Pep Cirer: “El torrent és més important quan no duu aigua”

Pep Cirer (Sa Pobla, 1964) sempre ha viscut al costat d’un torrent. Per la seva finca hi passa el de Búger, un torrent que neix a Mancor de la Vall del Torrent de Massanella, travessa Selva, Inca, Búger i Sa Pobla. Cirer ha pogut observar els seus canvis naturals, i també el impactes que ha provocat l’acció de l’home. Al documental “El camí de l’aigua”, mostra el valor dels torrents en el medi natural i l’agricultura, i les conseqüències de l’acció de l’home. Realitzat amb el fotògraf Miquel Micer, s’ha presentat aquest novembre a Sa Pobla. Pagès ecològic, Cirer reclama un canvi en la gestió dels torrents que, a llarg termini, ajudi a minvar els efectes destructors de les torrentades. 

Pregunta .- Com sorgeix la idea de fer aquest documental?

Resposta.- Jo vaig néixer pràcticament devora un torrent. Mon pare i ma mare eren pagesos a Sa Pobla i sempre hem conreat al costat del Torrent de Búger. Supòs que de petit no ets conscient, però amb el pas dels anys vivíem els canvis al torrent, i sobretot els canvis fets per noltros, els humans.

Fa un parell d’any que m’agrada anar a caminar per dins del torrent, i en aquestes passejades veus els impactes que hem provocat. Abans de l’estiu, se’m va ocórrer fer una caminada-xerrada sobre els impactes que hem provocat als torrents i el que provoca el torrent damunt noltros. Al maig vaig en vaig fer dues i davall un pont vaig fer una xerrades sobre els processos, els avantatges i desavantatges. 

“Al final som noltros, els consumidors, que amb la nostra demanda hem anat destruint part del que és terra i atmosfera, i aquest és el resultat.”

P.-Què expliques al documental?

R.- Anys enrere l’aigua tenia capacitat d’infiltració, però ara, pel que hem anat fent, no s’infiltra. Si s’infiltràs, molta ja no baixaria pels torrents i evitaríem la força de l’aigua. Es cert que avui en dia les pluges són més desmesurades, però també tenim part de culpa. Per una part, amb la manera de tractar en terra, amb una agricultura molt més intensiva, hem plastificat molt de territori. Per un altra part, hem contribuït a augmentar la temperatura. Més aigua i menys infiltració, per tant, el resultat són les torrentades com la de Sant Llorenç. 

Al documental, no és que doni la culpa, però gràcies a la maquinària hem potenciat aquest deteriorament de les terres. Antigament, quan hi havia les mules, no es llaurava ni es tocava la terra a les faldes de les muntanyes. Però ara amb la maquinària tenim la força per anar arrasant part de bosc i part de pastura que hi havia en aquelles terres. La maquinària ens ha ajudat a que la terra quedi nua i no infiltri tanta d’aigua. No en tenen la culpa els pagesos, ja que l’augment de la població ha suposat un augment de demanda. Tampoc no tenen la culpa els combustibles perquè noltros mateixos feim una demanda de combustibles. Al final som noltros mateixos, no podem donar la culpa a ningú. La mateixa població és la que té una demanda de consum. Aquest consum ha provocat tots aquests canvis i ara ens venen donats en desastres naturals. Aquesta és la meva conclusió: al final som noltros els consumidors que amb la nostra demanda hem anat destruint part del que és terra i atmosfera, i aquest és el resultat.

“El torrent no s’ha valorat mai quan està buit, però té una importància ecosistèmica perquè pot  generar molta biodiversitat”.

P.- Creus que no hem valorat suficientment la importància dels torrents?

R.- Els torrents només han servit per queixar-nos quan hi ha hagut una torrentada. No s’ha valorat mai quan està buit, però té una importància ecosistèmica perquè pot  generar molta biodiversitat, i això a l’agricultura li afecta molt, si hi ha molta biodiversitat hi ha molts tipus d’aus que poden nidificar, i aquestes aus fan un control biològic. 

Ja no tenim aquestes ribes de torrents naturals, amb una amplada entre 20 i 50 metres, les hem arrasades tant que hem arribat fins al marge i fins i tot les hem pavimentat, els hem fet parets rectes i l’hort arriba fins a la paret. Tot això són coses que vas restant a l’ecosistema i no dona cap benefici ni per l’agricultura, ni per les persones. Són coses que feim molt inconscientment, per això vaig pensar en fer un documental on estàs ben explicat, que la gent pugui prendre una mica més de consciència i tenir un poc més en compte el torrent. 

P.- Pareix que només pensam en els torrents quan hi ha un desastre.

R.- El que faig és reivindicar el torrent sec també, perquè els avantatges són molt bons per a tot l’entorn. El torrent és més important quan no duu aigua, que és el 95% del temps de l’any. Antigament venia més aigua, els hiverns plovia més, hi havia més herba i l’aigua anava més a poc a poc i més temps, també era aigua neta. Avui en dia quan hi ha una torrentada ve aigua roja, que són els minerals que teníem per cultivar, la part més fèrtil de la terra se l’enduu a la mar, que s’enriqueix de minerals mentre noltros els anam perdent. Aquest és l’efecte de la manera de cultivar, l’agronomia que feim damunt les terres, ja no xerr de si és ecològic o no, estic xerrant d’un tipus d’agronomia que ens afecta a tots els pagesos. Quan toques l’agricultura és molt espinós, el documental esta fet amb molt de tacte per no ofendre, però si volia que es vegi l’impacte, que siguem conscient del que feim i els resultats que ens donen.

Ara he pres més consciencia i per predicar amb l’exemple he deixat una via de 5 o 6 metres i estic sembrant bardissa i alzines perquè es torni a repoblar el torrent. Si al manco deixam als nostres descendents un llit del torrent com el que tenia abans que li prengessin… és una feina que encara que ara mateix no tengui valor, d’aquí uns anys si que tendrà sentit. 

P.- Però deixar aquest marge al torrent és encara més complicat en zones urbanes. 

R.- Però quan el torrent passa una zona urbana, ha vengut de zones agràries i despoblades. A les muntanyes, als llocs més a prop de les pendents, no hi ha problemes perquè l’aigua s’evacua així com toca, com hi ha pendents no ho podem aprofitar agràriament. Però quan el terreny és un poc pla ja hem aprofitat les terres i hem desequilibrat aquell sistema. Quan més gent hi ha, hi ha una demanda d’aliments i terreny per poder produir. No te la culpa aquell que ha fet el xalet, és una cosa compartida que hem d’assumir tots. 

“L’esforç que s’hauria de fer és el de tornar a repoblar les voreres del torrent, d’aquesta manera, si hi ha ombra al llit del torrent, no hi creix res”

P.- És partidari que es facin nets els torrents?

R.- És una feina que s’ha de fer cada any i a la que s’hi inverteixen doblers i esforços. Però l’esforç que s’hauria de fer és el de tornar a repoblar les voreres del torrent, d’aquesta manera, si hi ha ombra al llit del torrent, no hi creix res, el torrent és net i no ha de menester cap intervenció. Així ens estalviaríem haver de fer cada any el mateix amb la maquinària. Si ho fessim ja de manera estructural, no és avui per demà, el torrent quedaria sempre net a dins. He classificat el torrent en tres zones: la natural, on el torrent té la seva vegetació autòctona i està tapat per arbres, una zona mixta, on ja hem començat a arraconar part de vegetació i només queda el que hi ha dins del torrent, ullastres i qualque mata, i després hi ha una zona totalment canalitzada, antropogènica. Aquestes tres zones estan molt delimitades, i hauríem d’anar a recuperar la zona natural.

P.- Per tant, el camí és deixar que creixi la seva vegetació natural.

R.- Si, tenc un tros de finca i l’únic que faig es deixar un marge d’uns 2 metres. Fa un parell d’anys i ja estan començant a créixer ullastres, després sortiran mates, i més tard les alzines.. quan més diversitat d’ocells més sembren, com més més, i quan manco, manco, és una cosa natural. A aquest marge que no toques de 2 metres, en 4 o 5 anys ja hi veus vegetació arbustiva, i amb el temps va agafant força i es convertirà en un altra zona mixta. Si la deixàssim més, amb el temps seria una zona natural.

Vàrem expropiar moltes terres per fer autopistes, i si ara deixàssim un marge a cada propietari per poder tornar a fer un altra riba amb més arbres per conservar el llit del torrent. Són solucions a llarg termini, això s’ha de fer per damunt de qualsevol legislatura. 

P.- Després de la DANA de València la gent ha pres més consciència, hi ha més por. 

R.- I me va saber molt de greu la coincidència perquè pareixia que m’aprofitava. El documental el vàrem començar al maig i a principi d’octubre estava acabat. La intenció era prevenir. 

P.- També aquesta desgràcia ha reobert el debat a Mallorca sobre la possibilitat de construir a zones inundables.

R.- Vàrem anar construint allà on podíem. Hi ha molts de llocs on antigament hi havia cases devora el torrent, però l’afectació no era tan gran perquè el maneig era diferent, ara l’afectació és major per manco infiltració i més vapor d’aigua a l’atmosfera. Això no hi era fa 60 anys, el problema el tenim ara, i com aixecam a la gent d’aquestes zones, no és fàcil, ni políticament, ni naturalment. 

P.- Quina demanda faries?

R.- Que es prengués consciencia. Que els que vivim devora el torrent facem un altra gestió de la finca. Que la gent sigui més cívica i respecti el torrent com un espai natural, i l’Administració, si saben les energies que influeixen al torrent, hauria de posar les bases perquè d’aquí a molts d’anys tenguem més seguretat.