Sandra Espeja: “Animo a tothom ara que ve el bon temps a participar com observadors i observadores”

Sandra Espeja (Barcelona 1985) és la coordinadora del programa de ciència ciutadana marina a Balears sorgit de l’aliança entre Fundació Marilles i Observadors del Mar l’any 2019. Amant dela mar, sempre va tenir clar que volia viure a una illa.Tot i que la vida l’ha dut a viure en altres indrets, sempre ha tornat a Sa Roqueta. Apassionada del medi ambient, ha aconseguit vincular la seva vida professional al mateix, intentant posar el seu granet de sorra per millorar la qualitat ambiental de la nostra terra des de diferents perspectives i sectors. Actualment,treballa connectant la ciència amb la societat.

Pregunta.- Què és la ciència ciutadana?

R.- La ciència ciutadana és una manera de connectar de forma molt efectiva la ciència amb la societat, generant beneficis a les dues bandes. És viure la ciència com un passatemps. Qualsevol de nosaltres, mentre estem gaudint del nostre entorn,podem veure un ocell, una papallona, una medusa, trossos de plàstic… i a la vegada, tothom portem una càmera a sobre (el mòbil). Hi ha molts equips científics estudiant ocells, papallones, meduses i el que succeeix amb el plàstic, però només és un grapat de gent, no poden estar observant a totes bandes ni a totes hores. Què passaria si la gent, en general, fos els ulls dels equips científics? Això és ciència ciutadana. Cadascú de nosaltres podem enviar una fotografia d’una espècie i el lloc on l’hem trobat als experts que hi treballen. Per poder vehicular aquesta relació en l’àmbit marí es va crear Observadors del Mar.

P.- Què és Observadors del Mar?

R.- Observadors del Mar és una plataforma de ciència ciutadana marina de referència en el Mediterrani occidental. Es va crear al 2012 i està coordinada per diversos centres (ICM, CEAB, IMEDEA) del CSIC —Consell Superior d’Investigacions Científiques. S’ha convertit en un lloc de trobada entre diferents sectors vinculats a la mar que volen millorar la seva conservació i crear coneixement i conscienciació amb relació a les problemàtiques ambientals que afecten la mar.

El 2019es va fer aliança a Balears amb Fundació Marilles —entitatsense ànim de lucre que treballa per convertir les Illes Balears en referent mundial de la conservació marina— per potenciar la ciència ciutadana marina ala mar Balear.

P.- Hi ha molta gent vinculada?

R.- Tenim una comunitat molt gran de més de 3.000 observadors i observadores, més de 300 entitats, que han generat un total de gairebé14.000 observacions (de les quals gairebé 4.000 són a Balears). A més, comptem amb 98 investigadors i investigadores de 46 institucions científiques. Però encara falta molta més gent i qualsevol persona que llegeixi l’entrevista pot unir-se.

P.- A primera vista sembla una disciplina complexa però en realitat està a l’abast de tothom, no és així?

R.- Així és. Qualsevol persona que va a la mar o a la costa pot formar part de la comunitat i posar el seu granet de sorra en la creació de coneixement. Només cal tenir una càmera a mà (el mòbil) i fixar-te on estàs (per poder geolocalitzar la foto). Ja sigui caminant per la cosa, anant en caiac, fent snorkel, navegant en barca, bussejant o fins i tot pescant; pots veure meduses, aus marines, crancs, peixos, rajades, algues i un llarg etcètera. A www.observadoresdelmar.es hi ha 15 projectes de diferents temàtiques on la gent pot participar.

P.- Però no es pot veure el mateix si fas busseig que si camines per la costa; com és que ambdós poden fer ciència ciutadana marina?

R.- Un avantatge de tenir 15 projectes a disposició amb un gran ventall d’espècies és que segons la teva activitat pots col·laborar en uns o altres. Per una banda, el sector del busseig és el que pot abastar un major nombre de projectes (coralls, posidònia, algues, cavallets de mar, nacres, crustacis, deserts submarins…). A més, segons el seu nivell d’expertesa poden arribar a fer activitats relacionades directament amb investigació (com censos o transsectes). D’altra banda, des de la superfície, sigui navegant o anat en caiac, pots observar aus marines, meduses, alguns peixos, entre d’altres. A la costa podem veure crustacis, microplàstics a la platja, meduses… Segons l’activitat i el nivell, adaptes la teva col·laboració.

P.- Quines troballes s’han fet a la mar Balear?N’hi ha alguna que hagi generat un impacte real en investigacions científiques?

R.- A la mar Balear tenim observacions de tots els projectes per tota la costa i gent molt implicada. A tall d’exemple; a Mallorca gràcies a observacions de l’alga invasora (Halimedaincrassata), s’ha pogut saber que l’alga ha arribat d’una punta a l’altre de l’illa a través de transport marítim, ja que no hi ha cap individu entre les dues zones. Una altra dada molt interessant es dona en el projecte sobre Nacres, el qual ha tingut molta participació ciutadana i del que es va treure un article d’investigació amb el 40% de dades aportades per ciència ciutadana.

Fora de les illes destaca el cas del peix globus (Lagocephalussceleratus) procedent del Mar Roig. Resulta que un observador de la plataforma el va veure a l’Estret de Gibraltar i aquesta va ser la primera vegada que es veia. Gràcies a la col·laboració ciutadana es va detectar com un peix tòxic i invasorja estava a les portes de l’oceà Atlàntic.

Actualment s’està fent un seguiment la zona de l’Estret de Gibraltar d’una alga invasora (Rugulopteryxokamurae)per intentar evitar que salti a les Balears.

P.- Què es fa amb aquesta informació?

R.- Els equips científics la tenen com a base de les seves investigacions que són la base per entendre el món i prendre decisions de gestió. Fins ara ja han sortit 18 articles científics i s’han presentat dades a 10 congressos. A més, estem en contacte amb l’administració perquè puguin fer ús de les dades en la seva presa de decisions.

P.- Quines són les pròximes passes? Què es vol aconseguir a Balears amb aquest programa?

R.- Volem aconseguir una major implicació de la gent a les illes,sigui de manera individual o com entitat, centre de busseig, empresa, organització… És una manera de divulgar excel·lent perquè aprens amb l’experiència, a més, això afecta directament a una major estima al territori. D’altra banda, commés i millor informació, millor gestió marina es pot fer per aconseguir una mar ben conservada i que a la vegada sigui un recurs sostenible ecològicament però també econòmic i social.

També seguim treballant per incloure nous projectes a la web. L’any passat vam sumar-ne dos: ‘taurons i rajades’ i peixos indicadors de canvi climàtic. Aquest any sumarem més.

P.- Com es pot participar? Quin és el procés?

R.- És molt senzill. Entrar a la web www.observadoresdelmar.es i registrar-se. Esculls quins són els projectes en els quals t’interessa participar (poden ser tots).  Quan tens la foto feta, la introdueixes a la web via “nova observació” i omples la fitxa corresponent. Les dades imprescindibles són: foto, data de l’observació igeolocalització. A més, pots introduir l’espècie si la saps, així com altres dades addicionals com fondària, abundància o hàbitat, segons les peticions de cada projecte; però aquestes no són obligatòries. Una vegada enviada cal esperar que l’equip científic la validi per veure-la al mapa global on s’acumula la informació de manera pública i gratuïta.

Animo a tothom ara que ve el bon temps a participar com observadors i observadores.