Joan Pere Català: “Jo no entenc fer un objecte si no té alguna cosa al darrera”

Al taller de ceràmica de Joan Pere Català Roig s’hi respira pau. Fusta, fang, eines i pots de vidre, peces acabades i algunes a mig fer. Un lloc ple d’inspiració i també d’ordre. Joan Pere Català Roig, mestre artesà ceramista, transmet la saviesa d’aquells que coneixen l’ofici des de ben endins. Ha rebut el premi Jaume II del Consell de Mallorca a la Diada de Mallorca 2022. 

Pregunta.-Quan comences a fer ceràmica? 

Resposta.- Jo faig ceràmica perquè ma mare (Malena Roig) fa ceràmica, i tenc un germà (Jaume Roig) que també fa ceràmica i pinta. He viscut la ceràmica d’una manera molt intensa perquè a ca nostra es vivia de la ceràmica, i als anys 80 era dur, havies de fer molta de feina, moltes hores i mourer-te molt.

Duc més de 30 anys fent ceràmica, als anys 19 anys vaig decidir que viuria de la ceràmica o ho intentaria, i supòs que influït per l’escola vaig decidir que valia la pena tenir una titulació. Vaig tenir la sort de que en aquell moment a Palma hi havia l’Escola de Disseny, que ara és Superior, i allà hi vaig trobar professors molt bons, Mercè Alabern i Lluís Castaldo, amb els que encara ara tenim una relació. Al taller de ma mare s’havia de fer molta de feina i aprenies el sacrifici de l’ofici, i a l’escola vaig aprendre la vessant artística de la ceràmica. I una tercera sort va ser que jo a l’escola, a Sant Francesc, vaig fer ciències pures i tots aquests coneixements són fantàstics perquè a la ceràmica contínuament maneig elements químics i lleis físiques. Va ser una sort perquè no va ser massa premeditat.

Això és l’inici. A partir d’aquí, molta de feina, fires del fang, hores, encàrrecs, fer coses que d’altres no volien fer perquè eren complicades… l’esperit del nostre taller era aquest. Com a complement al dia a dia fèiem classes, perquè en aquells anys si no fos per les classes qualque mes no hi havia entrades abastament. Fins que vaig venir a viure a Pòrtol, me vaig muntar aquest taller i vaig començar a fer feina pel meu compte.

P.- Sempre has estat vinculat a la tradició de Marratxí? Quin és el teu vincle amb Marratxí?

R.- El meu vincle amb Marratxí és que al principi, quan feia feina al taller de ma mare, veníem a la Fira del Fang, que era la fira més important a nivell de ceràmica de Balears i de les poques d’Espanya que són monotemàtiques. També tenia uns cosins que vivien a Marratxí i sempre havia tengut contacte amb Pòrtol. A més la meva parella en aquell moment casualment era de Pòrtol i vaig començar a viure aquí.

“Es cert que m’ha condicionat per bé i m’ha interessat estar a Pòrtol perquè hi ha una cultura ceràmica. Tot ha vengut sense cercar-ho al cent per cent, però quan hi ets te n’adones de que és el lloc apropiat.”

P.- Un bon lloc per viure si et dediques a la ceràmica. Hi ha més ceràmica a Pòrtol que a d’altres llocs de Mallorca?

R.- A la Cabaneta i Pòrtol hi ha tradició, en concret a Pòrtol, perquè hi ha un tipus d’argila, de manera natural, que és l’apropiada per fer les greixoneres i tot el que ha de tocar foc. Que Pòrtol estigui físicament aquí on és no és casualitat, és perquè hi ha una veta de terra molt especial perquè no te quasi carbonat càlcic i això fa que sigui apropiada per fer les greixoneres. Fa 300 anys el transport del materials no era com ara, ara pots fer ceràmica on decideixis i el distribuïdor et durà el material, però abans s’havien de fer les coses allà on hi havia el material perquè no podia ser que costàs més traginar la terra que el propi objecte. Per tant, s’estableixen a Pòrtol perquè hi ha una veta de terra apropiada per fer això. Tot això, per un que fa ceràmica i ho coneix és molt atractiu. Paral·lelament vaig començar a donar classes de torn a l’Escola de Ceràmica de Marratxí, i a la llarga me vaig treure la plaça de professor. El vincle va passar de ser molt poc a ser molt intens. 

P.- Ha influït a la teva ceràmica el fet de viure a Pòrtol?

R.- En el meu cas si perquè m’agrada molt tot el tema local, sempre m’han interessat les tradicions i la nostra cultura, i ajuntar tot això amb la ceràmica és atractiu. Per exemple, l’argila de les greixoneres o l’argila de Pòrtol la introdueixo a les meves peces com un element que ho millora, sense deteriorar l’essència d’aquesta argila però barrejada amb d’altres argiles per potenciar lo bo de totes. Això m’ha duit a tenir contacte amb els ollers i amb la història de la terra d’aquí. Es cert que m’ha condicionat per bé i m’ha interessat estar a Pòrtol perquè hi ha una cultura ceràmica. Tot ha vengut sense cercar-ho al cent per cent, però quan hi ets te n’adones de que és el lloc apropiat.

P.- Quan parlam de ceràmica a què feim referència? 

R.- Ceràmica és tot. La paraula ceràmica vé del grec keramos, que vol dir objecte cuinat, objecte cremat. Ceràmica inclou qualsevol cosa que ha passat per dins d’un forn, sinó no és ceràmica, és fang. La ceràmica inclou porcellana, gres, argiles blanques, argiles vermelles… Després anam fent subdivisions: alta temperatura, baixa temperatura… en funció dels graus, dels materials… ja es comença a complicar. Per exemple, amb argila comuna faràs un cossiol i no faràs una greixonera, i amb argila de greixonera no faràs un cossiol, perquè són terres diferents i tenen propietats diferents, i tot és ceràmica. A Mallorca trobaràs teuleres, olleries, gerreries en funció de l’argila que s’utilitza i de l’objecte que es fa. 

P.-Amb motiu del premi Jaume II del Consell de Mallorca s’ha destacat la teva recuperació i incorporació de les tradicions. Quin creus que és el valor de la teva feina?

R.- El premi me feia un poc de vergonya, no hi estam avesats. En el meu cas, la tradició, la cultura i el passat tenen molt de pes. Venim d’una terra de subsistència, no és que enyori temps que no he viscut, però aquesta història d’aprofitar-ho tot, de no tudar res… en el meu món creatiu té molta d’importància. Per això és tan important el tema de la història, la cultura… ja no perquè l’estim i l’he viscuda, sinó perquè et dona una filosofia, una manera de fer…. jo no entenc fer un objecte si no te alguna cosa al darrera, fer per fer pots anar a una fàbrica que et fan el que vulguis

“Fas una peça que és molt simple i ha de ser com una poesia, ha de ser atractiva per tenir dins ca teva, però al mateix temps ben feta tècnicament.” 

P.- Què et caracteritza com a ceramista?

R.- Pel que diuen, el que em caracteritza és la tècnica. Això m’ha duit a construir-me un forn de llenya, a no tenir por a fer proves, ja no por de veure que passarà sinó, per exemple, que necessit 25 hores per fer una feina, idò és fa. Dir, l’objectiu és aquest independent de que el camí sigui més llarg, o més curt, o més dur… . Fas una peça que és molt simple i ha de ser com una poesia, ha de ser atractiva per tenir dins ca teva, però al mateix temps ben feta tècnicament.  Per tant, són les dues coses: la tècnica per fer peces i que al mateix temps a nivell de sensibilitat et comuniquin qualque cosa. Es complicat, no crec que sigui una cosa, és un equilibri entre molts de factors. I per caràcter, les hores que hem invertit, fins a límits malaltissos, de vegades fins i tot descuidant un poc la família. I també sempre triar el camí complicat pels demès, allà on trobes un camí fàcil hi trobaràs molta de gent, però si vas pel camí complicat en trobes o molt poca o ningú, i d’aquí en treus substància. 

P.- Què et planteges quan has de començar una peça? Cap a on va la teva recerca?

R.- Es una evolució. La millor escola és imitar el que han fet els que han vengut abans que tu, ells et marquen una fita que has d’igualar o millorar. Qualsevol persona que comença imitarà els seus mestres i és el que toca. La gent que comença i el primer dia vol innovar sol fer bunyols. Necessites passar per una sèrie d’etapes que és el que t’ensenya. Després aquí vas trobant on te sents còmode o veus que tens alguna cosa que explicar. És una evolució a nivell formal i a nivell tècnic, com més en fas més en saps. Per noltros es un camí, i qualsevol ceramista que hagi tengut una carrera un poc notòria mai ha fet alguna cosa i s’ha mantingut fent allò, sempre ha esta una evolució. Jo vaig començar a un taller on feia molt d’utilitari i tenia poc temps per fer artístic, i ara estic quasi fent tot lo contrari, quasi tot és artístic i poc utilitari. I el que faig utilitari té un component molt artístic, molt personal, i ho faig perquè pas gust de fer-ho, no faig encàrrecs. Abans feia encàrrecs, que te serveix molt per aprendre, i ara faig la meva obra i el que la vol la compra. Aquest ha estat el canvi gros. Per la resta, la constant és aprendre. De fet els ceramistes solem dir que les fornades bones les gaudeixes, i de les fornades dolentes aprens.

“Abans feia encàrrecs, que te serveix molt per aprendre, i ara faig la meva obra i el que la vol la compra. Aquest ha estat el canvi gros. Per la resta, la constant és aprendre.”

P.-Però et marques uns objectius o una trajectòria concreta?

R.- Això també, però mai són coses absolutes. Hi ha una necessitat d’una recerca però al mateix temps una necessitat d’expressar alguna cosa. La gent veu un gerro, però per noltros és una cosa abstracta, representa un sentiment, i de vegades és mal d’explicar un sentiment amb un gerro i d’alguna manera ho has d’aconseguir, i d’alguna manera t’obliga a esforçar-te, per la textura, el color, el volum…

P.- Com veus l’estat de la ceràmica a Mallorca? Hi ha relleu?

R.- Hi ha molt de relleu i molt d’interès, el problema és que no hi ha escoles. Aquí hi ha hagut un buit durant tants d’anys que ha fet que a la mateixa Escola d’Arts i Oficis, ara Escola Superior de Disseny, no hi ha ceràmica. Hi ha hagut uns anys de desinterès cap a la ceràmica que ha provocat que el tema de la docència no estigui regulat o homologat i hi ha gent que dóna classe que moltes de vegades té poc nivell. No vull que sigui una crítica, és una percepció. Quan una persona vol pegar el bot, de la banda oci a un tema professional, aquí no hi ha professors que realment ho puguin ensenyar. Si a això li sumes que aprendre un ofici són anys, vas sumant una seria de factors que no ajuden a que hi hagi un relleu de nivell. Ara hi ha moltíssima de gent que fa ceràmica, però el nivell del que es fa és justet i no es culpa del que ho fa, és que no ha tengut l’oportunitat de formar-se correctament. A més, formar-se vol dir temps, necessites guanyar doblers i has d’anar aprenent a mesura que fas feina. Supòs que aquests tallers aniran agafant experiència i arribaran a ser de nivell, però els hi costarà anys.