Ara llegint
La UIB distingirà el músic Jordi Savall amb el reconeixement de doctor honoris causa

La UIB distingirà el músic Jordi Savall amb el reconeixement de doctor honoris causa

La UIB distingirà el músic Jordi Savall amb el reconeixement de doctor honoris causa

El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears va acordar ahir nomenat doctor honoris causa de la UIB el músic Jordi Savall i Bernadet pels seus mèrits culturals i de vinculació amb les Illes Balears. La proposta de nomenament l’ha fet el Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la UIB en reconeixement a la seva ampla trajectòria internacional i, en especial, pel que fa a la seva vinculació amb la cultura de les Illes Balears, la recuperació i conservació del patrimoni musical antic i la tasca de divulgació del cant de la Sibil·la i de la figura de Ramon Llull.

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, 1941) és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dona a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revaloració de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), la Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb els quals explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música.

Va participar en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins du Monde (“Tots els matins del món”, 1991), que va guanyar el premi Cèsar a la millor banda sonora. L’any 1998 va crear, també amb Montserrat Figueras, el segell discogràfic Alia Vox, una de les principals discogràfiques especialitzades en música antiga, i és el segell exclusiu dels enregistraments de Jordi Savall i dels seus conjunts.

Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, amb una atenció especial al patrimoni musical hispànic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions com un premi Midem, un International Classical Music Award i un Grammy.

Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades. No debades, el 2008, Jordi Savall fou nomenat ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, varen ser investits Artistes per la Pau dins el programa dels ambaixadors de bona voluntat de la UNESCO.

Entre 2020 i 2021, pel 250è aniversari de Ludwig van Beethoven, va dirigir la integral de les seves simfonies al capdavant de l’orquestra Le Concert des Nations i les va enregistrar en dos discs amb el títol Beethoven Révolution pel seu segell Alia Vox. L’impacte que han tingut al mercat discogràfic internacional s’ha definit fins i tot com un «miracle» (Fanfare), i la crítica alemanya va distingir el volum II amb el Schallplattenkritik Prize com a millor disc orquestral.

La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de nombroses distincions, d’entre les quals destaquen el títol de doctor honoris causa de les universitats d’Évora (Portugal), de la UB de Barcelona, de Katowice (Polònia), de Lovaina (Bèlgica), de Basilea (Suïssa) i d’Utrecht (Països Baixos), la insígnia de cavaller de la Legió d’Honor de la República francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el premi Helena Vaz da Silva, el prestigiós premi Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música, i és membre d’honor de la Royal Philharmonic Society, de la Reial Acadèmia Sueca de la Música i de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia.

Relacions amb les Illes Balears

Amb l’ànim i el propòsit de recuperar les músiques antigues, Jordi Savall duu a terme des de 1988 una recerca profunda sobre el medieval cant de la Sibil·la. Un dels manuscrits principals es conserva en un cantoral del convent de la Concepció de Palma (Museu Diocesà).

La primera versió enregistrada d’aquest antic Cant de la Sibil·la mallorquí fou enregistrada per Jordi Savall el 1988 (Astrée E8705). Gràcies a la difusió dels enregistraments de Jordi Savall a través del segell discogràfic d’Alia Vox, les versions del Cant de la Sibil·la mallorquina han gaudit d’una difusió sense precedents a escala internacional. La reedició dels primers enregistraments es dugué a terme el 1999, i d’ençà no s’han aturat les reedicions ni tampoc les interpretacions d’aquest repertori avui tan arrelat a Mallorca.

En el marc de l’Any Llull 2016, Jordi Savall va dedicar un dels seus llibre-discos a la figura del beat Ramon Llull. El llibre/CD Ramon Llull (1232-1316), temps de conquestes, de diàleg i desconhort (Alia Vox AVSA9917 [2 CD], 2016) recrea la banda sonora que va acompanyar la vida de Llull, i inclou les peces musicals de la Mallorca musulmana, les músiques profanes de trobadors, trobers i joglars, així com les músiques religioses i espirituals més representatives del moment. El conjunt recorda els moments més importants de la vida de Ramon Llull, els seus viatges i els fets històrics més rellevants de la seva època. Aquest ric mosaic de músiques i cants es complementa amb alguns dels seus textos més importants, extrets del Llibre de contemplació, de la Vida de Mestre Ramon, del sublim Llibre d’amic e amat, o de l’Arbre de filosofia d’amor.

Pel que fa a les actuacions i altres activitats realitzades a les Illes Balears, d’ençà de l’any 2001 Jordi Savall ha realitzat 18 concerts a diferents localitats de Mallorca, tres a Eivissa i tres a Menorca, a més de sis classes magistrals.

El títol

La Universitat de les Illes Balears pot distingir amb el títol de doctor honoris causa aquelles persones que estimi mereixedores d’aquesta distinció per la seva rellevància en el camp de la investigació o de la docència, o pels seus coneixements i mèrits destacats en el terreny científic, tecnològic, cultural o humanístic que tinguin repercussió directa o indirecta en les seves activitats docents i d’investigació, o en la cultura de les Illes Balears.

El títol de doctor honoris causa suposa el reconeixement més preuat, per la Universitat de les Illes Balears, dels mèrits extraordinaris concurrents en el guardonat. D’aquí deriva que aquest títol s’hagi de sotmetre a criteris de racionalitat màxima, de manera que es pugui ponderar i valorar en cada cas la decisió, per evitar qualsevol tipus de precipitació que pugui produir menyscapte del prestigi i de la imatge social que se’n tingui. És evident, doncs, que la concessió del doctorat honoris causa ha de respondre a mèrits molt qualificats, cosa que imposa un rigor selectiu en la determinació de la classe de mèrits que es pretén premiar i de les persones a qui es vol recompensar.

Foto: Fundació CIMA

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt