Ara llegint
Carme Hernández: “La llatra va permetre que moltes dones que quedaven soles poguessin surar les seves famílies”

Carme Hernández: “La llatra va permetre que moltes dones que quedaven soles poguessin surar les seves famílies”

Abans de la pandèmia, un grup de dones d’Artà va començar a reunir-se per aprendre a fer llatra. Per nostàlgia, per estima a les seves arrels i també per recuperar aquest art tradicional. Després, amb el suport del Parc Natural de Llevant i amb l’objectiu de fer escola, varen crear l’associació Art de la Pauma.

Carme Hernández, la seva presidenta, ens explica la importància històrica de l’obra de pauma per a l’economia d’Artà i Capdepera. Per a les famílies, i especialment per a les dones, a les que els va permetre tenir independència econòmica.  

Per donar a conèixer l’obra de pauma, l’associació organitza aquests primers dies del mes de juliol la II Setmana de l’Art de la Pauma amb mostres, tallers, teatre, una conferència i una fira nocturna. Tot perquè no es perdi aquest art que forma part de la cultura i la història d’Artà i Capdepera.

Pregunta.- Què és Art de la Pauma i per què es crea aquesta associació?

Resposta.- En els pobles d’Artà i Capdepera l’economia voltava molt cap a la feina de la pauma, però va arribar un moment que això estava desapareixent. Davant d’aquesta situació un grupet d’Artà ens vàrem començar a reunir fa uns tres anys i vàrem cercar gent major que ens n’ensenyàs. Des del Parc Natural de Llevant ens varen proposar de crear una associació i ens varen cedir un espai per reunir-nos. Arran de l’associació hem unificat Capdepera i Artà i ara tenim moltíssima gent dels dos pobles.

Ens agradaria que d’aquí pugui sortir qualque jove que s’hi pugui dedicar professionalment i que aquest art no desaparegui”

P.- Què preteníeu?

R.- Vàrem néixer amb la idea d’ensenyar, de fer escola i d’arribar al màxim de gent possible. Ens reunim els dimecres de les 16 a les 19h., i ara juliol i agost aturam. Actualment som 70 socis, però no ve tothom. A les reunions hi ha dies que som 20, dies que som 30 i dies 10. Qui vol i qui pot ve. Està obert a tothom. No és un curs reglat, feim un aprenentatge cooperatiu: jo t’enseny el que jo sé. De fet tenim gent major que ve i ens va molt bé per poder exprimir tots els coneixements que tenen i passam moltíssim de gust de que ens puguin ensenyar. Ens agradaria que d’aquí pugui sortir qualque jove que s’hi pugui dedicar professionalment i que aquest art no desaparegui.

P.- En el teu cas: en sabies fer, o n’has après gràcies a l’associació?

R.- Jo en sabia fer de casa, però sabia fer les coses més bàsiques com per exemple fer llatra, però no havia cosit mai. I ara sí que n’he après.

Una de les reunions per aprendre a fer llatra.

P.- Es manté viu el record de fer llatra entre la gent del poble?

R.- La gent que té 30 o 40 anys ha vist les padrines fer llatra. Les generacions més joves ja no. Des del Parc Natural, na Catalina Piris fa tallers de llatra a les escoles perquè els nins ho coneguin, però així i tot encara hi ha nins que ho han vist a ca seva.

La planta és el garballó i del garballó extreim la pauma. A l’ull del garballó hi ha les paumes tancades que són les que arrabassam, mai les tallam”

P.- Com es diu llata, llatra, art de la pauma?

R.- La planta és el garballó i del garballó extreim la pauma. A l’ull del garballó hi ha les paumes tancades que són les que arrabassam, mai les tallam, perquè quan les arrabasses deixes que la planta es pugui tornar a reproduir. Això és molt important remarcar-ho: arrabassam paumes. La pauma és la matèria primera que treim del garballó, i a partir de la pauma feim brins, que són les tires per separat, i dels brins feim la llatra que és el que després cosim per donar forma a qualsevol peça. A Artà se diu llatra i a Capdepera diuen llata, són dues maneres d’anomenar el mateix. Hi ha moltes paraules que canvien d’Artà a Capdepera.

P.- El garballó del Parc de Llevant és la principal matèria primera de la llata?

R.- Tota la part del Parc de Llevant té garballó, a la Serra de Tramuntant també en trobam a la part de Pollença. On es conserva més és a Artà i Capdepera, també sabem que hi ha gent que en fa al Secar de la Real, i ara tenim gent de Mancor que ve a aprendre’n. Però allà és una cosa molt residual, aquí on s’ha conservat més és aquí perquè aquí era el motor econòmic dels dos pobles. Hi havia moltes famílies que vivien d’això. Els homes anaven a la barquera, que era el bocí de terra que et donaven per arrabassar les paumes. Els homes se n’anaven a la muntanya dos o tres dies a arrabassar les paumes, i llavors les baixaven al poble per assecar-les; han d’estar unes tres setmanes al sol, llavors se guarden i estan llestes per emprar.  Actualment tenc paumes de 25 i 30 anys i estan bé, una vegada seques, si no tenen humitat es poden guardar molt.

P.- Els homes anaven a cercar la pauma i les que feien llatra eren les dones?

R.- Les que feien llatra eren les dones, els homes a les vetllades feien corda, en general era així. I aquesta corda s’emprava per totes les feines de fora vila, per qualsevol cosa, inclús per fermar sacs. I a les botigues podien anar amb la feina que havien fet de senalles o el que tenguessin fet de la pauma i ho podien canviar per menjar. Jo encara ho he viscut, jo he vist ma mare anar amb dotze senalles a comprar i canviar-les per aliments.

Imagina’t el nivell que hi havia de producció que també hi havia exportació. Sortien barques cap a Catalunya i València”

P.- Era gran la producció?

R.- Imagina’t el nivell que hi havia de producció que també hi havia exportació. Sortien barques cap a Catalunya i València. Per exemple, una amiga nostra, la seva padrina feia senalles per a la recollida de les taronges. Vull dir que el volum de producció i comercialització era molt alt. Era una part molt important de l’economia de les famílies. Antigament es feia en vetllaries per estalviar el carburo o la llenya del foc, les dones es reunien els capvespres a una cotxera o a una casa per fer la feina juntes i xerrar.

Vull destacar que a més la llatra va permetre que moltes dones que quedaven vídues o totes soles poguessin surar a les famílies. Va ser una manera de que la dona tengués independència econòmica, i això en aquell temps era molt important. I moltes dones podien viure fora un home, que llavors per a una dona era impossible. Amb la llatra  la dona va tenir un mitjà per sobreviure fora tenir un home devora.

P.- M’imagin que el gran canvi es va produir l’arribada del turisme.

R.- Sí. Turisme i globalització. El plàstic i les senalles i tot el que va venir de fora. Aquí qualsevol cosa de fora vila es feia de la pauma i el fet de tenir plàstic i altres materials també va influir. Tota aquesta indústria era preturística, fins i tot el primers anys del turisme encara es va conservar molt perquè els souvenirs també en compraven, però va durar poc. Després va quedar com una cosa residual i la gent ho feia per a autoconsum.

Hi ha molt d’interès, a nosaltres ens ha sorprès l’acollida que hem tengut, no ens pensàvem mai que fos tant”

P.- I com veis la situació ara?

R.- Hi ha molt d’interès, a nosaltres ens ha sorprès l’acollida que hem tengut, no ens pensàvem mai que fos tant. Ara la gent té ganes de recuperar, sobretot la gent que ho coneix i ho ha vist a ca seva, és com cercar una mica les arrels. També tenim gent que ho desconeix completament i simplement li interessa i ve.

P.- Quin és el cicle de la pauma? El mes de juny s’arrabassen les paumes?

R.- A finals de juny principis de juliol demanam un permís i ens donen la nostra barquera al Parc Natural de Llevant per poder anar a arrabassar paumes. Cada any arrabassam les que empram per tot l’any i només les arrabassam aquest temps perquè el sol de juliol és el que va més bé per assecar.

P.- Ja ho heu fet enguany?

R.- Ara hem fet una arrabassada i no hem acabat, i les que vàrem arrabassar ja les tenim esteses al sol. Ara són verdes i tornaran blanques. I en el moment que tornen blanques les arreplegam, feim manats i les arraconam a un lloc sec. Aquestes paumes poden durar anys. Les que has de menester per fer llatra, les posam en sofre, les ensofram dins d’un ensofrador, i les que tens ensofrades son les que empraràs per fer les peces. Quan estan ensofrades tornen blanetes, son més bones de manejar i també tornen més blanques. I d’aquí feim els brins, després la llatra i després les peces.

La nostra meta es que fer llatra entri dins les escoles com un ofici, com un art i que no se perdi”

P.- Del 2 al 8 de juliol organitzau la segona setmana de l’Art de la Pauma. Com sorgeix aquesta iniciativa?

R.- La iniciativa va néixer l’any passat per donar a conèixer la pauma. Vàrem pensar d’anar al mercats de més proximitat, i enguany feim el mateix als mercats de Cala Ratjada, Artà i Capdepera. També hem inclòs dimecres 6 al capvespre un taller sobre el procés de la llatra al Parc Natural de Llevant que està obert a tothom. I després el dijous 7 al teatre d’Artà hi ha una xerrada de Pere Cortada sobre el teixit de fibres vegetals i una obra de teatre al teatre de Capdepera de Mussol Teatre que es diu “Dissidents” que xerra de la llatra a Capdepera. La novetat d’enguany és la Fira Nocturna que tendrà lloc divendres 8 de juliol al carrer Fondo de Capdepera. Hem planificat fer-la un any a Artà i un any a Capdepera, enguany es comença per Capdepera. A la fira hem mirat de reunir a tots els artesans de llatra de diferents llocs de Mallorca, artesans que fan joies a partir de la llatra, i també n’hi ha que fan haikus, poesia a partir de la llatra. Tota la fira està relacionada amb el món de la llatra.

Es una experiència nova, és el primer pic que ho feim, amb molta d’il·lusió per donar a conèixer això. La nostra meta es que fer llatra entri dins les escoles com un ofici, com un art i que no se perdi. Nosaltres ho feim com un hobby, però artesans que s’hi dediquin n’hi ha molts pocs i els que hi ha són majors. Ara hi ha dissenyadors que s’interessen pel tema. Hem sortit de la senalla i les eines de fora vila, ara feim arracades, làmpades, i coses més de disseny. Fora deixar el de sempre també anam innovant. Tenim artesans que han fet portes, un balancí i tot el que te puguis imaginar de llatra.

Algunes de les produccions fetes a Artà i Capdepera.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt