Neus Riera Balanzat: “Volia transmetre una manera de viure que ja s’ha perdut”

Neus Riera Balanzat parla de La Mola, a Formentera, com d’una illa dins d’una illa. La seva situació a la zona més elevada de Formentera i el fet de no tenir platja va permetre un altra manera de viure. “Valies més pel que eres que pel que representaves que eres, i això amb el temps s’ha perdut”. Al llibre “Evocacions. Dies feliços a la Mola” de Balafia Postals recull els seus records i també testimonis de com era la vida a la Mola entre finals dels anys 70 i principis dels 90. Eivissenca de Vila i professora d’institut jubilada, Neus Riera Balanzat deixa un testimoni d’un altre manera de viure, lluny de la societat de consum.

Pregunta.- Com sorgeix la idea d’escriure “Evocacions. Dies feliços a la Mola”?

Resposta.- Quan va néixer la meva primera neta, vaig pensar que seria una llàstima que ella no conegués com havíem viscut a la Mola, com vàrem educar les nostres filles i els valors que teníem. A més, també volia deixar constància de com havíem lluitat les dones de la meva generació per alliberar-nos d’una educació que ens constrenyia.

P.- Com era la Formentera La Mola que vares viure i que reculls al llibre?

R.- Era un petit poble rural amb bastants foresters i estrangers que havien trobat el lloc ideal per viure-hi. Ambdues comunitats convivien harmònicament.

P.- Parles de la Mola com una part diferent de Formentera, amb les seves característiques. Com era la Mola que vares conèixer? Perquè dius que era una comunitat diferent de la resta d’illa? 

R.- La Mola és l’únic altiplà de Formentera, té una altura de 190 metres al punt més alt.  S’ha de travessar tot Formentera per arribar-hi.  A l’època, a les persones que vivien a Mola els era difícil baixar a Sant Francesc ja que hi havia poca freqüència d’autobús i molt poca gent disposava d’un cotxe.  Vaig conèixer dones pageses que no havien baixat mai de la Mola. Hi havia pocs habitants i sobretot gairebé ningú tenia cotxe. I avui en dia, encara que hi ha tres cotxes per família, els habitants de baix de la Mola els costa molt pujar perquè ho troben llunyíssim. 

La gent de la Mola no és que sigui diferent, però anem més tranquils, amb menys pressa, encara es conserva aquesta lentitud que abans era per a tota l’illa. Pens que es conserva a la Mola perquè és menys turístic, el que ha salvat la Mola és que no hi ha platja, encara hi ha molta terra cultivable, hi ha bosc i la gent vivim d’un altre manera. 

“El que ha salvat la Mola és que no hi ha platja, encara hi ha molta terra cultivable, hi ha bosc i la gent vivim d’un altre manera”

P.-Quan comença a canviar La Mola que coneixes?

R.-Quan els tour operadors canvien el turisme alemany per l’italià. Cap als anys noranta els turistes comencen a llogar cases pageses i els pagesos treuen als peluts de les seves cases que tenien llogades. Aleshores esdevé molt difícil trobar una casa per viure-hi tot l’any i, a més, els preus augmenten molt. Comença una dèria per guanyar sous amb el turisme. 

P.-Què queda de la Mola que vares conèixer?

R.-L’entorn i les persones que hi viuen, que encara que no siguin les mateixes, hi continua havent un enteniment especial. Com no hi ha platja el paisatge no s´ha esguerrat. Encara s’hi pot viure tranquil·lament. 

P.-Explica’ns alguns dels records que reculls al llibre. 

R.- Volia transmetre una manera de viure que ja s’ha perdut. El que record més és que dins la nostra tribu no hi havia diferència entre uns i altres, tots érem iguals, no tenia importància d’on venies, què eres o si tenies diners o no. Tots formàvem part d’aquella micro-comunitat on existia una gran solidaritat entre nosaltres. 

“Els hippies o peluts, com els anomenaven, i els pagesos eren dues societats paral·leles que es respectaven mútuament”

P.-Com va ser el moviment hippie a la Mola i com va influir als formenterers? 

R.-Els hippies o peluts, com els anomenaven, i els pagesos eren dues societats paral·leles que es respectaven mútuament.  Els hippies eren persones vingudes de fora l’illa que cercaven una manera diferent de viure lluny de la societat de consum i del capitalisme. Allí varen trobar una manera de viure autàrquica que era la dels pagesos. Evidentment si algun hippie comprava un tros de terra o una caseta a un pagès, aquest darrer amb els diners rebuts es podia comprar un cotxe i baixar de la Mola per treballar en el turisme i aquest simple fet, a més d’una millora econòmica, li proporcionava una altra visió del món. També alguns peluts treballen amb els pagesos per sobreviure. 

P.-Expliques que volies escriure aquest llibre per a les teves netes. L’han llegit? Què els hi ha paregut?   

R.- Si, l’han llegit els ha agradat molt i troben que és un regal magnífic i molt preciós. Estan orgulloses de la seva àvia.

“El missatge principal que vull transmetre és que es pot viure d’una altra manera, lluny de la societat de consum, lluny de les corrents de moda”

P.-Com ha estat l’experiència de l’escriptura i la publicació del llibre? 

R.- Com que m’agrada escriure el simple fet de fer-ho ja m’omple de goig, buscar les paraules adequades pel que vull expressar és estimulant. Per a publicar-lo vaig haver de vèncer la  vergonya que em feia mostrar-me en públic, però una vegada que vaig decidir tirar endavant  no em va ser difícil trobar una editorial que va creure en mi. I ara estic contenta.

P.-Quina ha estat la rebuda?

R.-Bona, podria dir que molt bona. No m’esperava que tingués tant de ressò. 

P.-Què hi trobaran al llibre les persones que no són de la Mola? Quin creus que és el missatge principal?

R.-Les persones que no són de la Mola hi trobaran un testimoni d’una època i d’un lloc. A més, alguns lectors es poden trobar identificats amb el pensament que s’hi traspua i, a més, haver viscut experiències semblants a altres contrades. El missatge principal que vull transmetre és que es pot viure d’una altra manera, lluny de la societat de consum, lluny de les corrents de moda, dels influencers, dels mòbils i de tota la tecnologia d’avui en dia.