Ara llegint
Jeroni Vera: “El sector ramader ecològic ha tornat a remuntar”

Jeroni Vera: “El sector ramader ecològic ha tornat a remuntar”

Jeroni Vera, director tècnic CBPAE

La darrera estadística de la producció ecològica del 2022 a les Illes Balears mostra l’augment dels operadors inscrits al Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE) i també del número d’hectàrees al conjunt de les illes. De fet, la superfície ecològica de les Balears representa el 17,2% de la Superfície Agrària Útil (SAU) de les Balears, un 0,8% més que l’any passat. Jeroni Vera, director tècnic del CBPAE, valora positivament aquestes dades. Destaca l’increment de superfície inscrita a Eivissa, la remuntada de la ramaderia i el pes que guanya la vinya ecològica en el conjunt de la vinya plantada de les illes. Les dades estadístiques han estat elaborades pel CBPAE, encarregat del control i la certificació d’aquests operadors, i s’han presentat amb motiu de la Diada d’Agricultura Ecològica que es celebra a Porreres el 23 d’abril. Es poden consultar a la seva web: www.cbpae.org. 

Pregunta.- Què destacaria de les dades de la producció ecològica del 2022 a les Illes Balears?

Resposta.- Són dades molt positives perquè segueix aquesta evolució creixent dels darrers anys. A totes les illes creix tant el número d’operadors (1.196) com d’hectàrees (42.609). El que destaca és sobretot el creixement a Eivissa, el 2022 és el segon any consecutiu que registra un augment de més del 25%. A Eivissa hem passat de 1.023 hectàrees a 1.275 en un any. Això sense tenir en compte que des de l’any passat, amb l’entrada en vigor d’un nou reglament europeu de producció ecològica, la sal es pot certificar com ecològica. L’any passat es varen inscriure les salines de Mallorca i les d’Eivissa, però aquesta superfície de sal  (465 hectàrees) no la comptabilitzam a les estadístiques, perquè no es considera superfície agrària i per no modificar molt les dades d’anys anteriors, però també és una novetat.

P.- L’increment de producció agrària ecològica a Mallorca i a Menorca és més estable?

R.- A Mallorca segueix la mateixa evolució que els darrers anys, arriba a les 33.629 ha., un 7% més, amb 2.204 ha. noves, i ja és, perquè a Mallorca el número d’hectàrees és bastant superior a les altres illes. A Menorca si que es redueix un poc aquest increment, creix un 4’8%, i arriben a les 7.392 ha. I Formentera el 2022 ha guanyat 43 ha., fins a 310 ha., el que suposa un increment del 16% de la superfície inscrita.

“A Eivissa hem notat que els nous inscrits són joves productors i també que el percentatge de dones és major que a les altres illes.”

P.- Quins són els motius d’aquest increment a Eivissa i Formentera?

R.- A Eivissa hem notat que els nous inscrits són joves productors i també que el percentatge de dones és major que a les altres illes. La mitjana d’operadors inscrits a les Balears seria un 70% d’homes i un 30% de dones, i en cas d’Eivissa és un 65% homes i 35% dones. I si miram operadors/elaboradors encara s’iguala més, perquè seria un 60% homes, 40% dones a l’illa d’Eivissa. També afecta que en quant a formació compten amb un institut que fa una formació professional específica d’agricultura ecològica. 

P.-Quina és la situació de la ramaderia?

R.- La ramaderia fa uns anys que vàrem veure que no pujava al mateix ritme que les hectàrees i segons quin tipus de ramat baixava. En aquests dos darrers anys, i sobretot en aquest darrer ha estat al revés, el sector ramader ha tornat a remuntar. El 2022 tenim 316 explotacions ramaderes, 10 més respecte del 2021, i el número de caps de ramat ha augmentat, tant l’oví, com l’avícola, porcí, caprí i apícola. A part dels nous inscrits, els operadors ja inscrits han augmentat el número de caps, i això va associat a la comercialització de productes ja transformats. 

Per exemple, en el cas del caprí ha augmentat un 20% el número de caps de bestiar en 15 explotacions, i d’aquests el 70% té com a finalitat la producció de llet. En el cas de l’avícola, que ha pujat un 24%, és majoritàriament per a producció d’ous (el 77%) i el darrer any s’ha incrementat la producció de carn, s’hi dedica un 23%. L’activitat apícola certificada perl CBPAE s’extén a 8 explotacion que sumen 258 caseres, un 36% més que l’any anterior. Aquest augment el relacionam amb que un dels requisits del reglament europeu és que les caseres estiguin situades de tal manera que a 3 km de distància la superfície sigui ecològica o forestal, i com van augmentant el número d’hectàrees inscrites, això fa que de cada vegada hi hagi més possibilitats de complir amb aquest requisit.  

“La vinya ecològica que hi ha a les Illes Balears quasi és el 50% de tota la vinya plantada a les illes. És el primer tipus de cultiu que representa aquest percentatge respecte al total.”

P.-Pel que fa a tipus de cultiu, destacau l’augment de la vinya. 

R.- Si ho diferenciam per cultius, els majoritaris són els de pastures i farratges, que ha crescut un 11% (2.133 ha. noves), la de guaret i adob verd, que ha crescut un 51% (679 ha. noves), tot el relacionat amb l’alimentació del ramat, i els fruits secs, que han crescut un 4% (181 ha. noves), on també hi poden pasturar. Aquests serien els cultius majoritaris en quant a número d’hectàrees. Però en quant a creixement, els darrers anys el que ha pujat més és l’olivar i la vinya. En el cas de la vinya, enguany ha augmentat 107 ha. noves, un 10 per cent més que l’any anterior, però allò interessant és que amb aquestes noves hectàrees inscrites, la vinya ecològica que hi ha a les Illes Balears quasi és el 50% de tota la vinya plantada a les illes. És el primer tipus de cultiu que representa aquest percentatge respecte al total. Per altra banda, la superfície destinada al cultiu de cereals i lleguminoses aquest 2022 ha patit un decreixement d’un 10’7% (731 ha. manco)

P.- A què es deu aquest increment del cultiu de l’olivar i la vinya? Va associat a la major demanda de productes ecològics?

R.- La vinya, que va destinada a producció de vi, i l’olivar, per a producció d’oli, és normal que siguin els que més creixen els darrers anys perquè són productes transformats amb molta sortida, tant aquí com a d’altres països. 

“Encara hi pot haver consumidors que no sàpiguen diferenciar o tenguin dubtes de si un producte és ecològic o no”

P.-Quins són els principals canals de comercialització dels productes ecològics?

R.- Hi ha una part de venda directa, sobretot en el cas de l’hortalissa i la fruita, a la mateixa explotació o a mercats. Quan es venen els productes transformats ho fan a través de cooperatives, en el cas de l’ametlla i la garrova, i una part se’n va a l’exportació. En el cas del vi i de l’oli, hi ha una part que es queda aquí, però és un producte que s’exporta a d’altres països del nord d’Europa i fins i tot als Estats Units.

P.- Quines serien les vostres demandes per millorar el reconeixement d’aquests productes?

El que notam com a Consell Regulador és que encara hi pot haver consumidors que no sàpiguen diferenciar o tenguin dubtes de si un producte és ecològic o no. Per exemple, hem posat en marxa la campanya “Som un comerç ecològic” perquè els consumidors entenguin que quan van a una tenda i reben un producte ecològic, hi ha un control darrera d’aquest producte. Per una part hi ha aquest desconeixement de la societat, que de cada vegada és menor però encara hi és, i després les demandes dels productors són vàries. Aquesta lluita per l’accés a les terres, sobretot per la pressió turística del món rural i ara darrerament per la instal·lació de plaques solars. Això ha afectat sobretot productors ramaders als que els hi és difícil mantenir parcel·les que destinen a pastures. Són pressions que tenen els productors per poder fer la seva feina. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt