Miquel Ramis: “Sempre compar els molins amb l’ensaïmada i la sobrassada, el més típic de Mallorca”

Miquel Ramis Bordoy (Palma, 1974) és la tercera generació d’una família dedicada a la reparació i restauració de molins. Fa 28 anys es va fer càrrec de l’empresa familiar “Es Moliner”, creada l’any 1952. Conegut com “el darrer moliner” de Mallorca, ha guanyat el Premi Artesania de Mallorca 2023 que atorga el Consell de Mallorca. Antigament els seus clients eren pagesos, i ara la majoria són restaurants, hotels o propietaris que volen restaurar el molí com a element decoratiu. “Més de 3.000 molins que teníem a Mallorca, i veure que s’estan perdent tots, fa que pensar”, explica Miquel Ramis, que ara està il·lusionat amb el projecte d’emprar aquests molins per produir energia. 

P.- Com vius el fet que diguin que ets “el darrer moliner” de Mallorca?

R.- En primera, no som moliner perquè el moliner era el que estava al molí, noltros érem fusters de molins o ferrers de molins. El meu padrí era fuster, aquí teníem una fusteria i mon pare ja ho va girar a fusteria i ferreria per fer-ho tot, i quasi quasi feim més de ferrers que de fusters, feim de tot enfocat cap al molí, i no hi ha d’altre empresa privada que es dediqui a això. Jo ara fa 28 anys que duc el taller.

Això del darrer moliner te fa pensar. A mi la feina m’agrada molt i intent seguir, he tengut moments dolents, bons… i ara amb un premi així veus que valoren el que fas i és molt agradable. El problema és que no s’arreglen molins i molts de ferrers o fusters s’han dedicat a altres coses perquè guanyen més fent feines en sèrie que no això. Aquí cada peça l’has de fer a mida, no hi ha cap molí igual, i les empreses grosses no s’hi fiquen perquè no hi ha aquell benefici que esperen. 

P.- Vares aprendre l’ofici del teu padrí i ton pare? 

R.- Si, i després hi va haver uns anys que l’Associacio d’Amics dels Molins veia que aquest ofici s’acabava i varen arrancar junt amb el Consell de Mallorca un taller-escola per ensenyar-ho. Però es va fer el curs i l’únic que va sortir que muntés l’empresa vaig ser jo, perquè mon pare ja tenia el taller. És molt complicat perquè has de tenir taller de fusteria, de ferreria, de pintura, després has de tenir molt d’espai perquè, per exemple, per ajustar un ramell de molí, els de per aquí solen fer 8-9 metres de diàmetre. Per Sa Pobla, Campanet i Muro n’hi sol haver alguns de més grossos, d’11 metres, això els molins de treure aigua, els fariners encara són més grossos.

“Aquí cada peça l’has de fer a mida, no hi ha cap molí igual, i les empreses grosses no s’hi fiquen perquè no hi ha aquell benefici que esperen.”

P.-Com ha canviat l’ofici?

R.- La feina és artesana perquè cada peça s’ha de fer a mida, però es va millorant una mica per la maquinària. Alhora de muntar un molí ara ho feim amb una grua, i això ens facilita molt la feina. Però llevat d’aquests petits punts, ve a ser com la fèiem abans.

P.- Quines parts hi ha a la restauració d’un molí?

R.- Els molins més antics eren quasi tot de fusta, i després es va introduir el ferro. Si parlam del molí de treure aigua, hi ha hagut una evolució. Hi ha moltes tipologies, segons la seva força motriu a Mallorca n’hi ha de tres tipus: el molí de sang, que és la sínia; el molí hidràulic, que són els molins moguts per la força de l’aigua que solen ser a la Serra; i el molí de vent, els més comuns al Pla són els de vent, i són tan fariners com d’extracció d’aigua. Al la meva zona, al Pla de Sant Jordi, són més d’extracció d’aigua, només al pla de Sant Jordi hi havia uns 1.500 molins, i ara mira els que queden que puguis dir que duen coa i pales, jo crec que no hi ha ni un 10% dels que hi havia. És una llàstima veure aquest canvi perquè tampoc no és tan antic, a lo millor fa 30 anys aquests molins funcionaven, jo els he vist funcionar a quasi tots. En primera deixaren de funcionar pels motors de gasoil o elèctrics de treure aigua, i ara fa uns anys varen fer la depuradora i varen canalitzar les aigües tractades, i quasi tots els pagesos tenen aigua i no han de menester el molí. El molí ha perdut aquesta utilitat i ara és més decoratiu que res.

“El molí ha perdut aquesta utilitat i ara és més decoratiu que res.”

P.- Ets del pla de Sant jordi, els molins formen part del teu paisatge. 

R.- Si, i de Mallorca. Realment el premi està enfocat cap als molins, cap a la imatge que tenim dels molins, que és com un referent de Mallorca. Jo sempre compar els molins amb l’ensaïmada i la sobrassada, que és una cosa tan típica de Mallorca. Més de 3.000 molins que teníem a Mallorca, i veure que s’estan perdent tots, fa que pensar. 

P.- I ara com està la feina? Hi ha més consciència de la necessitat de la seva conservació?

R.- Poca cosa. Ara se n’ha xerrat molt, amb el tema dels premis i també amb el moviment que hi ha per produir electricitat amb els molins. Sempre que se’n xerri és bo pels molins, però no ho sé, de vegades ho he vist negre, he vist que estan desapareixent i hem de fer alguna cosa si volem conservar aquesta identitat. Jo supos que si tinguéssim 2 o 3 molins, estarien impecables, perquè a Consuegra, a Holanda… els tenen tots impecables perquè en tenen més pocs. Aquí a Mallorca diuen que és la concentració amb més molins per metre quadrat del món, i pareix mentida que els deixem perdre. 

P.- Quines feines estàs fent ara?

R.- Ara estam amb un molí de la possessió dels Pagos de Vilafranca, i és un poc diferent perquè és un molí de cavallet però molt gros. També feim feina a Muro, n’hem arreglat un a la colònia de sant Jordi, pel pla…Tenim una clientela més o manco fixe a la que li anem fent el manteniment, i duim una roda que ens basta per viure, però realment no és que diguis que hi ha una feinada.

P.- Quin projecte vares presentar al premi del Consell de Mallorca? 

R.- Vaig presentar un projecte de restaurar un molí. Te tres parts, com restaurar un molí tot de ferro, un altra part és d’un moli de fusta, i l’altra, la feina de dins del pou. La gent se sorprèn, hi ha moltes fotografies i molt de text, està bastant detallat per mostrar realment el que feim. 

P.- També vares rebre un premi a nivell nacional l’any 2021.

R.- Me vaig presentar als premis Richard Driehaus de las Artes de la Construcción, un senyor que tenia aquesta passió per l’arquitectura tradicional i dóna aquests premis per posar-la en valor. Me vaig presentar per mostrar la nostra feina i els hi va agradar tant… quan varen donar aquest premi, muntàrem mig moli dins l’Ajuntament de Madrid, i veure que valoren el que fas d’aquesta manera a nivell nacional, realment dius, als molins mallorquins els únics que no els feim cas som els mallorquins, de fora, ve un estranger i no entén que tenguem els molins així. El govern no fa res, als propietaris els hi costa mantenir la finca com per invertir amb el molí, i amb desús es van deixant perdre. Es un tema complicat, hi ha molts de punts de vista, un dels projectes al que estic molt enganxat és al tema de produir electricitat, si va bé pot ser el futur dels molins.