Dora Riutord: “O es preserven, o els malnoms estan destinats a desaparèixer”

Els malnoms formen part de la història de cada poble. Ens expliquen com són les persones que hi viuen, els seu oficis o el seu orígen familiar. Aquesta memòria oral ha passat de generació en generació fins al punt de funcionar com a sistema d’identificació de les persones. Can Rovet, can Rotxet, Cas Pati, can Llana, can Paner o can Corista són alguns dels malnoms alcudiencs. Per a recuperar els noms històrics de les cases d’Alcúdia, l’Ajuntament ha fet una crida als veïnats perquè el comuniquin al consistori. Aquells que ho facin, rebran una rajola amb el malnom escrit que es posarà a la façana de ca seva. Dora Riutord és treballadora de l’Ajuntament i qui va donar la idea per a posar en marxa aquest projecte.

P.- Com sorgeix la idea de posar en marxa aquest projecte per a recuperar els malnoms d’Alcúdia?

R.- La idea va sorgir de la meva dèria amb la preservació de la cultura popular del poble. Vaig pensar que, o es fa una campanya de preservació com la que està fent ara mateix l’Ajuntament, o els malnoms estan destinats a desaparèixer en qüestió de molts pocs anys. En el difícil context contemporani, la circulació indiscriminada de valors culturals de fora pot afectar, i fins i tot anular, una determinada tradició cultural.  És important fer aquests tipus de campanyes perquè el que hi ha, conservar-ho. 

“Els que som alcudiencs d’arrel encara molts ens coneixem pel malnom més que pel llinatge.”

P.- A Alcúdia encara s’usen els malnoms per referir-se a les persones?

R.-Si, els que som alcudiencs d’arrel encara molts ens coneixem pel malnom més que pel llinatge. Tot i que van desapareixent, encara n’hi ha. Totes les cases ubicades entre murada, i també del nucli antic del Moll, fins no fa gaire anys han estat habitades per famílies amb un malnom. Fins els anys 90 encara eren identificables pel malnom de la gent que hi vivia: ca s’Espardenyer, can Fanals, can Guixa, can Mates, ca na Pericàs, can Ramonell, et.

P.- En què consisteix el projecte per recuperar els malnoms i donar-los a conèixer? 

R.- S’ha obert una llista on es pot apuntar la gent interessada en posar el nom de la família a la seva casa. Les persones que s’apunten rebran una rajola dissenyada amb una tipografia unificada que anirà col·locada a la façana de la casa. Hi ha famílies que han sol·licitat la rajola del nom antic de la casa i d’altres no. La solució és que la gent faci allò que trobi adient, sempre i quan es mantingui un respecte i que sigui un malnom reconegut a Alcúdia.

P.- Quina ha estat la resposta de la gent a aquesta crida?

R.- Ha tengut una resposta bastant bona, més de la que m’hagués esperat, la veritat. De moment s’han apuntat 144 persones. La setmana passada en varen entrar dues més, així que no es descarta que se’n vagin fent més. Hi ha molta gent que és conscient que això s’ha de preservar perquè és un patrimoni del poble. I la gent s’ha abocat perquè, clar, l’ajuntament te regala la rajola amb el malnom ben escrit, i el que farà l’ajuntament es que te la vendrà a posar, no hauràs de fer cap despesa.

Aquesta setmana ens reunirem per revisar la llista de sol·licituds i començar a donar noms a la ceramista, que ja té les rajoles fetes. Tan bon punt en tinguem una bona partida començarem a telefonar a la gent per a concretar la col·locació.

“És una manera de recuperar el nom familiar de les cases, el nom que han tengut durant moltes generacions.”

P.- Per què pensau que és important que es visibilitzi amb una rajola a la façana de la casa?

R.- És important perquè això quedarà a la façana com a símbol d’identitat d’aquella casa. Es una manera de recuperar el nom familiar de les cases, el nom que han tengut durant moltes generacions.  Hi ha casos en que les cases canvien de mans, cases que tota la vida varen tenir el nom d’una família que després s’han venut. En aquest cas, la família que l’ha comprada hi posarà el seu nom, no és el malnom de la casa que coneixem, però serà el malnom que les posteriors generacions coneixeran i quedarà identificada d’una manera històrica. En altres casos, amb la venda, el lloguer o la desaparició de la casa unifamiliar per la construcció en el seu lloc d’edificis de pisos, els noms familiars ja són irrecuperables. 

“Hi ha gent que el malnom que té no li agrada i no el vol plasmar amb una rajola a la façana, és comprensible i acceptable totalment”

P.- Què fareu amb aquesta informació? Fareu un registre escrit?

R.- Aquesta informació ens ajudarà a tenir una espècie de registre. Però no tothom demana la rajola, hi ha gent que el malnom que té no li agrada i no el vol plasmar amb una rajola a la façana, és comprensible i acceptable totalment. Per tant, no tothom demanarà rajoles, en demanarà un 50% dels que tenen malnom.

Fa més de 10 anys, pel meu compte vaig començar una recollida de malnoms, demanant als meus pares i a la gent més major, i tenc una llista de malnoms que no són els 144 que hi ha demanats, en tenc prop de 400 recollits i identificats. No crec que arribem a tots.