Carlos Simarro: “Fer feina amb gust i per un objectiu que no és l’econòmic, és molt captivador”.

Carlos Simarro Vicens (Lleida 1961), és el Batle de Sóller per elecció i convicció  i veterinari de formació. És funcionari en excedència de la Conselleria de Sanitat on té la plaça d’inspector de Sanitat. Va entrar en política l’any 1999 com a número dos de la llista del Partit Popular. Les  legislatures 2003 – 2007, 2011 – 2015 i l’actual, 2019 – 2023 ha estat i és batle mentre que a les altres, ha estat el cap de l’oposició. Ha ocupat altres càrrecs de responsabilitat de lliure designació i el que més destaca de tots ha estat el de Cap de la Demarcació de Costes que va ostentar uns anys a la passada legislatura.

Simarro és una persona de bones formes que entén la política com un goig i no pas com un treball. Apassionat de la conversa, respectuós amb els altres i implicat en la vida municipal. La política, diu ell, és l’art de fer possible allò que és difícil o complicat. Meticulós amb els fets i formes i amant de projectes que no sempre caben dins el cap de tothom, però que per lo general i a la llarga, el temps li ha donat la raó segons la seva opinió.

Pregunta.- Quina valoració fa vostè de la seva vida política després de tants d’anys, tant al govern com a l’oposició?

Resposta.- Jo som un home positiu i la valoració que faig és molt bona. De més jove, a mi no m’interessava gens la política. De fet, el meu pare, Joan Simarro,  fou conseller d’Agricultura i jo mai vaig anar a seu despatx. De fet, jo estava molt abocat a la meva feina de veterinari i sovint les eleccions coincidien en temps de tondre  i jo era per l’Ofre i no arribava a temps a votar. De sobte, l’any 1999, em proposaren anar a les llistes del PP i vaig accedir. Val a dir que la vida a l’oposició és molt poc agraïda, però quan vaig tenir la sort d’entrar com a batle l’any 2003, essent la segona majoria absoluta que hi ha hagut en la història de Sóller, vaig començar a gaudir molt de la feina que els sollerics em varen encomanar. És una feina apassionant. Fer feina amb gust i per un objectiu que no és l’econòmic, és molt captivador. Val a dir que jo, com exemple, guany el mateix que guanyava a la meva feina, per tant, el motiu no és econòmic, és la vocació de servei als altres.

P.- HI ha diferència però d’anar cada dia al despatx en un horari establert o en el seu cas ara, no tenir horari…

R.- Aquí està la gràcia. No és el mateix perquè ara faig molta feina perquè vull ja no que no  tenc cap horari ni res que m’obligui que no sigui treballar en benefici dels altres. En el meu cas i dels meus companys de l’equip de govern, el temps de feina diària és, amb escreix, molt més activa que a la feina particular que té cada un. Quan un rellotge no condiciona la teva vida i fas feina per respondre a les necessitats de la gent que t’envolta, la dedicació és, sense cap dubte, molt més gran, profitosa i, per descomptat, considerada per tu mateix. Has de pensar que el sacrifici humà i familiar en benefici dels altres és una recompensa molt gran. La satisfacció de fer coses pel bé comú és immensa. Suposo que és la mateixa cosa que la feina d’un capellà, un jutge de pau o un membre d’una associació benèfica, entre altres. Tots aquests fan feina per ajudar als altres i no en benefici d’un mateix. Aquest és el cas.

P.-  A lo llarg de la seva vida política, vostè ha fet moltes coses, però moltes li han dut enfrontaments…

R.- Hi ha hagut moltes coses que s’han fet i s’han fet bé com, per exemple, la creació de la funerària, el poliesportiu amb la piscina, Sóller 2010, la primera línia del  Port de Sóller, el Túnel de Sa Mola…. però totes elles s’han fet sempre pensant amb el benefici comú. De fet, quan veus que funciona i dona beneficis a la gent, penses que ha valgut la pena haver rebut crítiques, que són molt respectables, però que el temps demostra que han estat un profit per tothom.  Tot això un dia era impensable i avui ho tenim. La política permet això, treballar en benefici dels altres.

P.- Vostè és funcionari i fou fàcil poder passar a exercir de polític sense perdre la seva plaça de feina. A títol professional, com a veterinari, com li  va anar?

R.- Jo tenia la meva consulta de veterinari i de seguida que vaig entrar a la vida política, sobretot com a batle,  ja hi va haver un sector de gent que va deixar de venir quan els seus animals havien estat sempre els meus pacients. Va esser un fet que em va cridar molt l’atenció. Has de pensar que, sobretot quan vaig entrar de batle pel PP algunes persones deixaren de saludar-me sense cap motiu que no fos aquest. No ho puc entendre perquè una cosa no té res a veure amb l’altra però és així. De totes maneres, deixant això de banda, és veritat que te n’enduus moltes sorpreses i a vegades són desagradables, però, en general, les coses bones superen, de molt, les dolentes.

P.- Esborraria alguna cosa de la seva trajectòria com a polític si pogués tornar enrere?

R.- No. No esborraria res. Sempre que hem fet alguna cosa ho hem fet perquè fos el manco dolent en aquell moment. Sí que és veritat que algunes coses ara les faria d’una altra manera. Coses que no es varen fer, ara pens que s’haurien d’haver fet, però de lo fet no esborraria res. Hi ha coses que s’han deixat de fer i si ho mires en perspectiva, es evident que s’haurien d’haver duit a terme, però, en general, s’ha fet sempre tot lo que s’ha pogut i en benefici de tots.

P.- Alguna acció  que sigui la nineta dels seus ulls?

R.- Home, podria dir moltes coses, però una d’elles, sense cap dubte, és haver fet el tanatori i posat en marxa la funerària i els serveis d’incineracions  tan important i necessari per Sóller. Acomiadar els difunts estimats de la manera que estava  abans, era inhumà. Jo em vaig adonar d’això un dia que vaig anar al comiat d’una persona amiga. Vaig veure que això havia de canviar. Un difunt no es mereixia quedar tota una nit damunt dos tamborets a l’espera de ser enterrat l’endemà. Per això, vàrem pensar d’aprofitar les instal·lacions que ja hi havia que era la casa del fosser i fer un tanatori en condicions i un forn per incinerar a tothom que volgués. Era molt important poder dir a deu a una persona que estimes d’una manera fàcil i còmode per tots. Avui la gent està molt contenta d’aquest servei.

P.- Han pensat fer columbaris avui en dia que tanta gent vol ser incinerada?

R.- Sí. Tenim moltes tombes que són municipals i de gran cabuda, Hem pensat d’emprar aquestes tombes, ja que són grans per fer-hi columbaris en el seu interior i no rompre l’estètica del bell cementiri que tenim a Sóller. Dit així, pot sonar una mica estrany, però és un projecte interessant per aprofitar espai i donar cabuda a les cendres dels difunts. Tenim l’objectiu que tothom de Sóller tingui un lloc per ser enterrat al seu poble.

P.- Com és la relació i convivència amb els partits de l’oposició?

R.- Molt bona, gràcies a Déu. En general el tracte sempre és cordial i educat. Hi ha una cosa evident: nosaltres vivim a un poble i molt sovint juguem a fer política de grans capitals. Això duu acompanyat l’ús de les xares socials i de discursos grandiloqüents   que tots ens podríem estalviar perquè estic segur que en un noranta per cent de les coses, coincidim i es tractaria de posar-se d’acord amb un sí o un no, però és el joc polític. Val a dir que abans i després del plens municipals, la relació en conjunt és bona. Una cosa és quan cada un es vesteix dels seus colors polítics i aquí és on la cosa deriva en el que no és la realitat. No tinc ni un sol dubte que si és un tema important, tothom s’hi apunta amb el que faci falta. No s’entén, però és la política i és allò que la gent de fora espera. Podríem anar a sopar ben tranquil·lament perquè la relació és bona. Si no  hi ha públic i no hem de demostrar res, les coses són molt diferents.

P.- Una valoració de l’equip de govern, dels seus companys en general?

R.- Dins qualsevol col·lectiu o grup, no sempre les coses són flors i violes, però en general, he de dir que estic molt content de compartir govern amb tots i cada un dels meus companys. Són gent extremadament feinera i entregada que ha entès que la gent ens havia posat al lloc on estem per fer tot el que fos possible pel benestar de tots. Tothom fa feina a gust i amb gust que és l’important. La responsabilitat dels regidors de l’equip de govern envers la seva feina, és digne de la meva admiració i consideració.  Amb ells, a qualsevol banda.

P.- Projectes de futur?

R.- Jo sóc molt somiador, però sempre intentem tocar amb els peus a terra. Entre altres coses, hi ha la construcció del pàrquing del carrer de Cetre que permetrà arribar a la plaça, un cop obert el vial que va a parar a la Gran Via, en 3 minuts caminant. Per altra banda, el pàrquing del Port  estic esperant que els veïnats diguin, com i a on el volen que, a pesar de tot el moviment, encara no han dit res. És fonamental que la gent arribi, tant al Port com a Sóller, i trobi per aparcar i no haver d’entrar i anar a cercar aparcament. Haurien de fer aparcaments dissuasius per treure els  vehicles dels carrers, però per això la gent ha de poder deixar els cotxes a llocs relativament a prop de les seves llars.  No és fàcil, tot el contrari, però és el futur. Estem engegant un projecte de construcció d’un gimnàs al poliesportiu que serà l’enveja de tothom. Unes instal·lacions sostenibles i que podran donar cabuda a les necessitats de tots els sollerics i la gent de fora que vulgui venir. L’esport és una de les nostres prioritats. Fer esport en conjunt, ensenya als nins a aconseguir objectius en comú i fer esport individual, ensenya als nins a aconseguir els objectius per tu mateix i també mostra que la vida no és fàcil. Aquesta és la filosofia.

P.- . Què passa amb les vacunes als treballadors familiars de serveis socials?

R.- Doncs que la Conselleria de Sanitat ha denegat la petició de l’Ajuntament a sotmetre els treballadors familiars de serveis socials als tests periòdics i a la vacunació. Hem de pensar que són gent que van de casa en casa i dos ja han contret la malaltia. Hem de pensar que altres pobles sí que s’ha concedit i ens demanem perquè a Sóller no. Aquest personal ha de poder treballar en plenes garanties per a la seva salut i la de les persones a les quals donen atenció cada dia.

P.- La sentència del TSJIB respecte del rescat del Túnel de Sóller per part del Consell de Mallorca, és una notícia preocupant?

R.- És una mala notícia, i per descomptat preocupant. No debades era una sentència anunciada i prevista. Quan es va fer el rescat a correcuita, ja ho vàrem advertir als responsables del Consell de Mallorca. Jo espero i desitjo, pel bé de tots, que el CIM assoleixi tota la responsabilitat i control de la situació, tan bon punt que aquest fet no perjudiqui els usuaris que no tenen cap culpa. Nosaltres, ahir divendres, tinguérem nombroses consultes de ciutadans molt preocupats per la situació. Per això esperem que els que no en tenim cap culpa, no en siguem els perjudicats.

#Foravila