L’Observatori Social de les Illes Balears alerta sobre l’exclusió residencial com a factor de vulnerabilitat social
L’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB), vinculat a la Universitat de les Illes Balears, ha elaborat un estudi exhaustiu titulat “Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears,” en col·laboració amb la Xarxa per la Inclusió-EAPN. L’informe aborda la greu problemàtica de l’accés a l’habitatge a les Illes Balears i destaca la creixent incidència de l’exclusió residencial com a determinant clau de la vulnerabilitat social.
Segons les autores de l’estudi, Isabel Nadal i David Abril, membres de l’OSIB, l’habitatge s’ha convertit en el principal factor d’exclusió social a les Illes Balears, superant fins i tot la influència de l’ocupació laboral. “Si hi ha treballadors i treballadores pobres, és perquè les llars han de destinar un percentatge molt elevat dels seus ingressos al pagament i manteniment de l’habitatge,” afirmen els coordinadors del projecte.
L’estudi proporciona una anàlisi panoràmica de la problemàtica de l’habitatge, destacant la contradicció inherent entre la percepció de l’habitatge com a bé de mercat i el seu reconeixement com a dret fonamental, segons la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta contradicció s’accentua en un context de crisis consecutives, on els capitals internacionals troben refugi en el mercat immobiliari, especialment a les Illes Balears, impulsant l’escalada dels preus i fent-los inassumibles per a molts ciutadans.
Un canvi en el paradigma de la propietat a lloguer
L’estudi revela un canvi en el paradigma de tinença de l’habitatge, passant de la propietat al lloguer, amb l’escalada dels preus de l’arrendament en els darrers anys que converteix l’habitatge en un factor de vulnerabilitat social. En una anàlisi territorial, s’identifica Palma i Eivissa com els llocs on s’ha experimentat un major augment dels preus, ja siguin plurifamiliars o unifamiliars.
Els investigadors també examinen les polítiques d’habitatge des dels seus inicis fins a l’actualitat, destacant la manca de polítiques efectives a Espanya, que ha prioritzat la propietat per sobre d’altres models, com el lloguer predominant al centre i nord d’Europa. Aquest enfocament ha impactat negativament en la construcció d’habitatges socials i en l’aplicació de mesures efectives.
Negoci immobiliari per sobre de les necessitats socials
L’estudi critica l’actual context d’emergència d’habitatge, on la majoria dels habitatges es mercantilitzen i els preus continuen augmentant, malgrat les creixents necessitats socials. En aquest sentit, els investigadors alerten que el negoci immobiliari ha prevalgut sobre les necessitats socials, amb un notable increment en el nombre d’immobiliàries de 3.775 el 2008 a 7.732 el 2022.
L’estudi destaca el paper crucial que han tingut el tercer sector d’acció social i els moviments socials en defensa del dret a l’habitatge, incloent organitzacions com la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) i altres sindicats de llogateres i llogaters.
Els autors de l’estudi formulen diverses recomanacions als responsables polítics, incloent-hi una major coordinació entre les diferents administracions i la implementació d’una política multidimensional i multinivell. Adverteixen que, donada la gravetat de la situació, no es pot delegar totalment aquesta qüestió al mercat i subratllen la necessitat d’adoptar accions complementàries per abordar aquest problema urgent.
L’estudi també incorpora testimonis anònims de persones afectades per situacions d’exclusió residencial, il·lustrant la diversitat de dificultats d’accés i manteniment de l’habitatge.
Aquesta publicació ha estat possible, segons han detallat des de la UIB, gràcies al suport institucional, amb una subvenció de la Conselleria d’Afers Socials i Esports del Govern de les Illes Balears destinada a la publicació i difusió de resultats de treballs d’investigació en l’àmbit dels serveis socials.