Catalina Piris “La gent t’obri el cor quan li demanes coses del passat”

“Hem oblidat com vivien els nostres padrins i padrines i quines feines omplien el seu dia a dia, amb quines paraules anomenaven les eines i els ormeigs que feien servir i com els cicles de les estacions assenyalaven els seus quefers”. Són paraules de Caterina Valriu al pròleg del llibre “I els padrins com vivien? Llibre de coneixements”, de Disset Edició. Un llibre amb textos de Catalina Piris Obrador i il·lustracions de Bàrbara Sansó Genovart que vol explicar als infants com era la vida abans i connectar les diferents generacions. Per fer aquest llibre, les autores s’han inspirat en els seus padrins i els seus oficis, i en aquest camí n’han descobert d’altres que no coneixien, com recol·lector de reïna, d’esclatassangs o de caragols. Tot i que la idea inicial era fer un llibre per infants, les autorese contes com s’emocionen les persones grans en veure explicat al llibre un món que ja només viu en la seva memòria. 

P.- Com sorgeix la idea de fer aquest llibre?

Catalina Piris.- Va ser per necessitat. Cercava llibres per interpretar el nostre paisatge i el nostre patrimoni i tot el que trobava eren llibres en blanc i negre, que eren molt bons però que no eren per infants. Un dels objectius era aquest, que poguéssim apropar la vida que hi havia a les nostres terres als al·lots a través d’aquest llibre. 

P.- Com decidiu fer aquest projecte juntes?

Bàrbara Sansó.- Va ser casualitat. Na Catalina i jo havíem compartit pis a Barcelona però feia molta estona que no ens veiem i ens vàrem trobar per sa Canova. Ella me va dir que tenia aquesta idea de fer un llibre sobre els oficis d’abans i a jo me va parèixer super interessant. Li vaig dir que ho havíem de tirar endavant perquè és cert que no hi havia res per infants. 

Catalina Piris: “Després de dinar, quan seus amb la família i t’expliquen coses, vas recopilant històries de familiars que veia que havien de sortir al llibre”.

P.- Com ha estat la tria del que havia de sortir o el que era important explicar?

C. P.- Després de dinar, quan seus amb la família i t’expliquen coses, vas recopilant històries de familiars que veia que havien de sortir al llibre. Va ser a partir de les històries familiars, tant de la meva banda com de na Bàrbara. Havia de sortir la meva padrina que feia llatra, la meva padrina que era molinera, collidora d’olives…, i mirant el lloc on vivien vàrem veure que havia de sortir una era, la tafona, la paret seca… I a partir d’aquí ja entres a tocar portes i a descobrir personatges que desconeixíem amb oficis guapíssims que ni se sap que existien.

I degut a que estic molt arrelada al tema de la llatra a la comarca de Llevant, també surt molt perquè és l’ofici que conec més de primera mà. Els altres tel’s conten i no els has viscut, com recolector de reïna o cercador d’esclatassangs.

P.- Són persones reals les que vos han inspirat?

C.P.- Si, totalment. A més la gran sort de tenir a na Bàrbara és que ella il·lustra el que dius. Deies, mira, la meva tia me contava que sa mare anava a cercar mel per donar-lis una bresca per tenir aquell dolç de la setmana perquè no hi havia dolços, i na Barbara te pinta la tia que li dona la bresca. O una historieta d’una dona que feia de porquereta que anava amb els porcs a la muntanya i mentre els guardava que menjaven rapa de frare, feia llatra i un foquet, i na Bàrbara t’ho ilustra. Ha estat molt màgic perquè és real, contat i molt guapo.

Bàrbara Sansó: “Jo som de vora mar, de la Colònia de Sant Pere, i per fer la figura del pescador que tira el rai dins la mar m’he basat en la meva vida”

P.- Bàrbara, en el teu cas, també has posat part de la teva vida o de la història de la teva famíila.

B. S.- Si, jo som de vora mar, de la Colònia de Sant Pere, i per fer la figura del pescador que tira el rai dins la mar m’he basat en la meva vida. El meu padrí era pescador, pescava amb rai, pescava saupes, moixó… i mon pare també. Es el que he vist fer. La figura dels nins que agafen caragols a vorera de mar, això també és molt autobiogràfic. 

Catalina Piris: “La nostra sorpresa ha estat que l’objectiu era fer-ho per nins de 10 a 12 anys i esta agradant a tot públic. I més a la gent major perquè els hi entra com a nostàlgia, recorden i aquest recordar els hi duu ganes de contar.”

P.- Hi ha oficis i feines que surten al llibre que estan especialment arrelats a la comarca de Llevant, com és el cas de la llatra.

C.P.- Lo guapo d’aquest llibre és que noltros contam la part de Llevant, però si anam a un altre poble a fer la presentació t’expliquen les feines que feien allà. De vegades coincideixen, però n’hi ha d’altres. La nostra sorpresa ha estat que l’objectiu era fer-ho per nins de 10 a 12 anys i esta agradant a tot públic. I més a la gent major perquè els hi entra com a nostàlgia, recorden i aquest recordar els hi duu ganes de contar. Les netes t’expliquen: “La meva padrina m’ha estat contant”. Hem despertat un tema que estava com adormit i que el duen molt a dins encara. 

P.-Com són les il·lustracions?

B.S.- Hem trobat llibres que expliquen com era la vida a les possessions. També imatges, fotos antigues que tenia per ca nostra i imatges que he trobat per la xarxa a grups de fotos antigues d’Artà i la Colònia. Aquestes imatges m’han anat molt bé, i l’entorn, els paisatges que ens envolten.

Bàrbara Sansó: “Es preciós el fet que t’aturi la gent pel carrer i te diguin que el padrí s’ha emocionat mirant les fulles. Te posa la pell de gallina.”

P.- Què heu après fent aquest llibre?

C.P.- Hem après que les aliances són molt importants. Ens hem aliat un parell de dones, na Caterina Valriu, na Marga Font, na Bàrbara i jo. També hem après que la gent t’obri el cor quan li demanes coses del passat. I fent aquest circuit de presentacions, hem après a escoltar molt. Perquè la gent major necessita escolta i noltros els hi hem fet una escolta i un homenatge. El que ens està passant és molt emocionant perquè la gent està molt agraïda.

B.S.- Es preciós el fet que t’aturi la gent pel carrer i te diguin que el padrí s’ha emocionat mirant les fulles. Te posa la pell de gallina. Tenc molts de contes, però l’emoció que m’ha donat fer aquest… A part que he après moltes coses amb na Catalina. Moltíssimes. Paraules que no havia sentit mai… moltes coses que o desconeixia o ja havia oblidat.

P.- Què en queda de tot aquest món que varen viure els nostres padrins?

C.P.- Ens queden ells. L’altre dia un home me va aturar pel carrer i me va dir: “Si plou en lluna nova, els esclatassangs estaran corcats”. Quina connexió que tenen amb la natura que noltros hem perdut. Conta el passat, el present i conta el futur, i que hi haurem de tornar a connectar-mos perquè sino la natura sen va a norris i no tenim constància de lo lligats que estam a ella. 

P.- Ja ha sortit la segona edició del llibre. Teniu pròximes presentacions a la vista?

C.P.- També això també ha estat una sorpresa. Ens estan cridant d’escoles perquè anem a presentar-lo perquè volen fer feina durant l’any amb el llibre. Per exemple, ens han cridat de l’escola de Son Basca de Sa Pobla, que hi ha molts d’al·lots que volen ser pagesos i volen aprendre a partir del llibre tot el tema de la pagesia. Dia 1 d’octubre anam a la residència d’Artà amb motiu del dia de les Persones Majors i volen fer racons dels diferents oficis. I dia 11 d’octubre si que farem una presentació pel públic general al casal Pere Capellà d’Algaida.