Jerònima Bonafè: “Energia, adobs, fitosanitaris… tot ha encarit i això afecta als preus dels nostres productes”

Jerònima Bonafé, presidenta de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, secretària del consell rector de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i presidenta de l’Associació de Dones Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya (AMCAE) és una de les veus del camp balear més autoritzades en aquest moment.

Pregunta.- Els preus de la fruita i l’hortalissa s’han posat pels núvols durant les darreres setmanes. Quins són els motius?

Resposta.- L’encariment de tots els costos com son l’energia, els adobs, els fitosanitaris ha suposat que la producció sigui més cara. La cadena agroalimentària, igual que el conjunt de la societat, suporta una situació molt difícil, clarament marcada per un escenari inflacionista mai abans vist al nostre país. En aquest context, la cadena de valor agroalimentària està fent un gran esforç per intentar repercutir el menys possible al consumidor l’alça dels preus de l’energia, del cost del combustible i els seus derivats com els fertilitzants, del preu i la dificultat d’accés a les matèries primeres, de la pressió fiscal i el cost regulador que sofreix el sector, així com dels efectes de l’aturada del transport del qual algunes cadenes de subministrament no han pogut encara recuperar-se. També caldria afegir les gelades i les situacions climatològiques adverses que han fet que baixi la producció.

Per tant, el sector està suportant amb prou feines una conjuntura econòmica i geopolítica sense precedents. La difícil situació en la qual es troba un sector essencial, com és l’agroalimentari, que treballa per a garantir en tot moment el proveïment d’aliments i de productes essencials a tota la societat en qualsevol racó del país.

S’espera una collita de cereals menor a la Unió Europea, amb una descens aproximat del 2’5%, a conseqüència de les adversitats climàtiques”

P.- Fins quan veurem preus a l’alça?

R.- Hi ha grans incerteses sobre la capacitat d’Ucraïna de cara a la pròxima collita. Així mateix, s’espera una collita de cereals menor a la Unió Europea, amb una descens aproximat del 2’5%, a conseqüència de les adversitats climàtiques. A més, el preu de les matèries primeres per a alimentació animal i la irrupció i extensió de la pesta porcina africana condicionaran l’esdevenir dels mercats ramaders.

P.- Que passaria si la guerra es dilatàs en el temps?

R.- En cas que la guerra d’Ucraïna continués el 2023, la recuperació dels nivells econòmics (PIB) pre pandèmia a la Unió Europea no es donaria fins a 2024.

Les condicions climàtiques de sequera anticipen una producció menor en gairebé tots els cultius, circumstància que produeix una pujada de preus”

P.- Per què pugen també de preu alguns productes de proximitat, com el del meló o la síndria?

R.- Uns elevats costos d’energia i transport incideixen directament en un augment de preus. La síndria que es podia comprar abans no era local. Ara comença a haver-hi síndria d’aquí. A més, els inputs han estat objecte d’un important increment de preus. Així, els fitosanitaris han pujat de preu al voltant d’un 50%. L’augment de preus dels herbicides arriba al 120%. A més, els fertilitzants minerals han pujat un 85% i els adobs orgànics un 25%. D’altra banda, les condicions climàtiques de sequera anticipen una producció menor en gairebé tots els cultius, circumstància que produeix una pujada de preus.

A més, el retorn del turisme ha provocat un important augment en la demanda, la qual cosa es tradueix també en un increment de preus. (segons l’informe d’Europa). D’altra banda, a la península s’ha sembrat menys, sense certesa de la recuperació econòmica i per la situació de la pandèmia

P.- Ha canviat la situació del pagès en aquesta acceleració de l’augment de preus? Perillen algunes explotacions?

R.- L’esmentat increment de costos en ímputs, energia i transport posa en risc la viabilitat i sostenibilitat econòmica de moltes explotacions. Des de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears brindem tot el suport possible als nostres socis per a tractar de superar aquesta mala situació.

P.- La nova Llei turística obliga els establiments hotelers a oferir com a mínim un 3% de producte local. No és molt poc? Fins quina quantitat calcula que podria oferir el camp balear al sector del turisme?

R.- Hotels i restaurants ja porten un temps utilitzant producte local. La llei suposa una posada en valor del sector agrari de les nostres illes després de la situació de pandèmia i diferents situacions de desproveïment d’aliments en els lineals de la distribució per diferents motius.

L’establiment de contingents de consum obligatori pot ajudar a resoldre els problemes del sector, on els costos d’insularitat i la falta de dimensió posen en escac la seva sostenibilitat econòmica.

L’any 2019 les illes van rebre 16,45 milions de turistes i les previsions són que per a aquest any 2022 se sobrepassin aquestes xifres. Un 3% pot semblar poc, però amb una xifra tan elevada de boques que alimentar, en termes absoluts suposa un important impuls a l’activitat productora local.

Cooperatives Agro-alimentàries advoca per difondre i posar en valor conceptes com el quilòmetre zero, el producte local”

P.- Què queda actualment d’aquell esperit de la pandèmia, en la qual els pagesos i ramaders es varen veure com un sector essencial i una part de la ciutadania va optar per adquirir-los productes?

R.- La pandèmia i altres situacions han creat en la societat consciència de la necessitat de mantenir l’activitat agrària en el nostre territori per a garantir el proveint d’aliments. Al meu entendre aquest esperit continua plenament vigent. Cooperatives Agro-alimentàries advoca per difondre i posar en valor conceptes com el quilòmetre zero, el producte local que, entre altres avantatges, ajuden a reduir la petjada de carboni, suposen un suport al sosteniment del paisatge, a la diversitat en el treball a les nostres illes i són garantia de frescor i qualitat.

Ha estat molt important la gestió que ha realitzat la Conselleria d’Agricultura durant la pandèmia, la sequera i la guerra d’Ucraïna”

P.- Està satisfeta del suport de les institucions en l’etapa postpandèmica, per exemple amb els fons Next Generation?

R.- Ha estat molt important la gestió que ha realitzat la Conselleria d’Agricultura durant la pandèmia, la sequera i per descomptat les mesures que s’han posat per la situació que estem vivint per la guerra d’Ucraïna. El Govern i la societat han fet un canvi tenint en compte al sector agrari. Les institucions han reaccionat ràpidament per a fer aquest suport legal pel qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió directa d’un ajut excepcional d’adaptació per compensar les dificultats econòmiques derivades del conflicte bèl·lic a Ucraïna a determinats sector agraris., entre els quals es troben el ramaders de carn i llet i cítrics.

P.- Ens pot fer una valoració de les diferents campanyes agràries que hi ha en marxa: el farratge, l’ametlla, la garrova, l’hortalissa…? Com va la producció enguany?

R.- Ara com ara a Cooperatives Agro-alimentàries tenim dades de la campanya de l’ametlla. La Mesa Nacional de la Fruita seca estima una producció de 680 tones d’ametlla gran per a IIles Balears a la campanya 2022. La producció enguany serà al voltant d’un 25% superior a la campanya de l’any passat.

P.- Cooperatives Agro-alimentàries ha celebrat recentment a Toledo el seu congrés anual. Quin balanç fa d’aquest esdeveniment?

R.- Aquest VIII Congrés, que portava per lema “Cooperativas, juntos hacia un futuro sostenible”, ha permès a Cooperativas Agro-alimentarias de España definir un full de ruta amb un nou pla estratègic per als pròxims anys que orient al cooperativisme agroalimentari, als nostres socis i sòcies en el nou i complex escenari que tenim per davant.

Especial rellevància té la sostenibilitat en tot les versions, la social mediambiental i econòmica. I es important que les noves ajudes que seran d’aplicació de cara a l’any 2023 adoptin mesures que fomentin el cooperativisme com a eines per fer front a la rendibilitat econòmica, ja que aquestes estructures, juntament amb les SAt’s permeten als seus socis i sòcies accedir a economies d’escala, assessorament, innovació, ectècter, que una explotació per si mateixa no pot fer-ho. Amb aquest sentit és amb el que tant Cooperativas de España com les nostres cooperatives de Illes Balears estem treballant.

Les dades de facturació de les nostres entitats sòcies ens situen com a primera organització empresarial del sector agroalimentari de les nostres illes”

P.- Quin és l’estat actual de salut de Cooperatives Agro-alimentàries?

R.- Som una entitat sanejada i consolidada, amb un equip de professionals dedicats en exclusiva al servei del sector agroalimentari de les Illes Balears, a les cooperatives i sa’ts i a les explotacions dels seus socis. Les dades de facturació de les nostres entitats sòcies ens situen com a primera organització empresarial del sector agroalimentari de les nostres illes. Som una organització en contacte directe amb el Govern de les Illes Balears i administracions locals, amb el Govern de l’estat espanyol i amb la Unió Europea.

P.- Quins són els seus projectes de futur més immediats?

R.- Actualment estem treballant en la modificació de la llei de cooperatives de les Illes Balears per adaptar-la a la realitat del segle XXI, que incorpori les noves tecnologies, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones entre d’altres. La que tenim té 19 anys, i la realitat econòmica i social ha canviat durant aquest anys.

En el camp de la innovació seguim treballant amb el projecte europeu PLOUTOS per a implantar cadenes de valor en el sector agroalimentari. S’estan utilitzant tecnologies disruptives basades en NADIA de AnySolution. Aquest projecte desenvolupa un pla pilot en Agromallorca SAT que permetrà posicionar-lo com una de les entitats més innovadores de Balears per l’ús d’aquestes tecnologies. A més, és un projecte que vol ser un referent per a la resta de cooperatives i explotacions agrícoles de la mà de Cooperatives Agro-alimentaries Illes Balears i que permetrà mostrar de primera mà (amb visites a Agromallorca) la implementació d’aquestes tecnologies i els seus beneficis.

El fet que les cooperatives agroalimentàries forma part del DIHBAI-TUR, crec que és un gran èxit que ha de subratllar-se. També el fet de treballar mà a mà amb el sector turístic crec que és important per a posicionar al sector agroalimentari com la palanca necessària per a aconseguir un equilibri territorial que sigui sostenible i ens ajudi a ser més resilients. Amb el DIH cooperatives ajudarà al fet que el sector agroalimentari es digitalitzi.

La implantació del quadern de camp Digital per a les explotacions dels socis de les Coop. i SAT’s és un repte en el qual ens hem implicat molt. Aquesta eina que estam desenvolupant ha de permetre a les explotacions, amb l’assessorament dels tècnics de Coop. i SAt’s, complir amb els requisits que determina el Ministeri d’Agricultura de cara a l’any 2023 d’una manera senzilla.

I, per útlim, seguim treballant amb l’administració de cara a dotar de les eines necessàries per a que les cooperatives siguin sent la millor opció per als titulars de les explotacions de les Illes Balears.