Damià Payeras: “Posar d’acord a parts en conflicte sempre dóna molta satisfacció al mediador”.

Damià Payeras Capò (Muro 1953) és el Jutge de Pau de Muro i a més de tot, és una persona extremadament lligada a la cultura popular. Ha publicat llibres i ha fet estudis històrics que han servit per deixar empremta de la terra que vivim i d’allà d’on venim.

Fou empleat de banca fins que es va jubilar. Fou el moment en què l’ajuntament del seu poble li proposà ser el jutge de pau. No va dir que sí de seguida.  s’ho va pensar i després de parlar-ne amb la seva família, acceptà de bon grat. Una decisió que avui agraeix i que ja és una part de la seva vida i del seu dia a dia. Humil, bona gent i entregat. Forma part de l’Associació de jutges de Pau de les Illes Balears, una associació de la qual en diu ell ha servit per mantenir un contacte entre tots els jutges de pau i substituts de les nostres Illes.

Pregunta.- Des de quant és vostè jutge de pau i com es decideix a accedir al càrrec?

Resposta.- Ja fa 10 anys que som el jutge de pau de Muro i la meva incorporació a n’aquesta tasca, quasi altruista. Un cop em vaig haver jubilat, el batle, Martí Fornés Carbonell,  em va demanar si em faria ganes ostentar aquest càrrec. Em vingué de nou la proposta i li vaig dir que ja li contestaria. Vaig parlar amb la família i el cuquet em va picar i vaig dir que sí. Estic molt content d’haver dit que sí perquè m’hi sent molt a gust.

P.- Què és allò que més l’ha captivat d’aquest càrrec?

R.- Jo som de Muro i tota la vida he fet part d’associacions culturals i activitats diverses. Conec pràcticament a tothom. Al jutjat sempre hem intentat ajudar a totes les persones que s’han acostat a cercar remei o solucions. Quasi sempre aconseguim arreglar les coses i en aquells casos en què no ho aconseguim, intentem que almanco no vagin a més.  Per altra banda, hi ha tota la paperassa que comporta un jutjat de pau. Concretament el registre civil on procurem ser tan àgils com sigui possible i donar sortida a tot allò que ens arriba com més aviat millor.  Al jutjat de pau procurem sempre que la gent no hagi de venir dues vegades.

P..- Què és  allò que més es dirimeix en aquest jutjat que no sigui la feina de rutina?

R.- Molt sovint són temes de mitjaneres de finques, problemes entre veïnats,,, coses que no són del greu, però sí importants per la gent que ho pateix. Són coses que amb una mica de voluntat donen vida a les parts en conflicte. He de dir que a Muro de cada dia són manco els casos que veiem. La gent acudeix a nosaltres, però quan no es poden solucionar a les bones, per regla general ho deixen anar i procuren no furgar  massa per no entrar en conflictes més greus i que deixen empremta de per vida. Posar d’acord a parts en conflicte sempre dóna molta satisfacció al mediador. En aquest cas, el jutge de pau.

P.- Per què creu vostè que són necessaris els jutjats de pau i els jutges de pau?

R.-. El servei que donem a la gent i escoltar a tothom tenint les portes obertes és cabdal. Nosaltres, els jutjats de pau i els seus responsables,  som la justícia de proximitat que evita molts problemes als ciutadans i, per descomptat, també evita desplaçaments innecessaris  quan les coses es poden resoldre al mateix poble. Seria un error llevar-los. La gent quan ve al jutjat ve amb confiança i et conte moltes coses per saber el teu parer. És un gaudi poder ajudar.

P.- Vostè forma part de l’Associació de Jutges de Pau de les Illes Balears. Conti’ns…

P.- La posada en marxa d’aquesta associació fou una idea molt encertada perquè ha servit, a més de moltes altres coses, per acostar els jutjats de pau a una feina en comú. Ens ajudem molt entre nosaltres i molt sovint compartim experiències que a uns els han passat i altres desconeixen. Val a dir que t’anomenen jutge de pau, però no te forment com a tal i, per tant, la formació l’has d’anar agafant dels companys que t’envolten i de les seves experiències. És una associació a la qual gaudim de molt bona relació entre tots els que conformem. Fou un vertader encert.

P.- Vostè és un amant de la cultura en general i de la popular molt concretament…

R.- Tota la vida m’ha interessat la història de Muro, els costums, les tradicions… i sempre he participat amb tot el que es fa aquí. Teníem una revista, Algebelí,  que malauradament va desaparèixer fa uns anys i jo era un col·laborador actiu amb els temes que t’he comentat abans. Això em va anar enganxant i d’aquí  he anat consultant l’arxiu parroquial, la Biblioteca March, l’Arxiu del Regne…  Per anar fent cosetes dins aquest àmbit.

P.- Vostè ha estat autor d’algunes publicacions, veritat?

R.- Sí. Tinc un llibre “Muro, festes i balls populars” i una altra en marxa que ja està imprès. L’havíem de presentar el dia de Sant Antoni que malgrat que no hi hagués festa decidirem presentar-lo.  A pesar de tenir-ne ganes no ho vàrem poder fer per mor de les restriccions de la pandèmia. Just ara he passat per la impremta i l’estan cosint. És un llibre del cementiri de Muro, però a més del cementiri, mostra molts més aspectes referits a la mort a Muro.  He fet notes històriques, guies…

P.- Vostè ja havia estat regidor?

R.- Sí, vaig ser regidor de cultura durant 12 anys i sempre governant. Foren temps de molta feina i molt viscuts perquè Muro és un poble amb molt activitat cultural. Aquest fet féu que la tasca de regidor fos frenètic i viscuda amb ganes i il·lusió. Un poble que mou la cultura, és un poble viu. Foren any de molta feina però feta amb molt de gust.

#Foravila