Caterina Valriu: “Els arguments i personatges de les narracions populars són com a macs de torrent”

Caterina Valriu, filòloga, professora de la UIB, escriptora i narradora oral explica que aquesta Diada de Sant Jordi ha estat de les més intenses que ha viscut a la seva vida. I no és per menys, en els darrers dos anys ha publicat quatre títols que hem pogut trobar a les paradetes. Parlam amb ella de les seves darreres obres, totes relacionades amb els món de les narracions populars, les rondalles i les llegendes. Arguments i personatges que perviuen a través dels territoris i de les èpoques perquè, explica, connecten molt bé amb l’imaginari humà.

Pregunta- La teva obra gira al voltant del món de les rondalles i les llegendes. Un dels llibres que has presentat és “La cuina de les rondaies mallorquines”, una obra que ja va per la tercera edició. Ha tengut molt bona acollida.

Resposta.- Si, aquest llibre fa un any que va sortir, va per la tercera edició i enguany per Sant Jordi s’ha tornat a vendre molt bé. Es un llibre fet amb col·laboració amb Paula Valriu, la meva germana gran, i Bàrbara Sagrera, una bona amiga i companya. Va sorgir a partir d’una idea que havia tengut feia molts d’anys però no arribava a engrescar-me tota sola, fins que els mesos de pandèmia ens vàrem animar a fer tots aquests plats, a formalitzar receptes dels plats que surten citats a  les rondalles de mossèn Alcover i va sortir aquest llibre. Hem fet moltes presentacions, molts de tasts, hem anat a molts de pobles… Encara ens en queda una, serà a Sant Llorenç d’es Cardassar dia 5 de maig. Ha estat un llibre saborós en tots els aspectes.

““N’Espirafocs” de mossèn Alcover es correspon amb “Na Bufafocs” de l’aplec de l’Arxiduc, però quan les llegeixes són molts diferents.”

P.- Un altre llibre que has publicat és el de “Les rondalles que l’arxiduc no va publicar”, que va ser premi Mallorca d’Assaig 2021.

R.- Aquest va ser la novetat del Sant Jordi de l’any passat, és un llibre que no té una projecció popular tan gran, té tot un estudi acadèmic que l’acompanya, però crec que és una aportació interessant al que seria el conjunt del rondallari de les Illes Balears i del rondallari en llengua catalana. Agrupa 169 rondalles que varen ser recollides a Mallorca l’estiu de 1894, fa més de 120 anys, a instàncies de l’Arxiduc Lluís Salvador. D’aquesta recollida, l’Arxiduc únicament en va publicar 54 i les altres havien quedat inèdites en mans dels hereus que les havien guardades a dins carpetes i no els hi havien donat gens de difusió. Vaig  poder accedir a aquest material i veure que s’havien d’estudiar, de treballar i tornar a posar en mans de la gent de Mallorca i dels lectors interessats en les tradicions populars. Es cert que aquesta feina va ser guardonada amb el premi Mallorca i també ha obtingut un premi de la Universitat de Barcelona. Ha estat una feina molt agraïda.

P.-Podem relacionar les rondalles de l’Arxiduc amb les recollides per mossèn Alcover?

R.- Això és com si dos cercadors de bolets cerquessin bolets en el mateix agre. Els dos varen recollir rondalles en el mateix temps, mossèn Alcover va estar 30 anys però al 1894 ja n’havia recollides, i de boca de la gent de Mallorca. Tot i que hi ha moltes coincidències del que els especialistes en deim “tipus”, classes de rondalles, són molt diferents. “N’Espirafocs” de mossèn Alcover es correspon amb “Na Bufafocs” de l’aplec de l’Arxiduc, però quan les llegeixes són molts diferents. L’estil d’Alcover és més esponerós, més barroc, més allargassat literàriament, en canvi l’Arxiduc li va demanar al recol·lector, que va ser Antoni Maria Penya, que les recollís amb el mode senzill de contar-les, així com les contava la gent, sense allargar-les ni embellir-les, i són molt més senzilles. 

P.-El gener de 2023 es va publicar “De Llegenda. Articles sobre el Llegendari”. 

R.- Aquest altre llibre ha a paregut a una col·lecció de la UIB i l’Abadia de Montserrat, és el número 59, i agrupa 12 articles de temàtica del llegendari que vaig escriure entre l’any 2010 i 2020. Son 3 blocs d’estudis, un sobre llegendari i territori, que és un tema que m’interessa molt; un altre bloc sobre la relació de les llegendes amb la Bíblia, tant l’antic com el nou testament, perquè el nostre llegendari parla molt de personatges i escenes bíbliques; i després un tercer apartat que és sobre personatges històrics que tenen una dimensió llegendària. En aquest cas, hi ha un article sobre el rei en Jaume, que seria el nostre gran heroi fundacional, un sobre el Comte Mal, que seria el nostre antiheroi, el dolent, i un sobre Ramon Llull, que seria l’arquetip del savi i del místic. Tres personatges fonamentals a la nostra cultura.

“M’agrada molt agafar un personatge de la tradició popular i ajuntar-lo amb un infant del segle XXI, a veure què passa”

P.- Un altre personatge popular al que li has creat una història pròpia és el de Maria Enganxa, el conte infantil que has presentat aquest Sant Jordi. 

R.- Jo tenc aquesta vessant més teòrica, que seria la de professora de literatura, i aquesta altra vessant més lúdica i creativa, que és la de conta contes i autora de contes per infants. M’agrada molt agafar un personatge de la tradició popular i ajuntar-lo amb un infant del segle XXI, a veure que passa. En aquest cas, el personatge de na Maria Enganxa encara avui els infants el coneixen però no hi havia darrera una història, només el “no t’acostis a la cisterna que na Maria Enganxa t’endurà”. I un dia vaig escriure aquest conte que és una història d’amistat entre una Maria Enganxa nina no gaire terrorífica, podria tenir 9 ó 10 anys, i una nina que nom Paula que estima els llibres. El llibre sobretot ressalta per les il·lustracions, obra d’una jove artista mallorquina, Petra Pericàs, que en aquest cas és el segon llibre que il·lustra per infants, i ha fet una feina guapíssima, que no era fàcil perquè li deia que Maria Enganxa havia de tenir un punt inquietant, però no havia de fer por, i a més havia de ser molt mallorquina, s’han de veure les nostres cases, els nostres corrals… i ho ha aconseguit. Jo crec que el llibre ha quedat molt rodó per aquesta il·lustradora, i esper que no sigui el darrer llibre que facem juntes.

“Els autors de literatura infantils sempre giren els ulls cap a la tradició popular”

P.- Com lliga el món el món de les rondalles amb el món de la literatura infantil actual? 

R.- Jo vaig dedicar la meva tesi doctoral a aquest tema. La vaig llegir l’any 92, l’any de les olimpíades, i parlava de les influències de la rondallística a la literatura infantil contemporània que són moltes i molt grans. Els autors de literatura infantils sempre giren els ulls cap a la tradició popular, les rondalles, la infantesa.. per tant hi ha moltes connexions. El que passa és que hi ha una inversió, un canvi per adaptar aquestes històries als valors i les maneres de pensar contemporànies. Per tant, se’n fa un ús de vegades una mica trencador, com és el cas d’aquest conte, on aquesta Maria Enganxa no és un personatge terrorífic sinó un altre classe de personatge. Es la única manera de que visquin. Jo sempre explic als meus alumnes que els arguments i personatges de les narracions populars són com a macs de torrent, que van rodant, van agafant forma i van pervivint a través dels territoris i de les èpoques perquè connecten molt bé amb l’imaginari humà. Mentre ens interpel·lin, ens interessin, ens inspirin coses… és que són vius, per tant els hem de posar a l’abast dels infants. I podem jugar amb ells, amb respecte, però els podem adaptar al nostre món contemporani.

P.-Cap a on dirigeixes la teva recerca ara mateix? Quins són els teus futurs projectes?

R.- A ca nostra sempre em diuen que he d’aprendre a dir que no. Ara estic fent feina en un llibre de llegendes sobre pirates i assalts a les costes mediterrànies, especialment posant l’accent en el paper de les dones. Les Valentes Dones de Sóller o les pollencines que també es varen resistir tenen el seu reflex en el llegendari. Sempre estic embolicada.