara fa 33 anys que va tancar les seves portes la darrera de les fàbriques, Ca les Ànimes, i les seves promotores es resisteixen a veure com mor tot el coneixement i tot el llegat de tantíssima gent que hi va treballar. Consideren que “ens trobam davant la darrera oportunitat per salvar la Fàbrica Nova i convertir-la en la Seu Artesanal de la Tramuntana, un lloc on recuperar i preservar, però també per reviscolar”, argumenten. Consideren que l’estructura de la Fàbrica Nova, la seva localització i història són perfectes per poder-hi dur a terme el seu projecte. Apel·len a projectes com els de Teixits Vicens, a Pollença, Can Bujosa, a Santa Maria, i Teixits Riera, a Lloseta, com a referències. El segon utilitza encara telers originals, però passa per un moment molt crític en mancar-li relleu generacional. “Com a ciutadans compromesos demanam ajuda per poder dur aquest projecte endavant”, diuen les seves promotores en el dossier. “Pensam que aquest espai no només podria ser atractiu per a artesans, sinó també per a visitants i ciutadans de Sóller”, expliquen. I consideren que l’edifici es pot obrir a diferents usos que poden convertir aquest projecte en sostenible i autofinançat, unes condicions que semblen imprescindibles perquè pugui tirar endavant. Tot i això són conscients de la dificultat del projecte i de la situació de l’edifici, així com dels diferents agents que han de prendre part en la seva execució. La potència industrial sollerica Sóller va arribar a sumar fins a 18 fàbriques de teixits, 500 telers mecanitzats i plantilles de treballadors que poc tenien a envejar a les actuals del sector turístic. Varen arribar a moure un mil·lenar de treballadors locals i, fins i tot, en algun moment va arribar mà d’obra de fora poble per cobrir la demanda. Des del segle XIV hi hagué a Sóller manufactura tèxtil que va anar evolucionant des de la llana i el lli fins que a principis del segle XIX es va introduir el cotó. També es va experimentar amb la seda. Aquest sistema de producció, encara manual, estava allotjat en els domicilis particulars. Però posteriorment tot aquest sistema de producció es va mecanitzart i industrialitzar i els telers manuals varen passar a ser de vapor, de fuel i elèctrics, i tota l’activitat es va concentrar a les fàbriques. Des de Sóller es creaven peces de vestir, pedaços de cuina, estovalles, llençols, roba militar i fins i tot matalassos, que s’esportaven a diferents punts d’Espanya i, en ocasions, també a l’estranger. Dins tota aquesta producció, les tres promotores del projecte Ànima Tèxtil en destaquen les peces de roba destinades a la confecció dels vestits de pagès i pagesa que tant d’èxit acumulen actualment i que són un dels motius principals d’aquesta iniciativa.
Un projecte per convertir Sóller en la capital de l’artesania tèxtil
Miquel Gual: “Els grans fons d’inversió ja controlen l’agricultura a Àfrica i Sud-Amèrica, però aquí encara no”
Joan Simonet: "Tots entenem que les demandes del sector són justes"
Joan Simonet: “Tots entenem que les demandes del sector són justes”
Joan Company: "Una de les nostres grans lluites és que el consumidor triï els nostres productes"
Joan Company: “Una de les nostres grans lluites és que el consumidor triï els nostres productes”