Manolo Suárez: “Ara els canvis són molt ràpids i moltes espècies no tenen temps d’adaptar-se”

La fotografia d’un flamenc il·lustra la portada del darrer Anuari Ornitològic de les Balears. Una de les notícies ornitològiques de l’any és la primera cria de flamenc a les Balears. Un fet preocupant perquè enlloc de produir-se a llacunes salobres, com Ses Salines d’Eivissa o el Salobrar de Campos, ha tengut lloc al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, una zona d’aigües dolces que ara s’està salinitzant. L’Anuari Ornitològic recull cada any les cites ornitològiques més destacades, el cens d’aus hivernants, les observacions d’aus rares, les novetats ornitològiques, a més d’articles i notes breus. El darrer volum és el número 37 i recull les dades de 2022. Editat per Carlos Gómez Jurado del GOB Mallorca, hi col·labora la Societat Ornitològica de Menorca i el GEN GOB Eivissa, a més de més de 300 voluntaris observadors d’aus. Una tasca col·lectiva que ens mostra com el canvi climàtic i dels hàbitats afecta a la presència de determinades espècies d’aus a les illes. Manolo Suárez és el coordinador de la secció d’ornitologia del GOB Mallorca. 

Pregunta.- Si haguessis de donar un titular del darrer Anuari Ornitològic, què en destacaries?

Resposta.- No sé si és un titular, però molts dels articles que hi surten tenen que veure amb el canvi climàtic provocat per les persones.  Per exemple, el primer article és sobre l’efecte de la introducció de la serp sobre l’òliba a Eivissa, com l’òliba ha tengut que canviar la seva alimentació perquè les serps es mengen els micro mamífers dels que s’alimentava. El segon article tracta sobre la situació de la població reproductora d’abellerol a les Pitiuses. De les 56 localitats on s’havia reproduït l’espècie a Eivissa, el 2022 només n’han trobat 4 actives, una davallada espectacular també provocada per noltros. 

El tema del pingdai: aquest hivern s’ha registrat una entrada mai vista a tota la Mediterrània occidental, moltíssims exemplars per culpa d’unes tempestes a l’Atlàntic que ho s’haurien d’haver produït aquella època de l’any. Unes condicions meteorològiques que varen empènyer els pingdais dins la Mediterrània, varen arribar aquí però molts no varen trobar aliment i hi va haver una mortandat molt alta. 

Després el tema del flamenc. Que criés el flamenc a les Balears era previsible perquè la seva població està augmentant molt a tota la Mediterrània. Esperàvem que ho fes a les Salines d’Eivissa o al Salobrar de Campos, que són llocs típics seus, un hàbitat on ell es mou perquè necessita aigües salobres. El que passa és que ha criat a l’Albufera perquè s’està salinitzant i el fet més preocupant, al nostre parer, és que el lloc on hi hagué l’agrupació de nius de flamenc és exactament la mateixa zona en que, fins fa 10 anys, hi criaven desenes de parelles d’agró roig. A l’article es destaca que aquesta és una prova ben clara de la forta salinització que ha afectat aquest espai natural en molt poc temps, un fet que consideram molt preocupant per a la delicada situació de les especies lligades a l’aigua dolça que hi viuen. En definitiva, tots els articles en certa manera tenen que veure amb problemes provocats per noltros.

“Molts dels articles que surten a l’Anuari tenen que veure amb el canvi climàtic provocat per les persones”.

P.- Com s’elabora l’Anuari?

R.- Hi ha un editor, Carlos Lopez Jurado, l’alma mater de l’anuari, i un comitè, però hi pot participar qualsevol persona. Des de que envies una cita ornitològica que has vist, o articles. En els darrers anys hi ha hagut un augment dels col·laboradors perquè les noves tecnologies aplicades a l’observació d’aus han fet que moltíssima gent transmeti les seves dades. Ara ens arriben dades a través de moltes plataformes d’observació d’aus, i fins i tot molts d’estrangers que venen a passar les vacances aboquen les seves cites a aquestes plataformes. Al darrer Anuari tenim més de 300 persones que hi ha participat d’alguna manera. 

P.- Quina és la situació de les zones humides de les illes?

R.- Tenim dues grans zones a Mallorca, al nord hi ha l’Albufera i Albufereta que són d’aigües dolces, i al sud tenim el Salobrar de Campos i els estanys de Sa Vall, que són d’aigües salobres. Es complementen molt bé, les espècies que viuen a cada una són diferents. Però el nord s’està salinitzant el nord i és super important preservar aquestes zones d’aigües dolces.

P.- Com els hi afecta la sequera a les aus?

R.- La sequera afecta molt a les petites zones humides. Hi ha moltes zones humides més petites que mantenen aigua la major part de l’any i que a l’estiu es sequen, però ara el temps de sequera és mes llarg i s’estan perdent algunes d’aquestes zones i és un problema perquè tenen una biodiversitat molt gran. N’hi ha moltes per la marina de Llucmajor que de cada vegada estan més temps seques.

“Enguany tots els caçadors te diran que no han arribat tords i tenen raó, perquè si les condicions a Europa els hi son favorables, tendeixen a no emigrar.”

P.- També canvien les aus migratòries amb l’augment de les temperatures?

R.- Si, s’ha notat. Està canviant el temps en el que comencen a emigrar, solen començar a emigrar més prest, i també el nombre. Algunes el seu nombre ha baixat i d’altres augmenten. Moltes ja no ens arriben a l’hivern en el nombre d’abans, enguany tots els caçadors te diran que no han arribat tords i tenen raó, perquè si les condicions a Europa els hi son favorables, tendeixen a no emigrar. I si tot continua com fins ara, de cada vegada ho notarem més.

P.- Les aus són com una senyal d’aquests canvis al clima.

R.- Si, hi ha tota una sèrie d’espècies que son grans bioindicadors i totes indiquen que hi ha problemes.  Per exemple, si xerram de les zones humides, les fotges són uns grans bioindicadors de la qualitat de l’aigua dolça, i les fotges no deixen de baixar des de fa molts d’anys a l’Albufera, de 3000-4000-5000 que es veien, ara arribam a les 1000. Ens estan diguen que l’Albufera té un problema. 

“Hi ha tota una sèrie d’espècies que són grans bioindicadors i totes indiquen que hi ha problemes.”

P.- Moltes vegades la ciudania no en som conscients de la importància d’aquestes aus i d’aquestes zones humides.

R.- Si no s’analitza, no és veu el problema. El tema dels flamencs, per exemple, és una notícia super interessant, no criava aquí i ara cria, però s’ha de veure què hi ha al darrera. No només ha estat el flamenc, hi ha l’ànnera blanca, l’avisador, el bec d’alena… són una sèrie d’espècies pròpies d’aigües salobres que estan augmentant molt a l’Albufera, i d’altres que hi eren i estan desapareixent de la zona. I el que ens interessa és que aquests d’aigües dolces hi siguin, de fet l’Albufera és parc natural perquè hi havia una seria d’espècies, hi son encara, i ara moltes estan baixant: l’agró roig, l’hortolà de canyar, la boscarla mostatxuda… especies característiques de zona de canyar que a Europa són relativament escasses i si l’Albufera es salinitza desapareixen. Són especies molt interessants de s’Albufera, són aucells petits que viuen dins les canyes, no són vistosos però són molt importants. Si aquests animals desapareixen vol dir que aquesta zona humida té problemes, i darrera les espècies hi anam noltros. 

P.- L’Anuari també recull observacions d’aus rares a les Balears. Quina importància tenen les rareses?

R.- Pot parèixer que és com una anècdota, però quan s’analitzen les rareses és interessant. Són espècies que ens arriben i no haurien d’esser aquí. Per què hi ha rareses? Les rareses poden venir de moltes maneres. El que s’ha vist quan s’estudien les rareses a diferents llocs és que moltes d’elles segueixen un patró. Si d’una especie tots els animals emigren cap a un lloc, però alguns no ho fan és perquè alguns per genètica tenen errors que poden afectar a la morfologia, al plomatge… però també a costums, i fins i tot a l’emigració. Aquests són els que fan proves per trobar noves zones d’hivernada, moltes fallen i es moren, però es veu, quan s’estudien, que aquestes arribades d’ocells estranys es repeteixen i són aquestes proves que fa la natura. Les rareses criden molt l’atenció dels observadors d’aus, hi ha tota una cultura de l’observació d’aus que cerca aquestes espècies difícils de veure.

P.- A l’Anuari hi trobam també un apartat de novetats ornitològiques. 

R.- Es la part central. Es una selecció de totes les cites que ens arriben. Interessen aus migrants, quina és la primera que arriba, la darrera que s’ha vist, i així es pot veure amb el pas del temps els canvis o concentracions, temes de reproducció,… qualsevol cita és interessant. 

“La nostra preocupació és obtenir dades que ens permetin veure que està passant, perquè si no tens dades no pots gestionar, no saps res.”

P.- Quina és ara la preocupació principal dels ornitòlegs?

R.- La conservació. Tots els canvis que s’estan produint de manera molt ràpida estan afectant a les espècies. La nostra preocupació és obtenir dades que ens permetin veure que està passant, perquè si no tens dades no pots gestionar, no saps res. No és el mateix saber si una espècie està baixant, o simplement anar a veure fotges. Per noltros és important obtenir dades, fer projectes que tenguin una repercussió en la conservació d’aquestes espècies. Això és la preocupació, perquè veim molts de canvis i necessitam dades per analitzar i entendre aquests canvis que estan passant. És l’unica manera que després puguis gestionar i actuar sobre els canvis, sobretot si son canvis negatius.

P.- L’augment d eles temperature i el canvi climàtic ja es nota als vostres registres?

R.- Si, es veu. I no sabem exactament com pot actuar en algunes espècies, però si sabem que algunes poden patir. Per exemple, hi ha dues espècies, la coa blanca i el coa rotjot que viuen ara mateix només per damunt dels mil metres, el problema és que les temperatures estan pujant i ells de cada vegada han de pujar més per trobar aquestes condicions que necessiten per viure, i les nostres muntanyes s’acaben. Ara mateix hi ha molt poques parelles, de fet, l’any passat de coa rotjot no en trobarem cap, no vol dir que no hi siguin però n’hi ha molt pocs i la por és que desapareixin si tot continua igual, deixin de criar aquí i criin a altres bandes.

P.- Però canvis sempre n’hi hagut. 

R.- Canvis sempre n’hi ha hagut, però es donen amb molt de temps i moltes vegades dones temps a les espècies a adaptar-se a aquests canvis. El que està passant ara és que els canvis són molt ràpids i moltes espècies no tenen temps a adaptar-se. En alguns casos, tenim especies endèmiques que no sabem com els hi pot afectar, i si desapareixen, ja desapareixen del tot.