Ignasi Cifre: “Hi ha molta gent preocupada de com és que tots sabem com està la badia de Pollença i ningú fa res”
Posar fre al deteriorament de la badia de Pollença és un dels objectius que mou Arrels Marines. Aquesta entitat ha posat en marxa un procés de participació ciutadana, junt amb Save the Med, perquè la societat civil s’impliqui en la cura i custòdia del litoral de Pollença. El Fòrum participatiu s’ha reunit tres vegades, al novembre, a l’abril i al juliol. Després de l’estiu continuaran aquestes trobades obertes a persones i entitats del municipi amb l’objectiu de definir els valors i les necessitats de Pollença, el Port i Cala Sant Vicenç. Amb Ignasi Cifre, membre d’Arrels Marines, parlam d’aquest procés de participació.
Pregunta.- Com sorgeix la necessitat d’organitzar aquest Fòrum participatiu a Pollença?
Resposta.- En el litoral de Pollença, com a d’altres municipis de l’illa, hi ha tota una sèrie de problemàtiques que s’ajunten i això fa que de vegades sigui difícil valorar el seu estat ambiental. Dins de la comunitat, totes les persones, d’una forma o d’un altra, són conscients dels problemes que hi ha, per això es veu aquesta necessitat d’ordenar les idees i organitzar a la gent perquè deixin de ser queixes passives i comencin a ser unes actituds mes proactives, que serveixin per veure el canvi que tots volem.
P.- Es un procés organitzat per Arrels Marines i Save the Med. Com vos coordinau les dues organitzacions?
R.- Save the Med duu a terme un procés participatiu molt similar que va començar abans a la Dragonera amb el nom de Xarxa Dragonera Blava, i ells són els que tenen l’experiència acumulada sobre processos participatius, tenen els contactes de les persones que poden assessorar i els que ens varen contactar per donar-mos la idea i convidar-mos a participar-hi. I Arrels Marines som els que coneixem la realitat del municipi, les persones i els col·lectius.
P.- Quin és l’objectiu d’aquest procés de participació?
R.- Hi ha 2 objectius principals. Un, que hi passi tanta de gent com sigui possible per representar totes les realitats, això significa que puguin arribar a venir col·lectius que ara mateix potser se senten amenaçats per l’existència d’un Fòrum. I l’altra objectiu aniria més encaminat a que el Fòrum esdevingui vinculant d’alguna manera. Ara mateix és un procés que s’està construint, i la forma de que un fòrum comenci a ser vinculant es que estigui, d’una forma o un altra lligat a alguna Administració.
“El que més ens ha faltat són col·lectius vinculats al turisme i especialment al l’ús del litoral, com xàrters i pescadors recreatius.”
P.- Quins col·lectius hi han participat?
R.- De la part política hi ha hagut bastanta participació, també pel moment en que ens trobàvem, molta societat civil i col·lectius culturals. El que més ens ha faltat són col·lectius vinculats al turisme i especialment al l’ús del litoral, com xàrters i pescadors recreatius. De la pesca professional hem tengut presència però ens agradaria sentir molt més les seves veus. Hi ha molta de feina a fer per arribar a molts de col·lectius.
P.- Vàreu començar aquest procés de participació el novembre passat. Per quines diferents etapes heu passat?
R.- Primer hi va haver una etapa de veure què passa, si hi havia una bona recepció. Això va ser una primera sessió participativa que férem abans del primer Fòrum i aquí ja vàrem veure que hi va haver suport. Sobretot va ser el primer Fòrum el que va ser més multitudinari, i després ja el segon i el tercer ha estat una etapa més de consolidació, sabem que vendrà gent i hem de preparar coses que ens serveixin per un futur. Més concretament, a nivell del propi Fòrum, les primeres etapes han estat més d’exploració, en quant a quins són els valors que té el municipi de Pollença i quines son les preocupacions principals que hi ha. I ja al tercer Fòrum hem estat fent feina més els objectius i quins eren més prioritaris.
P.- Quines són les principals preocupacions que ha expressat la gent als Fòrums?
R.- La que més, i no feia falta fer un Fòrum per això, és l’estat de la badia de Pollença. Ara, per exemple, hi ha molt de renou pel vaixell enfonsat, però també hi ha preocupació per temes de sobrepesca i sabem per estudis que s’han fet que hi ha zones on és preocupant l’estat de la biodiversitat. Un altre de les preocupacions seria la desconnexió de la població amb la realitat. Hi ha molta gent que està preocupada de com és que tots sabem com està la badia i ningú fa res.
P.- D’aquí han sortit propostes concretes?
R.- Ara mateix propostes del Fòrum encara no perquè una vegada tinguem els objectius ben definits, començaríem a xerrar amb l’Ajuntament perquè és qui els pot distribuir entre les administracions competents. Una vegada tenguem aquests objectius podrem fer grups de treball de cada temàtica, i aquests grups seran els que faran propostes més concretes.
“L’Ajuntament hauria de respectar el procés, escoltar-lo, donar-li suport i fer el possible per donar-li continuïtat.”
P.- Quin és el paper de l’Ajuntament en aquest procés?
R.- Hauria de ser sempre de suport, perquè tens a dues entitats que estan fent una feina per a tu, estan organitzant la comunitat i donant eines per permetre a la gent participar. Gairebé tots els ajuntaments tenen la regidoria de participació ciutadana i amb aquests Fòrums estam aportant moltíssim a aquesta part de participació. L’Ajuntament hauria de respectar el procés, escoltar-lo, donar-li suport i fer el possible per donar-li continuïtat.
P.- I també que la gent vegi que participar és necessari i val la pena. Per això seria molt important que passin coses.
R.- Exacte, el que hauria de diferenciar un Fòrum d’una entitat com Arrels Marines és que pots estar a favor o en contra d’Arrels Marines, i l’Ajuntament l’escoltarà com escolta a qualsevol altra entitat. Però al Fòrum, si hi convides totes les veus, l’Ajuntament l’hauria d’escoltar de forma prioritària perquè allò representa la realitat del teu municipi.
P.- Quina és ara la pròxima passa?
R.- Al darrer Fòrum vàrem triar el nom: Fòrum Talaia Nord, i la primera passa serà celebrar-ho. Les persones que ho organitzàrem estam molt contentes de com va ser el procés de triar el nom. I a continuació, ja serà després de l’estiu, anirem amb més detall amb els objectius i es començaran a fer les primeres reunions amb l’Ajuntament per començar ser reconeguts i anar de la ma.
P.- Arrels Marines sou una entitat que fa feina a nivell local a la zona nord de Mallorca. Quins són els vostres principals àmbits d’actuació?
R.- El primer àmbit és la part de relació directa amb la comunitat, de participació i de demanar un canvi. Per això hem organitzat diverses bicicletades i d’altres activitats, intentam mobilitzar a la gent per animar-la a participar.
El projecte mare, amb el que va néixer Arrels Marines i que s’ha assolit aquesta primavera, ha esta l’estació de replantació de posidònia que hem aconseguit fer a la zona d’Alcanada, a Alcúdia. Durant l’estiu hi farem visites i tallers per explicar les metodologies, i començarem a fer passes per a tenir permisos per fer una segona i una tercera estació de replantació.
Després un altre del pilar clau és l’educació ambiental, intentam no només arribar a escoles, sinó també a públic de totes les edats. Una forma de presa de consciència és a través d’un programa de ràdio que feim a Ràdio Pollença “Cafe i biodramines”.
Tenim iniciatives molt diverses però els pilars serien educació, transició social o feina amb la comunitat, i després conservació marina a través d’estudis, de replantació i de ficar el cap davall l’aigua.