Ara llegint
Una jornada de treball constata la necessitat d’establir quotes per aconseguir la presència de més dones en els consells rectors de les Cooperatives Agrícoles

Una jornada de treball constata la necessitat d’establir quotes per aconseguir la presència de més dones en els consells rectors de les Cooperatives Agrícoles

Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears ha celebrat avui la jornada titulada “Dones i cooperatives: participar per créixer, participar per transformar” finançada per l’Institut de la Dona.

La cooperativa Agrícola de Porreres ha acollit aquest taller amb l’objectiu d’impulsar la participació de les agricultores i ramaderes a l’activitat de la cooperativa i formar part del seu Consell Rector. En aquesta Jornada hi han participat sòcies de la pròpia cooperativa de Porreres, i també de la cooperativa de Llucmajor, de la de Petra, de la cooperativa de Ferreries, de la pròpia federació, entre d’altres convidats.

La benvinguda a la jornada l’ha ofert Jerònima Bonafé, presidenta de Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears. Cal destacar que Bonafé és vicepresidenta del grup de treball del COPA-COGECA des d’on s’està fent un esforç perquè des de les cooperatives es promogui que les dones siguin als consells rectors. A més, s’ha projectat una mostra de fotos de la Conselleria d’Agricultura que exemplifiquen el treball real de les dones al sector agroalimentari.

Les dades ho avalen. Segons ha exposat Laura Sansó, tècnica d’igualtat de Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears, de les 8.324 persones sòcies de Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears, un 77% són homes i el 23% són dones. D’elles, només formen part dels consells rectors un 9% de dones. És una dada molt baixa, però després de les actuacions dutes a terme per revertir aquesta situació, s’ha aconseguit un creixement que s’ha triplicat des de l’any 2010, quan només hi havia un 3% de dones conselleres.

Des de Cooperatives Agro-alimentaries Illes Balears treballen per aconseguir incorporar més dones als òrgans de decisió de les cooperatives, així com fomentar la seva emprenedoria i lideratge, a través de jornades de formació com la celebrada a Porreres, on s’han vist quines són motius d’aquestes desigualtats i s’han realitzat diverses dinàmiques per detectar-les i poder-les revertir.

La ponent de la jornada ha estat Paloma Jimena Medina, agent d’igualtat, especialista en gènere i desenvolupament. Jimena, a més, és formadora en temes d’igualtat.

Jimena destaca que “dones al camp n’hi ha hagut sempre, però han estat i estan invisibilitzades, com si acabessin d’arribar. Moltes vegades no tenen el reconeixement explícit de la seva feina, són “ajuda familiar” com a màxim. Moltes no cotitzen a la seguretat social, no reben salaris, ni són titulars d’explotacions ni drets de la PAC i no participen en els òrgans de decisió. A poc a poc, però, van fent sentir les seves veus i reivindicacions, es formen per portar les seves pròpies explotacions i dirigir els seus negocis de transformació i reclamen la seva quota de poder i responsabilitat al sector.”

Tal com s’ha incidit durant tota la jornada, s’ha de treballar conjuntament amb altres dones, en xarxa perquè les dones juntes són més fortes.

Els motius d’aquesta problemàtica són diversos: manca de referents de dones en llocs de responsabilitat, manca d’oportunitats per entrar a les estructures de presa de decisions, manca de temps per dedicar-li a aquest compromís, manca d’incentius per participar.

A més, de vegades les dones senten que no estan formades o capacitades i això les frena. De vegades tampoc no tenen el suport familiar per fer aquest pas i suporten sobre la seva esquena la logística familiar i les cures de les persones majors.

Els companys del sector, de vegades les recolzen, però d’altres obstaculitzen aquest pas al capdavant de les dones perquè senten que perden poder, que no saben o que ho faran tot d’una altra manera, segons s’ha pogut escoltar a la jornada.

“Hi ha sostres de vidre que es van trencant i les quotes són necessàries mentre la situació sigui d’infrarepresentació de dones als consells rectors, per exemple,” ha explicat Jimena.

Mesures per revertir la situació

Les conclusions de la jornada han estat, entre d’altres, que es demanarà a les institucions públiques que també haurien de bonificar d’alguna manera les empreses agroalimentàries que treballin perquè la presència de les dones als òrgans de representació i presa de decisions sigui equilibrada i proporcional al nombre de sòcies.

Lleis com la de la Igualtat retributiva, l’obligatorietat de plans d’igualtat a les empreses de més de 50 treballadors, els protocols de prevenció d’assetjament sexual o per raó de sexe, les mesures de prevenció, entre d’altres, són altres mesures que poden resultar favorables.

Tal com recorda Jimena, “per exemple, a l’àmbit del sector primari amb anterioritat no s’han fet aquestes accions, i per tant, hi haurà necessitat de fer trobades, formacions en tots aquests camps. Tot això ajudarà a prendre mesures que afavoreixin la incorporació de més dones als consells rectors, que les treballadores de les cooperatives tinguin els mateixos drets i salaris que els treballadors homes. Si es consensuen quotes i quotes i s’introdueixen mesures per aconseguir-les s’haurà fet un gran pas. Utilitzar llenguatge i codi d’imatges més inclusius en els documents de treball, plans estratègics i pla de comunicació de les entitats serà importantíssim per visibilitzar les dones. Això anirà provocant canvis, al principi més superficials i després de més pes”, ha assenyalat.

Assolir la paritat, almenys en una proporció de 40/60 seria l’horitzó desitjat, segons han expressat des de l’organització de la jornada, “però sabem que hi ha moltes cooperatives on les persones sòcies, gairebé íntegrament, són homes per això arribar a aquest nivell de paritat és impossible, per això que estem treballant perquè aquestes cooperatives incorporin al seu consell rector el mateix percentatge que tenen de dones sòcies”, han dit. “Encara queda molta feina per fer, però estem en el bon camí”, han conclòs.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt