Jaume Amengual, ‘Galines’: “He viscut l’evolució d’agafar les senyes a vista a dur-ho tot dins un pendrive”

Ens trobam al port Cala Gamba. “La meva història comença aquí”, explica Jaume Amengual Serapio ‘Galines’ (Palma, 1968), “jo seria ‘collero’ si el meu padrí, el patró mestre Jaume ‘Galines’, no hagués estat un poquet proteccionista. Ell va ser el primer pescador professional del Coll de’n Rabassa i l’any 36 es va encadenar al cap del moll perquè no fessin el club. Arran d’aquesta protesta, el batle pedani va fer un ban i el va desterrar. El padrí va agafar la barca i la família i se’n va anar al Molinar”. De família de pescadors de molt enrere, Jaume Amengual ha recollit per escrit 50 noms de les senyes i pesqueres de la badia de Palma, des del far de Cala Figuera fins el Cap Blanc, a partir de la memòria oral de la seva família i els pescadors. Una comunicació que va presentar a la XXXI Jornada d’Antroponímia i Toponímia organitzada pel Gabinet d’Onomàstica de la UIB. A més, Jaume Amengual és l’únic mestre artesà xarxer de Mallorca i ha guanyat el premi Tradició Artesana del Consell de Mallorca amb l’obra “Xarxa de Botaló”. 

Pregunta.- Com has anat recollint tots aquests noms de senyes i pesqueres que presentares a la Jornada d’Antroponímia i Toponímia de la UIB?

R.- Jo ja venc de família de pescadors. El padrí va tenir cinc fills, quatre mascles i una femella, dels quatre, tres pescaven i l’altre era mestre d’aixa, i la tia venia el peix amb ma mare, tot era un clan. Aleshores, això forma part de la meva història, i tot això de les senyes ha passat de pares a fills: el meu padrí li va ensenyar a mon pare, i mon pare m’ho va ensenyar a mi. 

El treball que vaig presentar destaca el paper de mon pare. Mon pare, Sebastià Amengual Taberner, no sabia ni llegir ni escriure i quan tenia una senya que volia guardar li dictava a ma mare, que la transcrivia a un paper. Jo aquests papers els tenc i a partir d’aquí faig una recopilació, me pos en contacte amb altres companys, els hi mostr el mapa i m’ajuden a completar-ho. 

Dins del treball parl de diferents ormejos: vaig a calar una solta, un palangre, una almadrava… Hi ha una petita explicació de tots els ormejos tradicionals que hem fet servir dins la badia de Palma, que estan en ús i en desús, i diferents mapes explicatius on marc aquests punts de quan pesques a solta, almadrava o moruna. Una vegada que he explicat aquests mapes faig les meves conclusions.

P.-Quants de punts has recollit?

R.- N’he posat 50 però en podria posar molts més, per mor que hi ha petits raconets o petites pesqueres on anàvem a fer una feina molt puntual. Cada redolet té el seu nom i és inabordable, dins La Fossa te podria anomenar 200 senyes on agafàvem jonquillo, cabot, sípies… n’he posades 50 per posar-me un límit, però en podria posar moltíssimes més.

A la comunicació final, dins cada nom sortirà la ubicació, més o manco. En Pere Galiana, que és un home que escriu i és un enamorat de Cala Gamba, me va telefonar i me va dir: “Jaume, ves alerta”, perquè els pescadors normalment no es transmeten les senyes d’uns als altres, és una cosa molt secreta i molt particular. Hi va el teu jornal i no pots amollar.

Però jo no don una referencia d’una pedra en concret, no és molt detallat i no crec que sigui l’objectiu. Jo crec que l’objectiu d’aquest treball és recuperar unes paraules, unes expressions que feim servir a la mar que molta gent d’en terra no ha sentit mai. Per exemple, si jo te dic, anem a s’Alcadena, es diu així perquè hi ha una cadena d’espesols que no estan junts uns amb els altres, el Cementeri és un lloc on agafam molt de clau, per això es va posar aquest nom, el Fort de Fora, el Fort d’en Buret, s’Aranyar, el blanc que és l’arena, el negre que és la posidònia… són noms que hem anat posant i tots feim servir els mateixos noms.

“L’objectiu d’aquest treball és recuperar unes paraules, unes expressions que feim servir a la mar que molta gent d’en terra no ha sentit mai.”

P.- Com eren aquestes senyes que fan servir els pescadors?

R.- Les senyes a vista era un sistema rudimentari però molt fiable, però clar, n’has de saber i has de conèixer molt la costa. No és el mateix agafar una senya perquè he calat un ormeig avui i el venc a treure demà, que agafar una senya d’una pedra, que ha de ser una senya que perduri, aquí no puc agafar un fasser o una finestra, he d’agafar punt de la costa que sàpiga que no em mouran, per exemple, Montuïri, Randa, el coll de Sóller, l’església del Molinar… M’ha passat a vegades anar a cercar una senya i haver-me canviat els colors de les persianes, o haver-me construït un edifici davant de l’edifici que cercava.

P.-I cada pescador té les seves senyes?

R.- No, hi ha uns punts de referència que tothom sap. No és el mateix si jo he de venir a calar un ormeig fixe, que és un ormeig que jo el fermaré enterra, aquest ormeig és un punt de solta i tothom sap on és. A mesura que m’alluny de la cosa hi ha senyes que tots més o manco coneixem, per exemple: Torre per Torre, és una torre de vigia que hi ha damunt de la torre de l’illa del Toro i la punta de Cala Figuera. Jo te don una senya però l’altra no, te puc donar una referencia global però no te donaré una cosa puntual. 

Aleshores, si jo li dic a un pescador tenc calat a s’Alcadena, al Cementeri, a n’Es Ruaix… tots sabem on som, però el Cementeri té 3 o 4 milles de llarg per 3 o 4 milles d’ample. També passa que tenc calat allà i un altre hi va i agafa senyes, això s’ha fet, es fa i es farà. Te vetllen i passen per devora tu per agafar-te la senya, no hi pots fer res, l’has guardada fins que has pogut. Hi ha moltes pesqueres que sí que son globals. Per exemple, ara anem a pescar jonquillo a la Fossa, que arriba des del Cap Enderrocat fins la Regana, però clar, on és el punt concret? 

P.- Com has viscut com a pescador l’evolució en la manera d’agafar les senyes? 

R.- En el meu cas, la meva evolució ha estat d’agafar senyes a la vista o en el fons de la mar, després passar a tenir un sistema de posicionament, emmagatzemar tota aquesta informació dins un GPS, però aquest GPS un dia se m’espenya, me canvien la placa base i totes les pedres de mon pare i meves desapareixen, arriba la placa base buida i a mi em pega un síncope. A partir d’aquest dia, he de fer un esforç de memòria, mon pare encara era viu i encara vàrem poder recuperar alguns punts, llavors me vaig inventar un sistema d’anotar-me les coordenades a un paper en blanc i fer-me una carta nàutica meva. Aleshores a partir d’aquí sí que guard tota aquesta informació pel futur, i si he de tornar a pescar puc anar a aquestes pedres que tenia en el seu moment. 

L’any 2003 vaig entrar de professor a l’Escola Nàutica per donar classe de pesca i biologia marina de les especies d’interès comercial. Ajudo als nous aspirants a ser patrons i a ser mariners, els acompany a comprar una barca, a pescar jonquillo, a pescar a palangre… don una formació no només teòrica, i quan m’embarc amb aquestes barques i vaig amb el meu paper faig el ridícul, perquè avui en dia tots els aparells són multifuncionals, pitges una tecla i te guarda la coordenada, quan has acabat poses un pendrive i es trabuca tot el que has fet aquest dia, arribes i ho tens guardat a l’ordinador de ca teva, i ho tens d’un altre manera perquè no t’ho robin. 

Jo venc d’aquí, d’agafar les senyes a vista a dur-ho tot dins d’un pendrive. Jo he viscut aquesta evolució, i això encara està en procés evolutiu, hi ha sondes que ja són multifuncionals que a mida que passes per un redol, quan mes vegades hi passes, millor et perfecciona la roca, això era impensable fa un temps. Fins i tot pots veure on te cau la xarxa, el peix no te escapatòria, no té res a veure amb les senyes a vista. 

“Jo me fiaré de la tecnologia, però ho he de fer seguint els meus sistemes tradicionals i ancestrals que m’han ensenyat els meus avantpassats, no ho puc deixar de banda.”

P.- I quines són les teves conclusions?

R.- Si mon pare alcés el cap no entendria sortir sense mirar a terra, sense mirar les senyes, hi ha gent que es fia tant de la tecnologia que de vegades se’n va a cercar els ormejos i no els troba, i és perquè els hi està fallant el GPS, i si els hi falla el GPS són incapaços de situar-se dins la badia. Jo som incapaç de fer això, jo com a mínim me n’he de dur unes referències per saber més o manco on tenc els ormejos. Estic a un punt que, jo me fiaré de la tecnologia, però ho he de fer seguint els meus sistemes tradicionals i ancestrals que m’han ensenyat els meus avantpassats, no ho puc deixar de banda.

Començam a tenir un problema també, i és que venen treballadors de fora que parlen castellà o altres llengües i s’estan perdent aquests noms. També va ser un punt de reflexió meva de dir, val la pena guardar aquest treball perquè quedi constància de com es deien les coses a començament del segle XXI. Tot això s’està perdent, perquè ara ja s’empren les coordenades, però estam xerrant de números, s’esta perdent aquest saber immaterial que tenien els noltres vells. Avui en dia surt del port, pos el radar i sé on són totes les barques, hi ha una quantitat d’informació que ens dóna la digitalització i antigament això no hi era. 

P.- I ara tornes a pescar?

R.-Vaig pescar fins als 30 anys, i ara fa un anys que he tornat a pescar perquè m’han vengut a cercar per tirar endavant un projecte de turisme pesquer. Volen que tregui gent a pescar perquè coneguin com és la feina de pescador, i a partir d’aquí s’obrin moltes línies: saber com cuinar, engrescar als infants…

P.- També has rebut el premi Tradició Artesana del Consell de Mallorca com a Mestre Xarxer. 

R.- Son dues coses diferents, no té res a veure amb la comunicació que he fet per la UIB. Jo tenc la carta de mestre artesà xarxer, som l’únic que la té a Mallorca. Vaig presentar al Consell un dossier amb les imatges de les feines que he fet, vaig agafar una peça que és la xarxa que vaig fer per a un barco de 60 metres i he guanyat. L’important no és haver guanyat el concurs o la partida econòmica que tendrà, el que és important és que des d’Artesania se n’han adonat que tenen un ofici en el que només queda un mestre, que s’està perdent i que s’ha de mirar de fer qualque cosa per recuperar-ho. Aleshores, això ho hem d’anar parlant, s’ha d’anar tancant amb reunions, hi ha formació reglada per poder fer… es tracta de veure si de veritat s’han cregut que això pot anar endavant, que podem ensenyar a la gent, que poden aprendre i totes aquestes coses. Per jo és el més interessant de tota aquesta història.