Francesc Truyol: “El programa CULTIVA ens ajuda a aprendre mentre ensenyam”

El programa del Ministeri d’Agricultura CULTIVA22 preveu l’organització d’estades de joves pagesos d’entre 5 i 14 dies de durada en explotacions model d’acolliment situades arreu del territori espanyol, amb la idea de completar la seva formació com a responsables d’una explotació.

Francesc Truyol és un dels pagesos que l’any passat es va apuntar a aquesta iniciativa, i enguany repeteix. És l’amo d’Algendar d’en Gomila, a Maó, i també president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Ferreries.

Pregunta.- Com va anar aquesta experiència?

Resposta.- L’any passat vaig tenir dues persones a la meva finca, un jove d’Extremadura amb grans coneixements sobre maquinària dedicada als cultius, i una al·lota de Galícia, experta en la producció de formatge. Durant quatre o cinc hores al dia es dedicaven a col·laborar amb mi en les feines del dia a dia i a aprendre les tècniques que utilitzam nosaltres en la nostra feina. Ajudar i aprendre, bàsicament.

P.- Quina valoració en fa de l’experiència?

R.- Va ser molt interessant. Ells venen a aprendre, però també aprens amb ells. Coneixes com es fan les feines a altres llocs i l’experiència esdevé molt positiva per a les dues parts. A més, en el nostre cas hem establert una relació d’amistat amb ells, fins al punt que férem un viatge a Galícia i anàrem a veure la nostra alumna.

P.- Quin és el perfil dels beneficiaris d’aquest programa?

R.- El perfil pot ser molt diferent. Són persones d’entre 20 i 41 anys que han demanat la seva incorporació com a joves agricultors i hi ha de tot: hi pot haver gent molt experimentada i d’altre molt més novella. Però sempre persones molt interessades en el sector.

P.- Com és la seva explotació: Algendar d’en Gomila?

R.- Es tracta d’una finca situada a Sant Climent, al terme de Maó, on hi tenim sobretot vaques de llet, unes setanta. Una part de la nostra producció, aproximadament la meitat, se’n va a Coinga, i de l’altra en feim formatge artesanal. També engreixam porcs i feim embotits artesanals, i tenim altres activitats complementàries, com a totes les finques.

P.- Com donau sortida als productes artesanals?

R.- Una part del nostre formatge el comercialitza un curador de formatge, Torralba, mentre que la resta surt amb una marca nostra, Algendar. Ja fa tres o quatre anys que tenim aquesta marca, i la venem a cadenes hoteleres, a botigues especialitzades, mitjançant Internet i a la finca mateixa. A la gent li agrada venir a la finca, ho hem potenciat per les xarxes socials, però convé demanar hora perquè no sempre podem atendre els clients, perquè som pocs i les feines del camp són molt exigents.

P.- Quin és el retrat d’una explotació de llet aquest any 2022 a Menorca?

R.- Tradicionalment la llet no ha estat ben pagada. Sempre ha tengut un dèficit respecte a altres explotacions agrícoles. I això s’ha agreujat durant el darrer any i mig, quan els preus dels principals productes que necessitam s’han disparat: des dels pinsos, els adobs, el gasoil, la llum… Una bona sortida és fer formatge artesanal, i nosaltres ho feim des de fa uns deu anys. També té els seus problemes i les seves complicacions, però dona un valor afegit a la producció i ens serveix per resistir millor.

P.- Té notícia del tancament d’explotacions per aquesta causa?

R.- Algunes sí que han tancat. A nivell de l’illa pot ser tres o quatre. Però les darreres ajudes de l’administració han pal·liat una mica la gravetat de la situació.

P.- Vostè és també president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Ferreries. A què es dedica principalment aquesta entitat?

R.- Som una cooperativa de subministres: pinso, llavors, fertilitzants, plàstic, medicaments, ferreteria. Comptam amb una setantena de socis, tots professionals del sector.

P.- És Menorca autosuficient pel que fa a cereals i farratges?

R.- Un any normal de pluviometria sí que podríem ser autosuficients en farratge, però en cereals no és possible ser-ho. Depenen molt de les importacions de fora, sobretot de Catalunya. I un any de sequera, com enguany, és impossible subsistir només amb el que produïm nosaltres.

P.- I les plogudes dels darrers dies? Han fet mal?

R.- Ha plogut per tota l’illa, i en alguns llocs amb violència i amb pedra. Ara hi ha pocs cultius en marxa i ha fet mal al blat d’indi, a les oliveres, l’hortalissa i fins i tot a les instal·lacions. Però, en general, la pluja ha estat benvinguda. Sempre l’aigua és benvinguda.

P.- Hi ha dèficit hídric?

R.- Durant el que duim d’any l’aigua que ha plogut és molt justeta. A la primavera va ploure molt poc. I que plogui ara, tot i que sempre va bé, no beneficia res, perquè la majoria dels nostres cultius són d’hivern i ara hi ha molt poca cosa sembrada.

P.- Les vostres vaques han acusat les onades de calor aquest estiu?

R.- A l’estiu hi ha menys producció que a l’hivern, que és quan les vaques pasturen. La vaca no és precisament un animal acostumat a les altes temperatures. L’any passat vaig instal·lar ventiladors i vaig fer que sortissin el vespre a pasturar. Vaig establir algunes mesures perquè suportassin millor la calor, que enguany he tornat aplicar.