Atuk Iturregui, La Utòpica: “Altres mons són possibles i ja existeixen”

Atuk Iturregui és de Santa Eugènia i és membre del cercle operatiu de La Utòpica. El missatge de La Utòpica és optimista. Volen transformar el món, però volen primer transformar-se a ells mateixos i al seu activisme. Entre els seus projectes trobam un mapa d’iniciatives de transició eco social i una agenda que es pot consultar a la seva pàgina web lautopica.org. Una manera de visibilitzar totes les iniciatives que s’estan duent a terme a les illes, i també d’enfortir-les i connectar-les entre si. Com diu Atuk Iturregui, “que una persona pitji un botó i li surtin 80 iniciatives obertes a la seva participació, crec que això és revolució”. 

Pregunta.- Que és la Utòpica?

Resposta.- La Utòpica és un procés però, abans de res, és un grup de persones que vol fer activisme de dins cap a fora, vol fer un exercici de revisió dels propis privilegis per tal de construir una narrativa que sigui inclusiva per a tothom, i sobretot, que sigui, alegre. Això per una banda, després aquestes persones estam llançant projectes estratègics per visibilitzar totes les iniciatives de transició eco social que existeixen al territori, es a dir, col·lectius o persones que estan fent projectes eco sostenibles, de alternatives d’habitatge, de cures comunitàries, de contra informació, contra cultura…. totes les persones que estan intentant sortir de les dinàmiques colonials, capitalistes o patriarcals, que són els tres eixos que percebem més clars. 

Per una banda, intentam visibilitzar els projectes que ja existeixen, i per un altra, enfortir-los a nivell intern i promoure la inter cooperació. Perquè si be no existeix una identitat balear, si que existeixen uns problemes balears, i aquests problemes venen definits per unes opressions comunes. En resum, sóm un col·lectiu que tracta de fer les coses diferents, sobretot mirant-se a si mateix. A la vegada que transformes, te transformes tu mateix.

“Sóm un col·lectiu que tracta de fer les coses diferents, sobretot mirant-se a si mateix. A la vegada que transformes, te transformes tu mateix.”

P.- Quins són els vostres principals projectes?

R.- Un d’ells és el mapa d’iniciatives que podeu trobar a la nostra pàgina web. És un mapa on les iniciatives expressen que necessiten per créixer i per enfortir-se, i a banda tenen una petita eina d’autodiagnosi per saber com tenen integrats els valors que per noltros són importants: les cures comunitàries, la gestió de conflictes, el valor de la integeneracionalitat… 

I ara estam super emocionades perquè acabam de treure una segona eina de gestió col·lectiva que és l’agenda. És una agenda, tan senzill com això, i pensam que ens ajudarà molt a no solapar-nos, a ser més estratègics i a facilitar la participació sobretot de la gent que està poc mobilitzada.

P.- Quan neix La Utòpica?

R.- De manera pública neix al gener de 2022. Les eines com a tal, la web, el mapa… s’han anat fent a poc a poc.  La web definitiva va estar llesta al novembre de 2022. Hi ha molta feina d’enxarxar, de comunicar el projecte a les xarxes mes llunyanes i mes properes.

P.- A la web explicau que és un projecte formulat per Medicus Mundi Mediterrània. 

R.- Si, per jo mateix. D’ençà i ara jo mateix ocupo el rol de coordinador balear a Medicus Mundi. No obstant això, La Utòpica és un projecte que d’una o d’altra manera ja teníem en ment, podria dir-se, des de part del teixit activista de les illes: més temps plegades, més connexió i millor entre projectes. Medicusmundi Mediterrània, a través del finançament de la Direcció General de Cooperació i Immigració des de la convocatòria de Educació per a la Transformació Social, va “agafar el guant” per acompanyar durant 4 anys al procés que ara està a l’equador. Diguem que no és un projecte “de” la ONG, sinó un procés que està facilitat per ella, ja que el procés comunitari és fins i tot molt més ampli que allò finançat per l’administració pública i és possible gràcies a la dedicació voluntària i activista de totes les que hi formam part, i no només de les dues persones que hi tenim imputada una jornada parcial a empènyer el projecte.  

P.- I com ha estat aquest procés d’anar afegint persones? 

R.- Vàrem fer una primera presentació del projecte el 26 de novembre del 2021 al local de Son Sardina de Mercat Social quan encara no teníem el finançament. El vàrem presentar na Meritxell Esquirol i jo i demanàvem que les persones que volguessin donessin una passa endavant per formar part del col·lectiu de La Utòpica. Allà varen donar la passa 20 persones, i d’aquí surten les 15 les que formam el cercle de coordinació. Independentment d’aquest col·lectiu que ha anat creixent, hi ha hagut un equip de 3-4 persones, en el qual hi he estat, de socialització del mapa i del projecte. Totes les iniciatives que estan al mapa les hem visitades in situ, a algunes els hi hem fet l’entrevista i després hem passat els continguts als mapes, i la majoria han fet la fitxa elles mateixes.

“Mes enllà d’aquestes dues eines, el mapa i l’agenda, tenim una gran tercera eina que és generar espais col·lectius de reflexió.”

P.-La funció del projecte és fer una xarxa de tota la gent que ja està fent feina a les illes amb aquests principis de transició ecosocial. I com està la situació? Sou molts?

R.- Mes enllà d’aquestes dues eines, el mapa i l’agenda, tenim una gran tercera eina que és generar espais col·lectius de reflexió. Ara fa un mes vàrem celebrar la primera  Escola de Transició d’Imaginaris Utòpics a les cases de Binicanella i per allà hi varen passar 200 persones, és una fita bastant gran. Eren 3 dies per xerrar d’estratègies activistes, de no violència, de facilitació de grups, d’economia social… Són temes molt estratègics, no és una manifestació contra el turisme, per exemple, tot i que noltros des de La Vida al Centre i d’altres moviments vàrem muntar la contra cimera. És una mena d’activisme que té la seva funció, però que personalment crec que no és el camí. 

“Totes les persones que hi som volem fer feina en clau de cures i de no violència. Està molt invisibilitzada la violència que es pateix i s’exerceix dins dels cercles d’activisme.”

P.-Quina és la reivindicació o la preocupació que vos uneix a tots? 

R.- Es la violència que hem rebut i que hem exercit totes en els espais d’activisme. Totes les persones que hi som volem fer feina en clau de cures i de no violència. Està molt invisibilitzada la violència que es pateix i s’exerceix dins dels cercles d’activisme: hi ha molt de masclisme, moltes violències de molts de tipus, es pensa que com som activistes és un mon feliç, idò no. 

Un tret comú de totes les que estam a La Utòpica és que volem transformar el món però no volem sofrir mentre ho feim. Seria el paradigma de les cures col·lectives. Òbviament hi ha algunes persones que els ha mogut la crisi climàtica, la crisi de minerals estratègics,…. però en comú tenim això, que ho hem intentat per altres bandes, però per altres bandes no ha sortit bé, i no ha sortit be per les relacions personals i les dinàmiques dels grups. Noltros el que feim emprar és la facilitació de grups i la sociocràcia, que són dues eines per intentar que les cures col·lectives prenguin valor. En definitiva, ens ajunta les ganes de fer activisme més enllà de les dinàmiques capitalistes, patriarcals i colonials.

P.- Dius que sou un moviment sociocràtic. Com és la presa de decisions? 

R.- Noltros partim d’una base de la presa de decisions per la metodologia del consentiment, que és bastant més amigable que la del consens. Ja no és, jo estic d’acord amb tu, sinó jo no hi estic d’acord, però deix que la feina es faci així, ho deix fer. Arran d’aquesta metodologia anem construint. La norma es que tots poguem fer amb un cert grau d’autonomia que va més enllà dels moviments assemblearis. Noltros no som un moviment assembleari, som un moviment sociocràtic.

P.- Ara, en quin punt vos trobau? Estau oberts a que s’afegeixi més gent?  

R.- Ara hem obert el cercle de coordinació. S’hi han afegit 14 persones més i estam preparant la benvinguda que serà dia 15 de desembre. Ja serem unes 30 de cara al 2024. S’obri un pic a l’any durant un mes i després es tanca, això ens permet ser sempre els mateixos, concentrar-nos en el grup, gestionar els conflictes i conèixer-nos millor com a grup. A part, estam obert a tota mena de col·laboracions, ajuda, voluntariat dins del context de La Utòpica. I si hi ha persones que volen fer el seu cercle de La Utòpica a Menorca, Llevant, Alcúdia o on sigui tenen tot el nostre suport, també és un projecte que volem descentralitzar de Palma i de Mallorca.

P.- Per què es important que existeixi La Utòpica?

R.- La població no mobilitzada ha de saber que altres mons són possibles i que ja existeixen. La població en general, sobretot les capes més obreres, han de saber que aquests projectes estan oberts a la seva participació i que són el futur, l’únic futur possible. M’estic referint a cooperatives d’habitatge, horts permaculturals, iniciatives de cura de gent major, biblioteques de les coses, reparacions, cotxes compartits… Que una persona pitji un botó i li surtin 80 iniciatives obertes a la seva participació, crec que això és revolució.