Antoni Seguí Villalonga: “Els agricultors joves no volem fer el que han fet els nostres pares”

Antoni Seguí Villalonga (Inca 1994) ha estat un dels guardonats amb el premi Dijous Bo 2024 per la seva dedicació al sector de l’agricultura i la ramaderia. Un reconeixement que se suma als que ha rebut aquest darrer any: el maig va ser reconegut com un dels “100 Joves Talents de la Gastronomia 2024” pel Basque Culinary Center en la categoria de Producció, i el juliol de 2023 va rebre una menció honorífica als Premis Nacionals de Joventut 2023 atorgats per l’Institut de la Joventut d’Espanya, en la categoria de Medi Ambient. Amb només 30 anys gestiona, junt amb la seva germana, l’empresa familiar SAT Son Jover. 

P.-El darrer any has rebut diferents premis relacionats amb el vostre projecte agrícola i de transformació. Què és el que més es valora del vostre projecte? 

R.- El que tenen tots els premis en comú és molt fàcil d’entendre: som un al·lot jove a una empresa gestionada per dues persones joves, la meva germana i jo, que agafen l’empresa de la família i a una illa que bàsicament es dedica al turisme apostam per races autòctones, producte local, només producció ecològica, varietats locals en el tema d’hortalisses i venda directa. Jo diria que som un projecte bastant diferent del que coneixem a les Balears, perquè aquí l’agricultura és molt extensiva i no localitzada. Noltros feim un producte localitzat a un lloc i amb punts de venda. 

P.- Com va ser aquesta aposta per les races autòctones i la producció ecològica?

R.- Tot té un procés. Mon pare va començar amb agricultura ecològica l’any 92, i després de la crisi de 2007, la venda de me va caure i també els preus. Llavors tenia una capacitat de 1.500 ovelles amb producció de me ecològic, però com no era sostenible varen decidir fer producció de llet, transformar i vendre directament al consumidor. Mon pare sempre ha apostat per la raça autòctona i vàrem canviar de de raça mallorquina blanca a raça roja mallorquina. Després la meva germana i jo hem agafat l’empresa que duia 8 anys fent feina i li hem acabat de donar el gir.  Vàrem guanyar un premi amb el formatge curat, refinant la qualitat i la igualtat dels formatges que feim, i hem apostat per fer una variació amb l’hortalissa, ara feim hortalissa d’estiu en varietats locals. Tenim un punt de venda al mercat de la plaça patins dels dimarts i els dissabtes, i una botiga al mercat de Santa Catalina de Palma. El que volem anar fent és produir més varietat de productes diferents de producció local i ecològica per poder subministrar als nostres clients.  

P.- El relleu generacional a Son Jover també ha estat clau.

R.- Mon pare té 60, en farà 61. A nivell nacional, el 70% dels agricultors tenen 60 o més de 60 anys, de l’altre 30%, n’hi ha un 20% que ja en tenen més de 40 i l’altre 10% són menors de 30 anys. 

“No tothom ha de fer el mateix, però cadascú ha de cercar el seu camí dins del món agrari per tenir una rendibilitat.”

P.- Quina difèrencia hi ha entre un pagès de la generació de ton pare i un pagès jove? Ara han d’estar més preparats, per exemple, tecnològicament?

R.- Si, avui en dia amb la nova PAC s’han de fer unes hores d’oficina que abans no eren necessàries per poder complir la normativa. Les ajudes de la PAC de cada vegada requereixen més tecnologia, ara ens tenen controlats el dia de sembra, el dia de recollida, quantitats, aplicacions de fertilitzants… 

I l’altra part és que els agricultors joves no volem fer el que han fet els nostres pares.  Si tu vas a qualsevol vaqueria, molta gent ha vist néixer 1000 vedells i no ha vist néixer els seus fills. Molta gent ha estat el dia de Nadal, el dia de Reis munyint les vaques i no han pogut estar amb la seva família. 

El problema de l’agricultura és que no és rendible. Per fer una agricultura rendible o has d’anar a unes grans quantitats de producció, o si és un agricultor com el tenim idealitzat, amb la seva finca, la seva explotació… no pot tenir cap tipus d’ajuda externa perquè sinó ja no pot viure i per això la gent acaba sent esclava de la seva feina. No aconseguirem fer 8 hores cada dia i tenir una rendibilitat genial, però si en lloc de fer-ne 18 o 19 en podem fer 15, això és el que crec que la gent jove ha d’anar a cercar. Per aconseguir-ho hi ha diferents camins, no tothom ha de fer el mateix, però cadascú ha de cercar el seu camí dins del món agrari per tenir una rendibilitat. 

“Noltros vàrem agafar una explotació viable i ara l’intentam convertir en una explotació rendible.”

P.-Com es pot adaptar l’ofici als temps que estam vivint?

R.- Estam vivint una època de canvis, no tenim cicles de pluges i de calor, i ens estam adaptant amb un sistema de produir segons com ens ve el temps. També ens estam adaptant a les normatives que ens apliquen des d’Europa. Aquest és un dels oficis amb més reptes, ens hem d’adaptar a tot i després cadascú ha d’aconseguir que la seva explotació sigui rendible, perquè sinó no tendrà relleu generacional. Noltros vàrem agafar una explotació viable i ara l’intentam convertir en una explotació rendible. Podem tenir ajudes, però si després cadascú no fa la seva feina individual, és molt difícil. Per exemple hi ha Terracor, Agromallorca, Eco Sa Teulera… hi ha 6 ó 7 referents, hi ha agricultors que estan cercant la seva manera de sobreviure. Ens queda un 10% de relleu generacional. 

P.- La llengua blava és ara la principal preocupació dels ramaders? 

R.- Venim de tres anys que ha plogut poc, les ovelles estan fluixes i a més s’ajunta la llengua blava…. Hi haurà unes pèrdues de ramaderia ovina d’un 20% si ho miram en general. I després el preu del me, que no puja. 

P.-Quin seria el camí? Cap a on anar?

R.- Cadascú ha de fer el seu camí el millor que pugui per poder avançar. No podem estar el 60 o 70 % depenent de les ajudes agràries, que son necessàries, imprescindibles pel sector agrari, però la gent jove ha de ser capaç de treure projectes endavant independentment de les ajudes agràries. Ni el nostre ni cap projecte que coneixem que funciona a les Balears hagués estat possible sense cap ajuda agrària. Tots els productes que surten d’un agricultor surten per davall del preu de cost, a dia d’avui, posam un preu fictici, per exemple; un me 100 euros, però el preu de cost d’aquest me aniria damunt 120 euros. Per a les matances típiques mallorquins, un porc es ven per 250-300 euros i el seu preu de cost són 600 euros, és un 50% per davall del preu de cost. Per això tenim les ajudes agràries, per intentar equilibrar això. Noltros hem fet el formatge per poder aplicar els nostres preus.

“El Dijous bo era el dia on els agricultors inquers venien els seus animals i compraven les seves eines per passar l’hivern.”

P.- Sou a Inca, un municipi més conegut per la seva indústria. Quina és la seva tradició agrícola? 

R.- Inca tenia molt de pes agrícola amb el tema de l’ametlla i els animals càrnics. Tradicionalment tenia ametllerar de secà amb els animals baix, normalment ovelles. Després fa uns 50 anys hi havia 10 vaqueries, i cada finca tenia els seus porcs i els seus figuerals. El Dijous bo era el dia on els agricultors inquers venien els seus animals i compraven les seves eines per passar l’hivern. Per això a la plaça des Bestiar d’Inca hi ha una bàscula central on es pesaven els animals. A dia d’avui queden 6 vaqueries en tot Mallorca, i no sabem quantes en quedaran en 10 anys. Només n’hi ha dues que tenen relleu generacional. Per això es tan important el Dijous Bo, i també la Fira de Llucmajor, eren dues fires agràries importants. Després la de Sineu era la Fira de l’altra temporada agrària, l’altre mig any.