Catibel de la Fuente: “Els darrers dos anys s’ha produït un boom de creació de microcooperatives”

Catibel de la Fuente és responsable d’organitzar els cursos de formació de la Unió de Cooperatives de Treball de les Illes Balears (UCTAIB), i també s’encarrega de l’orientació per a la creació de cooperatives i microcooperatives. Els seus inicis al món del cooperativisme varen ser al sector de l’ensenyament, com a cooperativista d’una escola. La UCTAIB compta actualment amb 312 cooperatives inscrites (gener de 2022). El pes de l’economia social a les Balears representa devers un 2% de les empreses existents.

Pregunta.- És complicat crear una cooperativa per a una persona que no en tengui coneixements?

Resposta.- No, jo diria que és més senzill que crear una empresa mercantil, i sobretot és més barat perquè tots els tràmits són gratuïts. Només hi ha un tràmit que s’ha de pagar, que és la visita al notari. Però això ho paga qualsevol tipus d’empresa. Tot i que si ho demanes a una gestoria, tot d’una arrufen el nas. No sé què passa amb les gestories, però és cert, la majoria de persones que venen amb ganes de crear una cooperativa ens diuen: “és que li hem dit al gestor i ens ha dit que és complicat”.  Però no és així, a dia d’avui, en 15 dies podem tenir una microcooperativa creada. Abans hi ha una feina prèvia: primer hem d’estar convençuts d’aquesta fórmula, i després s’ha de triar un nom, fer uns estatuts, fer una aportació social, i amb tot això anar a un notari. El notari eleva a escriptura pública tots aquests documents, després ho duim al Registre, i quan el Registre ens diu que està tot bé, ja la tenim creada. Evidentment, també hi ha tota una sèrie de permisos, segons l’activitat econòmica, i les persones s’han de donar d’alta a la Seguretat Social perquè són treballadors.

Dins una cooperativa no hi ha propietaris, perquè ho som tots i les decisions es prenen entre tots”

P.- Quina és la principal diferencia entre una cooperativa i una empresa mercantil?

R.- És el funcionament i l’enfocament que se li dona des del primer moment. Jo sempre dic que han de triar una cooperativa aquelles persones que tenen un projecte de vida que afecta a tots els àmbits, que creuen en una societat més sostenible i en que les empreses han de ser participatives. Per un altra banda, si nosaltres el que volem, que és completament legítim, és tenir un guany i ser el propietari de l’empresa, hem de triar una altra cosa. Les dues opcions són correctes, però són diferents.

Dins una cooperativa no hi ha propietaris, perquè ho som tots i les decisions es prenen entre tots. Dins una empresa mercantil hi ha una persona o una junta que és la propietària, i aquesta junta és la que decideix com s’han de fer les coses.

P.- Hi ha uns sector on hi trobam més cooperatives?

R.- A la UCTAIB tenim afiliades cooperatives de treball, tot i que també en podem tenir d’habitatge i de consum. Les agroalimentàries tenen una Unió que se diu Cooperatives Agro-alimentàries. I després, a les Illes hi ha una Federació de Cooperatives formada per UCTAIB, Agro-alimentàries i Cooperatives de Consum. Dins les cooperatives de treball a les Balears el volum més gros és el de les cooperatives d’ensenyament, tant a Mallorca com a Menorca, a Eivissa no tant.

Per crear una cooperativa necessites com a mínim 3 persones, i per crear una microcooperativa basta amb dues”

P.- Quina és la situació del cooperativisme a les Illes,  si parlam de cooperatives de treball.

R.- El cooperativisme a les Illes ha experimentat un ressorgiment des del 2019, i la majoria de cooperatives que es creen ara són micros. Les microcooperatives són cooperatives petites. Per crear una cooperativa necessites com a mínim 3 persones, i per crear una microcooperativa basta amb dues. Aquest augment es deu a dos fets significatius: la Llei 4/19 de Microcooperatives de les Illes Balears, aprovada al gener de 2019 i la crisi sanitària.

Des de l’aprovació de la Llei s’han creat a les Balears 36 microcooperatives, una xifra que contrasta amb les cooperatives creades els anys anteriors: 6 a l’any 2016, 9 a l’any 2017, i a 6 l’any 2018. Hi ha hagut un augment molt important.

Això ha passat també perquè amb la pandèmia moltes persones varen perdre el seu lloc de feina i es varen haver de cercar un altre opció. Llavors varen veure la necessitat d’agrupar-se i compartir un projecte. I després el que ha passat arreu del món, moltes persones han decidit que no poden dur una vida com la que duien, que volen una vida més tranquil·la, on puguin conciliar, una vida més coherent amb els seu projecte personal, i aquest model el té la cooperativa. I jo crec que això ha fet que hi hagués aquest boom de microcooperatives.

P.- Com afecta la crisi a les cooperatives. Son més resilients que l’empresa tradicional?

R.- Els estudis afirmen que són empreses més resilients. De fet, aquí durant la pandèmia no ha tancat cap cooperativa, precisament per aquesta flexibilitat que tenen. Quan no tot depèn d’una persona i l’objectiu primordial no és el guany econòmic és més fàcil repartir responsabilitats i repartir feines. Dins d’una cooperativa, per exemple, si minva la demanda de feina, es reparteix la feina que hi ha i es guanya menys, però tothom segueix. Aguanten també perquè hi ha un capital social i la llei ens obliga a tenir un fons de reserva que durant la pandèmia ha anat molt bé.  

No només són els avantatges a nivell econòmic, sinó el mateix projecte en si, que és de tots. A les empreses petites, i als petits autònoms també els hi ha passat això, i ho estan passant molt malament. Jo quan xerr d’empreses mercantils, me refereixo a empreses més grosses.

En general en el món de les cooperatives hi ha més dones que en altres tipus d’empreses, pràcticament estam al 50%”

P.- Hi ha més dones al món de les cooperatives?

R.- Fa 3 anys vàrem fer un estudi, i després el vàrem actualitzar, i la veritat és que sí. En general hi ha més dones que en altres tipus d’empreses, pràcticament estam al 50%.

Pot ser per moltes raons, una d’òbvia és que moltes cooperatives pertanyen al sector serveis, a la docència o a les cures, que són tipus de feina tradicionalment feminitzades. A més, aquestes dones estan amb unes condicions dignes, una feina estable i un salari digne que els hi permet conciliar, perquè s’organitzen entre elles.

Però no només hi ha dones dins del volum de socis de la cooperativa. Tots els consells rectors tenen un pes important de dones, i aquí a Mallorca moltes cooperatives tenen una dona que és la presidenta, cosa que no passava fa anys.

P.- Quins projectes teniu ara en marxa des de la UCTAIB.

R.- Dins el nostre pla de gestió destacaria els Plans d’Igualtat, que intentam que els tenguin no només les cooperatives on és obligatori, sinó també les cooperatives petites. També estam treballant molt la revisió dels Estatuts, els nostres i els d’altres cooperatives, perquè fa molts d’anys que estan redactats i en alguns detalls s’han d’actualitzar.

Dins del nostre pla de formació enguany destacam el Reglament de règim intern, que és un tema d’organització que de vegades costa més. I després el balanç social, que és una eina que tenen les cooperatives per testar com estam a nivell dels nostres objectius socials: igualtat, solidaritat, sostenibilitat… totes aquelles coses de caire social. És com una auditoria per no perdre els principis i valors amb els que treballam.

A part, que feim xerrades i tallers a escoles i instituts. I a diferents municipis feim jornades per donar a conèixer el que són les cooperatives.

P.- Has parlat molt d’aquests valors que són una part essencial dels cooperativisme, i també una part del debat que ens planteja l’emergència climàtica.

R.- Ja fa més de 200 anys que les cooperatives tenen aquests valors, i ara des de la pandèmia ens cansam de sentir que la persona ha d’estar al centre. Això ho han incorporat les cooperatives des dels pioners de Rochsdale i els socialistes utòpics que varen elaborar els principis i valors del cooperativisme.