Marcos Escandell: “A Eivissa està pujant el número d’apicultors, però molt a poc a poc”

Marcos Escandell (Eivissa 1981) és membre de la Junta Directiva de l’Associació de Defensa Sanitaria Apícola d’Amics Apicultors d’Eivissa. Creada l’any 2022, és una de les dues associacions d’apicultors que hi ha a l’illa i compta amb uns 50 socis i al voltant de 1900 caseres. Després de dos anys de sequera, enguany, reconeix, és un any bo, amb molta floració i moltes abelles. De la mel de l’illa d’Eivissa, Marcos Escandell destaca la de frígola com la més valorada, i també que hi ha poca producció per fer front a demanda.

Pregunta.- Com sorgeix la iniciativa de crear l’ADS d’Amics Apicultors d’Eivissa? 

Resposta.- Som una associació relativament jove. Tot va començar a principis del 2022, érem un grup de persones aficionades a l’apicultura, i per certes circumstàncies personals vàrem haver de necessitar ajuda dels altres per algunes feines per a les que no donàvem a l’abast, i arran de fer feina junts i col·laborar entre noltros, va sorgir la idea de muntar una associació d’apicultura.  Varem començar tots els tràmits, i alhora de demanar una mica d’assessorament a l’Administració, va ser quan va sortir la figura d’una Associació de Defensa Sanitària (ADS).

Noltros feim les feines típiques d’una associació d’apicultors, com assessorar, gestionar les ajudes, gestió de compres, formació…  I com a ADS feim tasques encaminades a millorar la sanitat de les explotacions agrícoles de l’illa d’Eivissa i millorar la seguretat alimentària d’aquest sector. Tenim dos veterinaris i feim una part d’assesorament més tècnic, tenim un programa sanitari i el que feim és coordinar totes les actuacions i tractaments que es fan durant l’any perquè siguin més eficaces i assessoram sobre la manera d’aplicar-les correctament a tots els nostres socis. 

P.- Quines problemàtiques de salut de les abelles tractau amb els veterinaris?

R.- Hi ha certes malalties específiques de l’apicultura. A les Balears tenim coses bones i dolentes. Una de les coses bones és que com som un territori més aïllat, aquestes malalties són manco agressives i més fàcils de controlar. La més important, que afecta a nivell mundial, és la varroa, que és un àcar que afecta a les abelles, els hi xupa la grassa, les debilita i dona peu a que altres infeccions els hi afectin. Coordinam tots aquests tractaments, feim que s’apliquin tots a la vegada, i el veterinari assessora en cas de dubte. A més, arran de la sequera també es vigila el tema d’alimentació, s’assessora als socis de com i quan i quin tipus d’alimentació donar-lis.

“A Eivissa quasi tots els apicultors són per autoconsum, i després hi ha una part que ho fan com a activitat complementària.”

P.- Quina és la situació del sector de l’apicultura a Eivissa? 

R.- El sector en general té bona salut, està pujant el número d’apicultors, però molt a poc a poc, i un dels problemes és fa falta relleu generacional. Molta gent comença, però el problema és aguantar. A Eivissa quasi tots els apicultors són per autoconsum, i després hi ha una part que ho fan com a activitat complementària, és gent que no es dedica al camp i te l’apicultura com a segona activitat, o gent que es dedica al camp i a part té les caseres de les abelles com a part del seu funcionament i d’ajudar a la finca a tenir més activitats.

P.- La rendibilitat de la mel és complicada?

R.- Es complicat perquè a Eivissa, i a les illes en general, les produccions són molt petites. Aquí són moltes floracions molt curtes però molt intenses, i la mel que surt és de molta qualitat i el preu de venda a les illes és més elevat que a la resta del territori nacional. 

P.- Quins són els vostres canals de comercialització?

R.- La mel d’Eivissa està protegida amb una DO, i la mel que es ven com a Eivissenca ha de ser baix la DO i quasi tot és venda directa. Llavors la que no estigui baix la DO Mel d’Eivisa es ven com a mel de les Balears. La producció d’aquí no dona per poder sortir a fora. 

P.- Com valorau que hi hagi una DO protegida de la mel d’Eivissa?

R.- Es un segell de qualitat que al consumidor li dona a unes garanties. Però, fa prop de dos anys que ha sortit i encara hi ha molt poca gent que hi estigui. El problema de la mel d’Eivissa és que no n’hi ha prou per la demanda que hi ha. 

P.- Com és la mel que es fa a Eivissa?

R.- La mel que es fa a Eivissa és molt bona. Són mels molt intenses i que tenen certs tipus de pòl·lens que no es troben a altres parts del territori. 

“A Eivissa és molt valorada la mel de frígola, que ara a aquesta època està florida i es sol recollir a final de juliol, agost i principi de setembre.”

P.- La primavera és l’estació amb més feina pels apicultors?

R.- L’apicultura és una feina de tot l’any, si que és veritat que la primavera és l’època que més floracions hi ha, però necessita una feina prèvia de tenir les caseres preparades, amb els tractaments ben donats i que estiguin ben alimentades. Quan comença la primavera és quan elles arranquen, quan creixen i quan es fan fortes, i a final de temporada és quan comencen a produir la mel. 

P.- Quan es fa la recollida de mel?

R.- Normalment es fa la mel de primavera, que es sol recollir a finals de maig i és molt clareta, molt suau, de taronger i ametller. I després a Eivissa és molt valorada la de frígola, que ara a aquesta època està florida i es sol recollir a final de juliol, agost i principi de setembre. És la mel d’estiu i té una característica molt especial que li dona la frígola, te un color vermellós i de sabor te un picantet. Després hi ha la flor de garrover que també és una mel molt característica de tot Balears, és molt més fosca, més densa, i es treu al novembre, abans de Nadal. La mel de garrover és molt reconeguda també. Si tot va bé, en un any normal es poden fer fins a tres collides.

P.- I enguany com es presenta?

R.- Després del que hem passat els dos darrers anys, és un any relativament bo. El problema és que, en general, les abelles havien estat molt aturades aquests darrers dos anys i enguany hi ha hagut tanta floració de colp que s’han passat de rosca. Hi ha hagut molta floració, molta abella, però les caseres han eixamat molt i moltes no han produït mel. Les que han produït, hi ha mel, però no totes les caseres han produït. Però en general, és un any bo. 

P.- A que et refereixes amb eixamar?

R.- Per genètica natural, la manera seva de reproduir-se és a través d’eixamar. Arriba un moment que, o per genètica o perquè les abelles no hi caben, la reina vella surt de la casera amb una quantitat d’obreres amb ella, i de les que es queden a la casera tornarà a néixer un altra reina. Les que surten, cerquen forats, garrovers, caseres buides, finestres…. cerquen una casa nova.

“És molt complicat trobar llocs per posar caseres, has de mantenir distàncies a cases que no sempre és fàcil complir i de cada vegada s’està complicant més.”

P.- Com els hi afecten les altes temperatures a les abelles?

P.- Elles dins la casera sempre tenen 35 graus. A l’hivern es pitgen per mantenir la seva temperatura corporal, i a l’estiu entren aigua i mouen les ales i fan com un sistema de refrigeració dins la casera. És molt important tenir les caseres ventilades, tapar-les, posar-lis un aïllant perquè no tenguin tanta calor. La feina d’un apicultor és fer-lis la vida més fàcil a les belles.

P.- Quines demandes teniu des de l’associació? 

R.- És molt complicat trobar llocs per posar caseres, has de tenir distàncies a cases que no sempre és fàcil complir i de cada vegada s’està complicant més. Per un altra banda, també es duen moltes abelles de fora, són abelles que als seus països són molt productives, però aquí no ho son tant i duen malalties d’altres llocs. I també fer entendre a la gent que la formació és molt important. 

P.- De quina manera col·laborau entre les diferents illes?

R.-Al final les problemàtiques son bastant paregudes i tenim molt bona relació. Feim moltes formacions i molts de projectes junts. Justament a Balears tenim un projecte de recuperació de l’abella autòctona que es diu Dote Reines, reuneix a la majoria d’associacions de les Balears i és un nexe d’unió bastant fort. Al final, part de l’apicultura és fer família. Per això al nostre nom apareix amics, perquè sobretot som una família, som amics i compartim una passió, i això és el polit de l’apicultura en general.