Gerrit Parra: “Defensant les abelles aconseguim un entorn més saludable per a tots”

Gerrit Parra (Palma, 1969) es dedica a l’apicultura des de fa anys, compta amb 60 ruscs, comercialitza la marca de mel Happy Bee i enguany ha rebut una medalla d’or del Concurs Internacional de Mels de París amb la seva mel de tardor. Des de fa 4 anys treballa amb l’Associació Balear d’Apicultors (ABA) i actualment n’és el president.

Pregunta.- La seva associació es va fundar l’any 1981. Com ha canviat el sector apícola a Balears des dels seus inicis?

Resposta.- A les Balears l’apicultura era molt present al camp fins a l’any 1985 i era molt comú tenir uns quants ruscs als horts entre les figueres de moro. Es tractava d’una apicultura fàcil, ja que en la majoria dels casos simplement es recol·lectava una o dues vegades l’any la mel sense ocupar-se gaire dels ruscs. A partir del 1985 les coses es varen complicar per l’entrada del paràsit Varroa Destructor; en aquell moment l’Associació d’Apicultors estava molt activa, i com es reflecteix al nostre llibre d’actes, es varen començar a prendre mesures per intentar salvar els ruscs. No obstant això, la major part dels ruscs que no varen ser tractats varen morir en el termini d’un parell d’anys i des de llavors l’apicultura s’ha convertit en una activitat més complicada i tècnica.

Les abelles són ambaixadors i testimonis de la bona salut dels nostres camps”

P.- Les abelles tenen cada cop més difícil la supervivència. Quines són les seves principals amenaces?

R.- A banda de la Varroa el problema principal per les abelles és l’ús de plaguicides i herbicides al camp. Es tracta de verins que deixen el camp desèrtic d’insectes, tant de pol·linitzadors, com d’insectes depredadors de plagues. Hem de pensar que les abelles són ambaixadors i testimonis de la bona salut dels nostres camps i que protegir-les significa crear un entorn adequat per als pol·linitzadors i altres insectes beneficiosos. D’aquesta manera, es manté un ecosistema que permet evitar que certs insectes nocius es converteixin en plagues. Simplement defensant les abelles aconseguim un entorn més saludable per a tots i un món millor.

P.- Quin és el perfil de l’apicultor que forma part de la seva associació?

R.- A la nostra associació estam molt orgullosos de tenir encara algun soci dels que van muntar l’associació fa 43 anys, però el perfil és en general el d’una persona d’uns 50 a 65 anys amb algun terreny al camp i que té un nombre de ruscs d’entre 10 i 20, que li serveixen per a autoconsum i algun regal. Últimament també es dona el cas d’agricultors que volen augmentar la seva producció a través d’una bona pol·linització i col·loquen ruscs als seus terrenys.

La dificultat principal són els costos de producció, que a Mallorca són molt més elevats que, per exemple que a la Península”

P.- És complicat dedicar-se a l’apicultura de forma professional a les nostres Illes?

R.- La dificultat principal són els costos de producció, que a Mallorca són molt més elevats que, per exemple que a la Península, per la qual cosa per tenir rendibilitat el preu ha de ser més alt. Un problema afegit és que al mercat hi ha mel de procedència de fora de Mallorca amb marques registrades amb noms o referències mallorquines i el fet que hi hagi tanta oferta al mercat obliga a abaixar el preu a tots els productors. El que hem d’aconseguir és fer conèixer el nostre producte i educar al consumidor. Una altra opció, fins que s’aconsegueixi una denominació d’origen o IGP, és col·locar als pots la frase “Produït i envasat a Mallorca”, però qui ho faci ha de saber que és susceptible de rebre una inspecció de la Conselleria on haurà de demostrar amb documentació de traçabilitat l’origen d’aquesta mel.

P.- Des de l’associació organitzen tot tipus d’activitats formatives.

R.- Sí, des de l’associació fem cursos d’apicultura a tots els nivells. Cada any tenim com a mínim cursos d’iniciació a la primavera (en tenim un previst per als dies 23 i 24 de març) i un altre al novembre.

P.- Quins altres serveis ofereixen als seus associats?

R.- Els associats d’ABA disposen d’una sèrie de facilitats i avantatges, que van des de consultes al veterinari que tenim contractat i la compra de medicaments i tractaments contra la Varroa i de menjar, cera i material apícola fins a la gestió de la subvenció en medicaments, cera i menjar, el préstec de material apícola i les campanyes de repartiment de llavors i planters de flora mel·lífera. També comptam amb grups de missatgeria instantània de temes apícoles i de floracions i realitzam periòdicament reunions de germanor, a més d’apadrinaments de socis antics als nous apicultors.

P.- Tenen en marxa un projecte de cria i selecció de l’abella balear. Quins són els seus objectius?

R.- L’objectiu principal del programa de millora i selecció de l’abella autòctona local és protegir-la, en favor del manteniment de la biodiversitat, davant la progressiva introducció de subespècies d’abella mel·lífera que estan amenaçant el seu patrimoni genètic.

Les característiques de la nostra mel de tardor són especials i que es distingeix de la resta perquè compta amb el doble de minerals”

P.- També s’ha dut a terme un estudi de les característiques de la mel de Mallorca per reconèixer la qualitat de la mel elaborada a l’Illa. Quins han estat els resultats?

R.- Aquest estudi ha mostrat que les característiques de la nostra mel de tardor són especials i que es distingeix de la resta perquè compta amb el doble de minerals que qualsevol mel de primavera, fet que fa que es converteixi en un aliment molt complet des del punt de vista nutricional.

P.- Des de l’any passat la mel d’Eivissa ja té denominació d’origen. Es plantegen una marca de qualitat de la mel a les altres Illes?

R.- El pas previ a qualsevol marca de qualitat és identificar el producte i fer-ne una caracterització i això és el que ja hem fet a Mallorca a través de dos estudis realitzats per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i finançats pel Govern Balear. Encara no hem iniciat la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) perquè falta definir les característiques particulars de la mel de primavera, però, en qualsevol cas, és repte que pretenem aconseguir.

P.- Quins són els projectes de futur del col·lectiu?

R.- Aconseguir que les abelles tornin a estar al camp com abans, que formin part del paisatge, i que es recuperi la població que teníem. La presència d’abelles als cultius, de fet, serà la prova que hem après a cultivar d’una forma ecològica i amable amb la natura i, per tant, ens trobarem amb un entorn més saludable i un món millor.