Agricultura avança en un pla per enfortir i professionalitzar l’apicultura en la nova PAC

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, s’ha reunit amb representants del sector apícola a les Balears per intentar enfortir i professional el sector, que durant els darrers anys ja ha experimentat un auge important. La consellera sosté que la Política Agrícola Comunitària (PAC) contribuirà al desenvolupament de l’apicultura.

Han assistit a la reunió sis associacions, les organitzacions professionals agràries i les Cooperatives Agroalimentàries. Han abordat el present i el futur del sector en el nou període PAC 2023-2027 amb un objectiu clar: «enfortir-lo, professionalitzar-lo i consolidar el creixement i l’empenta rebuda que se li ha donat al sector», segons ha explicat la consellera De la Concha.

En aquest sentit, el nombre de caseres a les Balears ha augmentat més d’un 35% des del 2011, i quasi un 25% només des del 2019. A la reunió han assistit la consellera Mae de la Concha, el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, el director general de Sobirania Alimentària, Aram Ortega, el gerent del Fons de Garantia Agrària i Pesquera (FOGAIBA), Mateu Morro, i la gerent dels Serveis de Millora Agrària i Pesquera (SEMILLA), Georgina Brunet.

Per illes, a Mallorca el nombre de caseres ha augmentat quasi un 39%, i el d’explotacions apícoles fins a un 103%; a Eivissa, les caseres han augmentat quasi un 59% i les explotacions, un 68’6%; a Menorca, les caseres també han crescut en un 4’3% i les explotacions s’han mantingut igual; mentre que Formentera és l’única illa on han disminuït un poc tant les caseres com les explotacions. Així doncs, s’està convertint en un sector amb un valor econòmic «interessant» dins el PIB agroalimentari, segons la conselleria. El volum de mel i cera produït i comercialitzat ascendeix ja a prop de 134 tones anuals, amb un valor econòmic de més d’1,5 milions d’euros en total. A dia d’avui, segons la demanda a les Balears, la producció de mel ja cobreix un 18% del consum intern. A les Balears el consum de mel és un poc més elevat, 0,57 quilos per habitant i any, que el de la resta de l’Estat, de 0,39 kg per habitant i any.

A les Balears hi ha 836 explotacions, de les quals un 11,5% són professionals. La professionalització del sector és, per tant, un dels reptes de la conselleria. «Treballarem perquè els propers quatre anys passi a ser un sector més professional i rendible», ha assegurat De la Concha. A l’Estat només un 18% són considerades professionals (aquelles de més de 150 caseres). Segons el director general, Fernando Fernández, “els criteris de classificació com a professionals no són els millors per a les Balears, ja que no podem partir de la base que només les explotacions de més de 150 caseres són professionals, ja que el model illenc es caracteritza per la diversificació entre l’agricultura i la ramaderia».

No obstant, durant l’actual període PAC, els beneficiaris de les Balears han rebut d’aquest programa quantitats d’ajudes superiors a la mitjana, segons han explicat des de la Conselleria.

A partir del 2020, a més, les quantitats aportades per la Unió Europea, l’Estat i la CAIB es varen duplicar, arribant a un total de més de 81.000 euros anuals, quan fins llavors només arribaven als 43.000 euros. En vista de la nova PAC, la previsió és que la dotació del programa pugi quasi un 70%, passant d’uns 11 a 19 milions per a Espanya, el que suposarà un 70% més fons per a les Balears.

Per últim, a més de tot això, des de la conselleria es vol incorporar aquest sector a totes les línies d’ajuda del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de les Balears a la nova PAC, així com a les ajudes d’Estat. D’altra banda, també s’ha plantejat la posada en marxa d’una Agrupació de Defensa Sanitària Apícola a cada una de les illes, tornar a participar com a comunitat autònoma al Programa de Pèrdua de Colònies d’Abelles del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, impulsar des de SEMILLA, i amb la col·laboració de totes les associacions d’apicultors, un Programa de Recuperació de l’Abella Autòctona entre 2023 i 2025, i donar suport al desenvolupament i reconeixement de marques de qualitat diferenciada per a la mel de cadascuna de les Illes Balears.