Nova campanya d’adequació al jaciment prehistòric de Son Mas des Potecari (Inca)
La tercera operació d’adequació i restauració del jaciment prehistòric de Son Mas des Potecari ha finalitzat el divendres dia 22 de desembre. Les feines s’iniciaren el 27 de novembre sota la direcció de Magdalena Sastre que coordina un equip de professionals i voluntaris en la que ha esdevingut emblemàtica ubicació per estudiar i aprofundir el coneixement del període prehistòric. Està previst que la regidoria de cultura del consistori inquer estableixi una data en la qual es podran visitar i conèixer de la mà dels experts les restes.
El jaciment de Son Mas des Potecari consta, com a elements principals, d’un talaiot de planta circular i una plataforma esglaonada de grans dimensions, que la fa única a Mallorca. No es descarta la presència d’altres estructures a la vista de les evidències que s’han pogut recollir.
Aquesta tercera iniciativa s’ha centrat en el sector sud-oest de la plataforma esglaonada, una vegada finalitzades intervencions en els paraments de les seccions sud (2021) i tramuntana (2022). Aquesta consta d’un primer mur de forma vagament circular d’un diàmetre de 18 metres i una alçada inicial d’1,70 metres. El segon mur –interior- arriba fins als 11 metres de diàmetre i es conserven 1,50 metres d’alçada. Els murs de construcció ciclopia estan construïts amb pedres d’entre 0,70 i 0,50 metres, arribant a una amplada de 2,50 metres. A la part nord hi ha una obertura que dona accés a un passadís malmès per la vegetació i els enderrocs. La primera campanya es va concentrar en la consolidació del parament sud, molt afectat per l’acció de la maquinària d’una constructora. Va ser necessari fixar grans pedres per evitar que tot el conjunt i el parament s’esbaldregués per sempre més. La segona campanya es va concentrar en la zona nord. El que inicialment era una feina d’alliberar d’enderrocs i restes es va convertir en la descoberta d’un possible tercer mur o anell, a l’espera de les anàlisis de totes les restes trobades.
Els treballs d’enguany s’han desenvolupat en una zona d’aproximadament 60 metres quadrats. S’ha eliminat vegetació incidint especialment en tota aquella que posava en perill la integritat estructural dels diferents elements constructius. Una gran quantitat de terra i pedra s’ha examinat per identificar els nivells i seccions que puguin ser objecte d’una futura excavació. Sota la direcció d’un expert en restauració i amb la col·laboració d’un mestre marger s’han consolidat alguns sectors.
Una gran quantitat de material que abasta des de l’any 1000 aC fins a època de dominació andalusina s’ha localitzat. Aquest serà netejat, classificat i ordenat d’acord amb els criteris científics actuals. Les restes de ceràmica abasten des de les produccions manuals d’època talaiòtica fins a les elaboracions a torn dels períodes púnics, romans i andalusins. La presència d’eines de sílex i d’ossos d’animals permet fer-se una idea de l’estil de vida dels pobladors. Magdalena Sastre destaca quelcom que fa únic a Son Mas des Potecari. Es tracta d’un lloc habitat des de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana, però no hi ha restes d’habitació posteriors, cosa que permet obtenir una gran quantitat d’informació sobre totes aquestes etapes de la nostra història, sense contaminació d’èpoques modernes.
La direcció del projecte destaca la impagable col·laboració dels propietaris de la finca a on està ubicat el jaciment. Sense la seva col·laboració i disposició seria impossible dur a terme aquest projecte que augmenta el nivell de coneixement del patrimoni d’Inca i la seva comarca. També va recordar la feina dels professionals que gestionen el jaciment i la dels col·laboradors voluntaris que hi han participat en les campanyes desenvolupades. Totes les feines s’han fet sota el patrocini de l’Ajuntament d’Inca i del Consell de Mallorca. Els tècnics del Servei de Patrimoni Històric d’aquesta darrera entitat han supervisat els treballs.
Petita ressenya històrica de Son Mas des Potecari
Les primeres notícies sobre el potencial arqueològic de la zona són de principis del segle XX. Uns pagesos varen trobar a un punt indeterminat de Son Mas, dins el municipi de Llubí, un cap de bou de factura similar a la dels famosos Bous de Costitx. Malauradament, tot i que es va engegar una campanya perquè quedes l’illa, es varen vendre a un antiquari que els va portar fora de Mallorca. Avui en dia son part de la col·lecció del Museu Arqueològic de Catalunya.
La segona notícia va ser alarmant. Als primers anys seixanta una empresa constructora va arribar a un acord amb la propietat per tal de convertir els munts de pedres en grava per a carreteres. Quan Guillem Rosselló i Bordoy, director del Museu de Mallorca, va intervenir i aturar, la desfeta s’havia consumat. Una gran part de les restes havien desaparegut o havien estat danyades per la maquinària. El mateix Rosselló i Bordoy va fer la primera investigació científica sobre l’excavació. No és fins al 2017 que es fan unes feines de neteja preliminars que es continuen els anys 2021, 2023 i el present 2023.