Ara llegint
Savina Muros: “A Formentera hi havia una solidaritat femenina exemplar, reflectida en la figura de les dides i les llevadores”

Savina Muros: “A Formentera hi havia una solidaritat femenina exemplar, reflectida en la figura de les dides i les llevadores”

Savina Muros: “A Formentera hi havia una solidaritat femenina exemplar, reflectida en la figura de les dides i les llevadores"

“Parir i ajudar a parir s’ha fet des que el món és món. Ara bé, fer-ho a Formentera no sempre ha estat fàcil”. Ho llegim al treball d’investigació “De llevadores i dides: acompanyar la naixença a Formentera”. Un estudi que segueix i retrata, cronològicament, com ha estat la naixença a l’illa més enllà dels últims cent anys. El període investigat cobreix des de principis del segle XX quan les dones parien a casa, fins al 2007 quan s’inaugura l’hospital de Formentera. L’estudi vol reivindicar també el dret de néixer a Formentera i posar en valor a totes les dones que han portat al món formenterers i formentereres, així com les dones que han ajudat que aquestes ho poguessin fer. Savina Muros, Roser Cerdà i Pol Segarra són els autors d’aquest treball de recerca, realitzat gràcies a la concessió de la beca d’investigació de l’Àrea d’Igualtat i LGTBI del Consell Insular de Formentera 2023.

Pregunta.- Per què vos interessau en l’estudi dels naixements a Formentera durant el darrer segle? 

Resposta.- La idea va sortir de Roser Cerdà. Ella va estar vivint a la Mola fa uns anys i recordava la figura d’una llevadora que ajudava a assistir als parts a les veïnes de Formentera. D’aquí va sorgir la idea i vam decidir investigar aquest tema. Aquest treball ha sigut una reacció a l’inevitable pas del temps i una oportunitat de recollir les veus de dones que malauradament, al ser majors, d’aquí un temps ja no hi seran. També és una resposta a la manca d’estudis sobre les dones amb perspectiva de gènere a Formentera, i per tant aquest buit acadèmic ha fet que no es pugui comprendre del tot la historia de l’illa. Per això també hem volgut investigar i donar veu a com la dona ha sigut important al llarg del temps a Formentera.

P.- Com heu plantejat el treball d’investigació?

R.- El treball està dividit en tres etapes. Vam voler crear un cercle que s’obri amb els naixements a l’illa a principis del segle XX, quan es naixia a Formentera de forma natural, passant per un segon període que és quan les embarassades van a parir a Eivissa, i tancam el cercle a partir del 2007 amb la inauguració de l’hospital de Formentera i la possibilitat tornar a néixer a l’illa. 

Al llarg d’aquests tres períodes el treball parla d’aquelles veïnes de Formentera que, per tradició familiar i de forma totalment voluntària, feien de llevadores. Unes dones que van ser clau en una època en la que no hi havia infraestructura sanitària. També parlam de les dides, que eren veïnes que també de manera altruista van donar el pit a criatures que no eren fills seus. Finalment, parlam dels albats, que eren els nadons morts al part o pocs moments després, i del que es feia amb aquestes criatures mortes.

“Eren dones que no tenien una formació com a llevadores, ni s’hi dedicaven professionalment, ni rebien diners a canvi, ho feien bàsicament per tradició familiar.”

P.- Quines dones feien de llevadores i com adquirien aquests coneixements?

R.- Noltros hem pogut parlar amb gent de l’illa que ha sigut qui ens ha donat la informació i hem pogut identificar dones que per tradició familiar van fer de llevadores de forma totalment voluntària. Eren dones que no tenien una formació com a llevadores, ni s’hi dedicaven professionalment, ni rebien diners a canvi, ho feien bàsicament per tradició familiar, i fins i tot també ens hem trobat amb algun cas d’alguna llevadora que ho feia per promeses personals. Però el que destaca del treball és que no eren professionals, sinó que tot el coneixement que tenien era un coneixement adquirit de les seves mares, i les seves mares també de les seves avies.

“Les dides a Formentera van ser una figura que simbolitzava aquesta ajuda mútua que caracteritzava a l’illa.”

P.- Al treball parlau també de les dides.

R.- Les dides a Formentera van ser una figura que simbolitzava aquesta ajuda mútua que caracteritzava a l’illa, i van ser essencials per l’alletament en els casos que la mare, per una raó o un altra, no podia donar de mamar. També actuaven de forma totalment voluntàries, com les llevadores. Això no significava que les famílies, com a mostra d’agraïment, a lo millor els hi donessin alguna recompensa, però elles actuaven de forma totalment altruista. Llavors aquesta pràctica voluntària, contrastava amb altres llocs del món, com podia ser Eivissa, en que la lactància i la figura de la dida si que es va professionalitzar i les dides rebien una petita paga. 

Ens hem trobat dones que ens han explicat que havien sigut alletades per dides i que per tant tenien germans de llet pet tota l’illa. Explicaven que els germans de llet es consideraven germans, que s’establia un vincle mort fort entre aquelles persones que t’havien ajudat o que havien estat en la mateixa situació que tu. 

P.- Quina metodologia heu emprat?

R.- La manca de literatura referent al paper de la dona a Formentera ha suposat que la metodologia principal del treball hagi estat a través d’entrevistes i grups focals. És a dir, la documentació amb què s’ha treballat és, majoritàriament, oral. Als grups focals hem reunit a persones majors en grups, els hi hem explicat el tema i hem començat a debatre. El que es buscava amb els grups focals és que les participants interactuessin, compartissin experiències i, sobretot, s’ajudessin a fer memòria. 

Els grups focals han permès a les dones compartir els seus records. Foto cedida.

P.- I quan canvia tot això? Quan les dones de Formentera es traslladen a Eivissa a parir?

R.- A finals dels anys 50 ja es comencen a fer trasllats d’embarassades a Eivissa per parir. Al principi en parts complicats, i més tard es va establir com a tendència fins l’any 2007, que es quan es va inaugurar l’hospital de Formentera.

En aquest periode de temps sorgien dificultats logístiques i econòmiques provocades per haver de fer aquest trasllat. Hi havia dones que se les enviava a Eivissa quan encara quedaven dies, inclús setmanes perquè parissin. La naturalesa no és exacte i és difícil poder saber el dia del part, per això, havien d’estar a Eivissa dies, inclús setmanes abans, i això suposava pagar un allotjament i una despesa econòmica. Eran moltes coses que dificultaven la maternitat com no s’havia fet abans. 

P.- En aquell moment, a Formentera es va mantenir l’ofici de llevadora? 

R.- Es va mantenir, perquè tot i que la tendència era anar a parir a Eivissa i era el que recomanaven els metges, va haver-hi dones que van negar-se i van decidir parir a Formentera com s’havia fet sempre. De fet, al treball parlam d’aquestes dones i també concretament dels hippies de formentera, perquè va ser un col·lectiu que hem destacat per haver pres aquesta decisió de fer-ho com s’havia fet tota la vida.  Aquestes dones que hem entrevistat, que eren hippies en aquella època a Formentera, van utilitzar les llevadores com s’havia fet tota la vida. 

P.- Què vos han explicat d’aquells anys en que havien d’anar a Eivissa a parir? 

R.- Ens han parlat sobretot del cost econòmic que suposava, evidentment no hi anaven soles, i per tant el marit havia de deixar la feina i no treballar durant aquells dies. Ens han parlat també de les adversitats meteorològiques, perquè clar, es podia anar en barca o amb helicòpter, però no sempre s’ha pogut sortir del port de la Savina. Les adversitats meteorològiques també han sigut un recull d’anècdotes interesants sobre què es feia quan no es podia anar a Eivissa, els parts es feien igualment, però o anaven amb helicòpter, amb barques o amb una llevadora que cridaven en l’últim moment. 

“És molt important documentar la memòria col·lectiva de les dones majors de Formentera, que sovint han estat invisibilitzades a la història de l’illa.”

P.- A la tercera part del treball parlau del canvi que suposa l’hospital de Formentera. 

R.- Amb l’hospital de Formentera els formenterers tornen a neixer a formentera. Va ser un avanç i un augment de la comoditat per acollir la maternitat com s’havia fet fins ara. També es va tornar a poder dir que has nascut a Formentera, que és una cosa que reivindica molt aquella gent que va néixer a Formentera quan la tendència era anar a Eivissa. 

P.- Quines són les conclusions d’aquest treball.

R.- Les conclusions del treball és que és molt important documentar la memòria col·lectiva de les dones majors de Formentera, que sovint han estat invisibilitzades a la història de l’illa. Les seves experiències revelen una societat marcada per les dificultats la doble insularitat, la manca de serveis sanitaris i la desigualtat de gènere, que hem pogut veure en com s’ha tractat el tema del dol gestacional, dels avortaments, i com les dones als hospitals d’Eivissa van ser tractades. Malgrat aquesta situació, al treball es veu com a Formentera hi havia una solidaritat femenina exemplar, que es veu reflectida en la figura de les dides, de les llevadores i l’ajuda mútua en els parts. La investigació com a conclusió posa en valor aquesta resiliència i aquest paper fonamental de les dones en la construcció de la història de l’illa. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt