Shark Med, un projecte per estudiar la vida dels taurons i les rajades en el Parc Nacional de Cabrera
Shark Med i la Fundació Save the Med han anunciat avui que són a punt de desenvolupar el projecte denominat Taurons i rajades al Parc Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (PNMTAC): estudi de la seva diversitat, abundància, estacionalitat i patrons de moviment mitjançant tècniques no invasives durant els següents dos anys (2024-2025), amb l’objectiu de conèixer millor la situació actual de diverses espècies de taurons i rajades en l’àmbit del Parc Nacional de Cabrera.
La finalitat d’aquest projecte, segons han detallat, és de generar informació científica relativa a la presència d’elasmobranquis pelàgics i demersals a l’àrea d’estudi, amb els seus índexs de densitat i la seva estacionalitat; al mateix temps que s’obté informació sobre la seva ecologia tròfica i patrons de moviment. A més, persegueix conèixer l’ús de l’hàbitat per part de la manta (Mobula mobular) i les seves rutes de migració.
D’aquesta manera es pretén donar llum a l’escassa informació que hi ha sobre la biologia i l’ecologia d’aquestes espècies i els impactes a què s’enfronten; i així poder creuar aquesta informació amb mapes de riscos per intentar minimitzar les interaccions d’aquestes espècies i les fonts d’amenaça a les quals estan exposades.
Espècies amenaçades
A el mar Balear hi ha citades 32 espècies de tauró, 27 rajades i 1 quimera, però l’existencia de més de la meitat es troba amenaçada. Segons la Llista Vermella de la UICN sobre l’estat de conservació dels taurons i la rajades del Mediterrani, al 2019 s’estimava que el 53% d’aquestes espècies ja es trobaven en perill d’extinció, situant-se com la regió del món que té el percentatge més alt d’elasmobranquis amenaçats.
La principal causa d’aquest declivi és la sobrepesca. La majoria de les espècies formen part de la captura accidental que es produeix a les diferents pesqueries, la majoria de les quals son multi-específiques. A més a més, recentment hi ha una gran preocupació per l’augment de la pesca cada vegada més dirigida als taurons pelàgics. Tot i que actualment hi ha espècies pelàgiques estrictament protegides per la normativa espanyola (p.ex. el salroig Carcharodon carcharias, les llunades Sphyrna spp. o la manta M. mobular), se’n segueixen capturant en una quantitat desconeguda i causant una mortalitat elevada, malgrat en ocasions siguin alliberats.
Així mateix, en el mar Balear hi ha diverses espècies presents que son altament migratòries, com la manta o la tintorera (Prionace glauca), les qual estan avaluades per la UICN (2016) en perill i en perill crític d’extinció al mar Mediterrani, respectivament. Definir les rutes de les seves migracions i la connectivitat entre poblacions és essencial per a la conservació d’aquestes espècies, ja que l’eficàcia de la seva protecció en una zona s’esvaeix si migra a d’altres on és capturada en abundància. Amb aquesta finalitat, una vegada obtinguts els resultats d’aquest projecte es pretén difondre la informació obtinguda a nivell internacional per promoure la implementació de mesures de gestió que garanteixin la conservació d’aquestes espècies.
La metodologia
En aquest estudi, la metodologia emprada per a l’obtenció d’informació és basa en tres pilars: la generació d’imatges remotes de vídeo submarí amb esquer a través de les BRUVs (Baited Remote Underwater Video), l’extracció d’ADN ambiental mitjançant el filtratge de mostres d’aigua, i el marcatge de mantes amb marques satel·litals. El projecte es realitza sota la direcció del doctor Eric Clua, director científic de BRUVs pelàgiques i ADN ambiental, i el biòleg marí Gabriel Morey, director científic de BRUVs bentòniques, marcatge i biòpsia de mantes.
L’estudi s’engloba dintre del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea (Next Generation EU) a través d’una subvenció de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. La Fundació Marilles col·labora de manera especial en aquest projecte, avançant la inversió necessària per fer front a les despeses fins al moment en que es pugui liquidar la subvenció.
Gabriel Morey, biòleg especialista en elasmobranquis, ha assegurat que “els resultats d’aquest projecte permetran omplir el buit de coneixement que tenim sobre l’ecologia dels taurons i les rajades. Fer-ho a l’entorn de Cabrera té el valor afegit de contribuir a la gestió del parc, i més ara que compta amb una gran extensió d’aigües obertes a les quals sabem molt poc què hi passa”.
Per la seva banda, el doctor Eric Clua ha comentat que “actualment Shark Med està utilitzant un robot submarí de darrera generació dissenyat per l’empresa francesa Marepolis. Aquest aparell permet optimitzar la recollida de mostres d’aigua per fer anàlisi d’ADN ambiental. Es tracta d’una tècnica no invasiva que ens permetrà conèixer quins elasmobranquis segueixen habitant les aigües del Mar Balear, tot i que la serva presencia sigui mínima, com pugui ser el cas de l’emblemàtic salroig (Carcharodon carcharias)”.
Foto: Shark Med