Reportatges

Síndria i meló, regals de l’estiu

Ja hem passat un bon tros d’estiu, però el camí de la calor encara no…

Balears Verd: quan plantar arbres és la millor política climàtica

“Quan era petit, el mes d’agost sovint deixava alguna tempesta de finals d’estiu. Ara, tenim…

Com afecta l’estiu al cervell? Sis hàbits amb impacte en la salut mental

Com afecta l’estiu al cervell? Sis hàbits amb impacte en la salut mental

L’estiu comporta un canvi d’hàbits que té repercussions directes en el funcionament del cervell. Segons…

Com protegir la tecnologia durant les vacances d’estiu: consells per evitar accidents, robatoris i ciberestafes

Mòbils que cauen a l’aigua de la piscina, tauletes enterrades a la sorra, robatoris a…

L’Alzinar: El poder de la Natura

La vida ens posa, molt sovint, davant d’inesperades vivències, persones, camins i caminois, que poden…

Rememorant els 90 anys de la història de La Unió Esportiva Poblense (X)

Una permanència amb el dolç gust d’un ascens. Temporada 1985-86 La temporada 1985-86, la quarta…

La Milana remunta el vol: 25 anys de lluita

Des de finals dels anys 90, la milana va estar a punt de desaparèixer de…

Les pluges de terra roja, que solen reproduir-se algunes vegades durant l’any, són un fenomen que molts recordaran, en aquells dies que el cel es tenyeix d’un to ataronjat i les superfícies queden cobertes després d’una capa de pols espessa. Aquestes precipitacions, tot i ser molestes per a la vida quotidiana i per a les persones amb problemes respiratoris, poden tenir efectes sorprenentment positius per a la terra i els cultius. Aquesta pols, segons recorda APAEMA en un article, prové del desert del Sàhara i de les muntanyes de l’Atles, i recorre milers de quilòmetres abans de precipitar en forma de pluja fangosa quan es troba amb masses d’aire fred. El que a simple vista sembla només una simple embrutada, pot actuar com un fertilitzant natural, aportant minerals valuosos al sòl. Segons diversos estudis, a les Illes Balears poden arribar a caure entre 5,3 i 35 grams per metre quadrat de pols sahariana, equivalents a entre 53 i 350 kg per hectàrea, segons recorden des d’APAEMA. Aquesta aportació representa un alleugeriment mínim però constant a la pèrdua anual de sòl fèrtil que pateixen molts camps per erosió —una problemàtica agreujada per pràctiques agrícoles com la manca de coberta vegetal o l’ús excessiu de maquinària. Encara que les xifres semblin petites, a llarg termini aquestes deposicions poden ajudar a mantenir la fertilitat dels sòls. Com apunta l’antropòleg Jared Diamond al seu llibre Col·lapse, en llocs aïllats com les illes del Pacífic o el Japó, aquestes pluges de pols han estat claus per sostenir la productivitat agrària al llarg dels segles. La terra roja conté una combinació de minerals útils per als cultius, com fòsfor (essencial però difícil de reposar si no hi ha bestiar), potassi, calç, sofre i magnesi. També aporta òxids de ferro —responsables del seu color característic— que poden ser absorbits pel sòl gràcies a la feina dels microorganismes. El contingut en matèria orgànica, però, és pràcticament nul. Pel que fa als efectes visibles sobre les plantes, aquesta pols pot depreciar comercialment fruites i fulles si els deixa marcats, però també pot oferir una protecció momentània contra l’excés de sol i ajudar a conservar la humitat —una funció similar al que es busca quan s’aplica caolí com a tractament protector. La pluja de terra roja no ha de ser vista, de cap manera, com una solució als problemes estructurals de la gestió del sòl, com la sobreexplotació, la falta de matèria orgànica o la degradació per erosió. És, en tot cas, una petita ajuda natural que s’afegeix a altres aportacions menudes com les restes vegetals, els fems o la feina dels insectes. Potser no netejarà el cotxe, però tampoc embruta el futur de la terra. Ben al contrari: en una agricultura més sostenible, tot allò que cau del cel pot tenir un valor.

Quan plou terra roja: una molèstia amb beneficis amagats per al sòl

Les pluges de terra roja, que solen reproduir-se algunes vegades durant l’any, són un fenomen…

La Vaca de la Reina: una espècie en recuperació

A Menorca, hi sobreviu un llegat viu i gairebé mític la Vaca de la Reina,…

Rememorant els 90 anys de la Unió Esportiva Poblense (IX)

Cap a la consolidació a Segona B. Temporada 1983-84 Amb el fitxatge de Llorenç Serra…