Reportatges

Obri el primer Museu de la Sobrassada en una empresa de 126 anys de trajectòria

Obri el primer Museu de la Sobrassada en una empresa de 126 anys de trajectòria

És a punt d’obrir les seves portes el nou Museu de la Sobrassada, el primer…

Gori Reynés i Toni Marcús: “Al Barranc l’has d’estimar”

Per a molts, el Barranc de Biniaraix és molt més que un paisatge emblemàtic de…

L'Alzinar: Mes de juny i Dia Mundial de la Bicicleta

L’Alzinar: Mes de juny i Dia Mundial de la Bicicleta

Dimecres d’aquesta mateixa setmana, dia 3 de juny, es celebrà, molt teòricament, (els polítics de…

Quan un sofà abandonat es converteix en una obra d'art

Quan un sofà abandonat es converteix en una obra d’art

Un sofà enmig d’una plaça, un carrer o un passeig marítim. Sense parets, sense museu…

Fira de la Patata sa Pobla

Sa Pobla, davant una nova cita amb la Fira de la Patata

Aquest divendres, dia 5, i dissabte 6 sa Pobla celebra la Fira Nocturna de la…

Mites sobre salut que encara molta gent creu

Mites sobre salut que encara molta gent creu

La salut està envoltada de consells, frases populars i idees que passen de generació en…

Frenesí als horts. És hora de sembrar les tomatigueres

Amb l’arribada de la primavera, els petits horts dels pobles de les Illes Balears recuperen…

L’Alzinar – Opinió. Migranela, Donzell, i Herbes Dolces Mallorquines. Joan Oliver i Ramon. 31 Maig 2026. FOTO DE PORTADA: 1.-PORTADA-Migranela-Joan-27-05-2026.JPG Qui és Josep Pàmies? Josep Pàmies és una figura popular, molt interessant i sobre coneguda dins del món de les teràpies alternatives, i les plantes medicinals, és agricultor, activista català de Balaguer (Lleida), i súper famós per defensar constantment l’ús de plantes medicinals, l’agricultura ecològica i l’auto cultiu de remeis naturals, en contra de l’actual medicina oficialista, sent, al mateix temps, fundador de l’associació/col·lectiu Dolça Revolució, des d’on divulga informació sobre plantes medicinals i teràpies alternatives. PEU DE FOTO 2: FlorsMigranela-Joan-27-05-2026.JPG: Flors de Migranela, acabades de recollir, dimecres, a Sa Figuera. (FOTO: Joan Oliver). Tanacetum Parthenium o Migranela. El Tanacetum Parthenium més conegut, per aquestes contrades, com a Matricària o Migranela, del que en començarem a parlar fa uns mesos, a més d’una bella planta ornamental, és una eina medicinal tradicional, perenne, molt robusta, aromàtica i de floració bastant abundant, de la família de les margalides (Asteraceae), amb les que es sembla molt, amb flors blanques, i el centre groc, com les tradicionals margalideres mallorquines, que prové dels Balcans, molt ben arrelada i de grans dimensions per les nostres latituds (al nostre olivar ja ha superat el metre d’alçada), que és emprada principalment com a remei natural i saludable, per prevenir i alleujar el mal de cap, i les doloroses migranyes, incapacitants, de vegades acompanyades, a més, de vòmits i extrema sensibilitat a la llum i renous i, segons recents estudis mèdics, pot reduir la freqüència i intensitat dels seus atacs, sent moltes vegades mà de sant (pels qui creuen en sants) per dolors articulars i reumatisme, i inclòs per a trastorns ginecològics, problemes digestius, i gasos. Com la majoria de medicaments, o complements naturals, no es recomana prendre-ho durant l’embaràs, lactància, o juntament amb anticoagulants. Es poden emprar, per fer infusions, indistintament les flors fresques (menys habitual perquè tornen dolentes aviat), i les seques que duren molt de temps, si estan perfectament conservades; posant 7 o 8 flors per a cada tassa d’aigua; escalfant aquesta fins que bulli, afegint-hi, després d’apagar el foc, les flors, tapant la casserola i deixant reposar entre 5 i 10 minuts, colar i beure una tassa al dia. Si no t’agrada la mica d’amargor que pugui tenir, i pots afegir una cullerada de mel. Notaràs ràpidament les millores. T’ho dic per experiència! PEU DE FOTO 3: FlorsDonzxell-Joan-27-05-2026.JPG: El Donzell, planta amarga utilitzada tradicionalment per estimular la digestió. (FOTO: Joan Oliver). Donzell o Artemísia Abssinthium. Segons Josep Pàmies, la quantitat, dosi diària recomanada, és de 5 grams de fulles seques per tassa, (5–10 minuts, amb la tassa tapada), i no es recomana un ús prolongat continu. Utilització: 1 cullera de postres molt plena per tassa, prendre 2 ó 3 infusions al dia. És un complement alimentari a base de plantes, i els complements alimentaris no s'han d'utilitzar mai com a substituts d'una dieta equilibrada. No superar la dosi diària recomanada. Mantenir fora de l'abast dels nens. La Artemísia Absinthium (Donzell) és una planta amarga utilitzada tradicionalment per estimular la digestió, però cal anar amb compte amb la dosi perquè conté TUYONA, un compost natural que en excés pot ser tòxic, estant present en algunes plantes aromàtiques, especialment: Artemísia Absinthium (Donzell), Sàlvia Officinalis (Sàlvia), Thuja Occidentalis, i en menor quantitat en altres artemísies, actuant sobre el sistema nerviós. En dosis petites forma part de l’aroma i de l’efecte amarg digestiu de la planta, però en quantitats elevades pot resultar tòxica, donant nàusees, agitació, mareig, tremolors, insomni, i en casos greus, convulsions. Com que és molt amarga, habitualment es pren abans de les menjades, o combinada amb menta, anís o camamilla. Precaucions importants: No recomanada durant embaràs o lactància. Evitar en epilèpsia o trastorns neurològics. Pot irritar l’estómac en persones molt sensibles. No és aconsellable fer-ne ús continu durant setmanes sense supervisió. Dosis elevades poden provocar mareig, nerviosisme o nàusees. Ah! I m’havia quedat dins el tinter, el seu efecte digestiu, a l’estimular els sucs gàstrics i la bilis, ajudant en indigestions, gasos poca gana, sense oblidar la seva acció antiparasitària (cucs intestinals), i les seves propietats antimicrobianes: alguns estudis de laboratori indiquen que extractes de donzell actuen contra certs bacteris i fongs, en casos de desequilibris intestinals. PEUDE FOTO 4: Herbes-Joan-8-06-2023.JPG: Herbes mallorquines casolanes i medicinals. (FOTO: Joan Oliver). Herbes Dolces Mallorquines. No poden mancar a cap olivar. Indiscutiblement cada pagès té la seva pròpia recepta. Aquesta, amb algunes petites modificacions, heretada de la padrina Jerònima Calafat, és la que solem fer habitualment, com un ritual, cada any, a s’Olivar de Sa Figuera. És el millor moment, es fan, teòricament, dins el mes de maig, inclòs a començaments de juny, en lluna plena. Després de recollides les herbes aromàtiques, de bon matí, i escampades damunt una taula, per seleccionar i trocejar-les millor, començàrem a posar-les dins un barral, alfabieta, o botella, si pot ser de vidre obscur, predominant el fonoll, després hi anirem afegint el tarongí, herba sana, menta, herba lluïsa, camamilla, til·la, romaní, espígol (lavanda), un parell de fulles de llorer, sàlvia, ginebró, moraduix, senyorida, fulles i flors de taronger, fulles i flors de llimonera, flors d’herba de Sant Joan (hipèric), un parell de guindes, una nou verda petita xapada, 3 o 4 grans de cafè, una branqueta de pi, una branqueta de mata, una branqueta d’alzina, un tros molt petit de ruda, al gust de cada un, però sense que predomini el gust d’una per damunt l’altra. Seguidament omplirem la botella, o barral, amb el tipus de licor d’anís escollit (a s’Olivar de Sa Figuera ho fem amb anís dolç de qualitat), tapant-la amb un tap de suro, deixant-la dins un lloc fresc i obscur. A partir dels tres o quatre mesos ja es pot començar a degustar tenint en compte, això sí, que se n’ha de fer un consum responsable. Recepta Herbes Dolces del C.C.D.S. Per una botella de litre: 1 flor de til·la. ½ fulla llorer sec. 10 pètals rosa blanca. 1 anís estrellat. 10 flors de llimonera. 10 flors de taronger. 3 fulles d’olivera. 1 brot de camamilla silvestre. 1 brot d’herba Lluïsa. 1 brot de moraduix. 1 brot de menta. 1 brot d’herba sana. 1 brot farigola (tomillo). 1 brot de fonoll. 1 brot de ginebró. 1 brot d’espígol (lavanda). 1 brot de romaní. 1 brot de sàlvia. 1 brotet de ruda. 3 fulles de taronger. 3 fulles de llimonera. 1 brot de moraduix. 1 brot de senyorida. Flors d’herba de Sant Joan (Hipèric). Un parell de guindes. Una nou verda, petita, xapada. 3 o 4 grans de cafè. 1 branqueta de mata. 1 branqueta d’alzina. 1 branqueta de pi, tendre. “Beure herbes amb mesura, allarga nostra vellura”. (Pere Frontera, E.P.R.)

L’Alzinar: Migranella, donzell i herbes dolces

 Qui és Josep Pàmies? Josep Pàmies és una figura popular, molt interessant i sobre coneguda…

Puig de Lofra

Lofra, entre la Coma de Son Torrella i Cúber

La Coma de Son Torrella i la Vall de Lofra constitueixen dos dels indrets més…

La formiga argentina, la plaga que va entrar pel Port de Sóller l’any 1953

La gent més jove de les Illes Balears no coneix altra formiga que no sigui…