Gerrit Parra: “Hi ha colònies d’abelles que s’estableixen a la intempèrie per excés de temperatura”
En aquest moment s’està recollint la mel de primavera, i tota la que es reculli a les Illes Balears no bastarà per cobrir la demanda. Com passa amb quasi tot, hem de dur producte de fora. Des de l’Associació Balear d’Apicultors es reclama un etiquetatge correcte que permeti identificar la mel recol·lectada aquí. També es fa feina per lluitar contra les plagues que amenacen les abelles, per la cria i selecció de l’abella balear i per a la caracterització de la mel, entre d’altres projectes
Pregunta.- Què és la mel i com és el seu procés de producció?
Resposta.- Les abelles agafen el nèctar de les plantes, i el nèctar possiblement té un 80% per cent d’humitat. L’introdueixen a la bresca de cera i li van llevant la humitat, com si fessin un producte concentrat de nèctar, com elles transporten el nèctar dins del seu cos, li afegeixen enzims del seu estómac. Per tant és un producte natural, però també ha patit un procés dins del cos de l’abella.
A Mallorca la qualitat de la mel és molt bona perquè no hi ha molts de cultius que tenguin massa productes dolents per a elles, com herbicides i plaguicides”
P.- Quines condicions necessiten les abelles per produir. Mallorca és un bon lloc per produir mel?
R.- A Mallorca la qualitat de la mel és molt bona perquè no hi ha molts de cultius que tenguin massa productes dolents per a elles, com herbicides i plaguicides, sinó que tenim cultius més petits i més variats. El millor és un lloc amb flora variada, i que després d’una floració en comenci un altre, i això és el que nosaltres fomentam intentant introduir plantes que donen flor quan quasi no n’hi ha. És com qualsevol altre explotació, si tens mens i no et preocupes de donar-los herba a l’estiu, moriran. Nosaltres feim que hi hagi més població d’abelles perquè les alimentam. Hem de pensar que també el que feim és llevar-los el menjar, perquè la mel és com si fos el seu greix. Quan arriba l’estiu i no poden menjar, es van menjant la mel. Per això és molt important conèixer el que li estàs llevant, no li pots llevar massa, li has de llevar lo just.
P.- Ha esmentat els herbicides i els plaguicides.
R.- El més complicat de tot són precisament els herbicides i els plaguicides. Les abelles poden anar fins a 3 kilòmetres, i si tens una plantació amb flors, un melonar, i no hi ha quasi menjar, totes les abelles del voltant van a menjar allà, i si el pagès tira un producte, les perjudica. I no és que no sigui legal, però no és beneficiós. Antigament hi havia un equilibri dins l’horta. Però s’han emprat molts de productes que han matat tot el que hi havia, bo i dolent. I quan arriba la plaga li resulta molt més fàcil atacar, és un peix que es menja la cua.
Amb el canvi climàtic les abelles estan un poc despistades. Ara ens trobam que hi ha colònies que queden establertes fora de forats i troncs”
P.- L’abella és un animal molt fràgil? Llegim que les abelles estan desapareixent a nivell global.
R.- Amb el canvi climàtic les abelles estan un poc despistades. Ara ens trobam que hi ha colònies que queden establertes fora de forats i troncs perquè com ha pujat tant la temperatura fan nius a fora. I això no és normal perquè quan arriba l’hivern, allò és massa fred i tenen tendència a morir-se. Bàsicament, el que intentam els apicultors és fer que elles tenguin la vida el més fàcil possible. Posar les millors condicions perquè si elles es troben bé, guarden mel, i si no se troben bé, els hi va just viure.
P.- Has d’intervenir, però també deixar-les?
R.- Avui en dia deixar les abelles totalment és complicat perquè tenim la varroa, que és un àcar paràsit que va arribar el 1985 a Mallorca. Aquest paràsit va reduir les poblacions d’abelles d’una manera bestial, i les que no es varen tractar varen morir. Poc a poc s’està fent una selecció natural, i en queden algunes que són més resistents. Nosaltres els donam medicament, com a mínim una vegada a l’any. És una qüestió d’anar tractant, i cada vegada que tractes, no és que sigui bo per a elles, però és el mal menor.
El que està clar és que la pol·linització és el factor més important de les abelles, que facin o no mel és com un petit regal”
P.- En el vostre cas, estau produint un producte i depeneu de molts de factors que no podeu controlar, com per exemple, els pesticides que tiri un pagès al seu cultiu.
R.- El que hem d’aconseguir nosaltres, que és una feina que hem de fer i que estam provant de fer, però que costa molt i que costarà molts d’anys, és que l’agricultura i l’apicultura tornin anar plegades. Perquè quan va arribar la varroa, l’any 1984, jo record que hi havia molta gent que tenia hortets i tenia quatre ruscs i de tant en tant agafaven la mel. Però com que no requerien feina pràcticament, ja anava bé, però quan va arribar la varroa això va canviar. Ara tenir abelles és complicat, requereix temps, i t’has de preocupar. Però el que està clar és que la pol·linització és el factor més important de les abelles, que facin o no mel és com un petit regal. L’agricultura hauria de tenir consciencia que els pol·linitzadors augmenten la producció, que és un fet comprovat, i que val la pena tenir una producció no tant guapa, però més sana.
P.- Fa molt que hi va haver aquesta abandonament de l’apicultura per part dels pagesos?
R.- El punt d’inflexió més gros va ser quan va entrar el paràsit, la varroa, i la cosa es va complicar molt. També va fer que la producció hagi davallat a la meitat en comparació a 1985. A Mallorca allò bo que tenim és que el producte està venut, el venem quasi quasi a coneguts, quasi et cerquen. El producte es ven bé, però això no vol dir que guanyis doblers, perquè són moltes hores i has de tenir molta dedicació.
P.- Sou petits productors?
R.- En general sí. Hi ha quatre o cinc persones que tenen més de 150 caseres, que és el punt que es considera professional.
P.- Quants d’apicultors agrupa l’Associació Balear d’Apicultors que presideixes?
R.- Tenim 250 i pico d’apicultors associats, la majoria són petits apicultors, amb una mitjana de 20 caseres.
L’Associació d’Apicultors bàsicament el que procura és fer les coses més fàcils perquè la gent tengui abelles. Seria el resum”
P.- Per què es crea i quins serveis ofereix l’associació?
R.- L’associació es va crear l’any 1981, té més de 40 anys, i es va crear perquè hi havia un grup de gent que tenia ganes d’aprofundir en el tema de l’apicultura, per fer investigació i per conèixer millor i aprofitar la conjuntura. Després també es va aprofitar l’associació per lluitar contra la varroa i treballar amb l’Administració.
L’Associació d’Apicultors bàsicament el que procura és fer les coses més fàcils perquè la gent tengui abelles. Seria el resum. I com ho fas més fàcil? Repartim plantes, compram el menjar a l’engròs, dues vegades a l’any feim campanyes de compra de medicament contra la varroa, feim cursos de formació, per una banda per captar gent que tengui interès en l’apicultura, i després cursos més tècnics per a la gent que està ficada.
Per exemple, hi ha una malaltia de les abelles que es diu Nosemosis C. A la Fira de la Mel de Llubí vàrem fer un curs de formació, i arran d’aquesta formació varem xerrar amb el manescal que la va impartir i hem firmat un acord amb un laboratori de la península per agafar proves de les abelles per conèixer el grau d’infestació que hi ha Mallorca d’aquesta malaltia. És una malaltia molt difícil de veure, tu comences a veure que es comencen com a buidar les caseres, però no saps molt bé el que passa. És que amb un animal tan petit que no et diu res és complicat saber el que passa.
P.- Quines condicions has de tenir per poder tenir abelles?
R.- Jo diria bàsicament tenir disponibilitat horària. També depèn de les que vulguis tenir, però al manco poder dedicar 4 o 5 hores a la setmana, perquè si hi dediques 4 hores al mes no basta. A més quan comences és quan et fa falta conèixer més, una vegada ho tens per mà és mes fàcil. Però jo diria que fa falta tenir temps i ganes.
P.- I terreny, i flors?
R.- Has de tenir un lloc que no doni problemes, lluny del centre urbà. Hi ha una normativa que et diu a quants de metres pots estar dels camins, a quants de metres pots estar d’un veïnat. Hi ha una normativa que s’ha de seguir, i llavors t’has de donar d’alta a la conselleria, com qualsevol ramader.
Hi ha quatre persones que han fet les seves marques posant noms de Mallorca i el que realment estan fent és envasant”
P.- La producció deies que és petita. Hi ha un mercat de mel important?
R.- Al mercat on es pot aconseguir mel segur és a la Fira de Llubí el mes de novembre. Els productors en general no en tenen tot l’any. Hi ha quatre persones que han fet les seves marques posant noms de Mallorca i el que realment estan fent és envasant, però això passa per tot, no passa només amb la mel. Són gent que se’n va als mercats, tenen el seu pot, posen la direcció de Mallorca, i posen país d’origen Espanya i ja està. Si poses un nom mallorquí amb una direcció mallorquina, la gent pensa que és mel d’aquí. Legalment ho pot fer, però estàs confonent el que compra.
Per a una persona que esta anant de mercats cada setmana, no hi ha producció suficient perquè pugui vendre mel de Mallorca. I ell ho diu: “Jo n’he de comprar perquè no em basta”. Si però si ho compres i ho poses amb aquest nom i amb aquestes direccions fas una competència deslleial als teus companys que estan produint aquí.
P.- Val més produir aquí que a fora?
R.- El cost de producció d’aquí és precisament molt més elevat que a la península. Ells ho compren possiblement a 4 o 5 euros el quilo, empoten i posen el seu nom. No hi ha cap productor a Mallorca que vagi cada setmana a un mercat. La gent que va cada setmana a un mercat són solament envasadors.
P.- Has dit que és legal, però que a la vegada és una competència deslleial. Pensau que s’hauria de regular? Es podria fer una Denominació d’Origen o una Indicació Geogràfica Protegida de Mel de Mallorca?
P.- Aquí probablement es podria arribar a fer una Indicació Geogràfica Protegida. El problema que tenim és que per a qualsevol sistema que montes s’ha de fer una infraestructura legal per controlar que això es compleixi. Al final és un tema de doblers. La producció és molt poca i no arribaria a aguantar una infraestructura que la defensi davant dels pirates. Aquesta és la meva conclusió. Es pot intentar? Sí, i de fet vàrem teniu una reunió la setmana passada amb la Consellera d’Agricultura i el director general d’Agricultura, i l’Administració està bastant conscienciada, però no hem trobat la fórmula encara per protegir el producte d’aquí davant d’aquest problema.
P.- Però l’Administració us ha escoltat i és conscient d’aquesta situació.
R.- Sí, és conscient, però tot el problema no el poden resoldre ells. A nivell local hi ha una legislació, però l’etiquetatge de la mel està regulat a nivell nacional. Per això has de posar obligatòriament país d’origen Espanya, però a nosaltres ens interessaria que s’especificàs el país d’origen i també la localitat de recol·lecció. És complicat, a més després has de tenir un sistema de control, una traçabilitat del producte… és complicat.
P.- Potser si hi hagués més apicultors hi hauria més mitjans perquè fos rendible controlar-ho
R.- Mallorca té un espai limitat i no es pot plantejar que produeixi la mel necessita. Quasi qualsevol producció aquí és deficitària, possiblement les patates en un moment puntual no ho són, però tota la resta és deficitari i sempre has de dur producte de fora. Però bé, has de poder identificar el que ve de fora i el que és d’aquí, i ara mateix no està tan clar.
No podem sobrecarregar Mallorca d’abelles. De tota manera, no hem arribat al màxim d’abelles a Mallorca, encara n’hi pot haver més”
P.- Creix l’interès per l’apicultura?
R.- Sí que és veritat que hi ha un augment de la gent que està interessada per l’apicultura, hi ha més apicultors i la majoria no són professionals, la qual cosa tampoc em pareix malament perquè per mantenir l’equilibri trob més convenient que sigui d’aquesta manera. De qualque manera, les abelles fan una competència als pol·linitzadors locals, si tens 50 caixes d’abelles, a una papallona li costa més trobar menjar, i això tampoc ens interessa, no hem de sobrecarregar Mallorca d’abelles. Les coses no són tan evidents, hem de trobar un equilibri per a tot. De tota manera, no hem arribat al màxim d’abelles a Mallorca, encara n’hi pot haver més.
P.- Quins altres projectes teniu ara en marxa des de l’associació?
R.- Hi ha un altre projecte que és el de cria i selecció de l’abella balear. S’han agafat diferents apicultors i cada un ha donat de les seves abelles una reina que per a ells era la millor, perquè tenia més producció, era més mansa, donava menys problemes. I d’aquestes s’està fent cria i aquesta cria s’està donant a altres apicultors i s’està testant. De qualque manera s’està fent un procés de selecció d’abelles, i tenim molt en compte que aquesta abella no sigui una abella mesclada.
Aquí hi havia una abella negra i quan va començar a venir gent de fora varen començar a dur diferents tipus d’abelles de diferents llocs que deien que eren més manses, i al final tenim una mescla i aquesta mescla està comprovat que arriba un moment que produeix efectes negatius a nivell d’agressivitat i que tampoc no està adaptada al medi.
P.- On es vol arribar?
R.- El que estam intentant és llevar les que són mesclades i produir abelles seleccionades. Hem fet una selecció i després cada cert temps es mesura quantes abelles hi ha i quanta producció fan. La idea es que d’aqui 4 o 5 anys poder tenir una major qualitat d’abella. Això s’està fent amb els suport econòmic de la conselleria, i amb una feina que fa Pablo Espejo, un metge de Manacor, que ha fet tot el programa i esta fent tota la coordinació. Hi participen apicultors de totes les illes, i s’estan repartint reines a les diferents illes per fer tot el testeig.
P.- Algun projecte més entre mans?
R.- També hi ha el projecte de la caracterització de la mel. Amb la Universitat de les Illes Balears es varen fer analítiques de la mel de Mallorca per intentar fer la foto de les mels. Si has de catalogar alguna cosa necessitam tenir abans una base científica. Aquesta base l’està creant la Universitat, amb l’ajuda de la conselleria i la nostra col·laboració. Intentam fer tot el que afavoreixi les abelles, i que a la gent li valgui la pena tenir abelles, per això ens interessa tenir un producte indentificat i que tengui un valor.