Tomàs Vibot: “La Mediterrània ha estat l’autopista d’enllaç entre diferents cultures i religions”
Si hi ha un divulgador cultural que no necessita presentació a la nostra comunitat, aquest és Tomàs Vibot, tot una personalitat pel que fa no només al coneixement de la nostra geografia sinó també dels trets -tant socials com culturals- que han marcat la nostra història i ens ha duit a ser qui som. Tomàs Vibot Railakari (Palma,1973) és escriptor, investigador i promotor cultural mallorquí, Màster en Estudis Baleàrics i col·laborador de diverses revistes i periòdics locals i autonòmics a més d’autor de més d’una seixantena de llibres dedicats a divulgar les particularitats tant històriques com geogràfiques i culturals de la nostra comunitat. Precisament fa escasses setmanes acaba de sortir a la llum el seu darrer llibre que sota el títol de “Mallorca Interior. Quinze rutes pel cor illenc” ens endinsa en una illa que no deixa -ni el deixa- mai de sorprendre i encisar.
Pregunta.- Com s’introduí en el món de la cultura popular illenca: gaudí de contadors de rondalles, fou excursionista precoç…?
Resposta.- L’excursionisme precoç barrejat amb el contacte directe amb el món de la pagesia de la Serra, especialment a Banyalbufar -som veïnats de la possessió Planícia- i d’infant, a més de les tasques a la finca pròpia, vaig poder conèixer els darrers alens d’una possessió, encara amb amo i madona. Tot allò fou una incipient inspiració. A més a més, he de dir que mon pare també hi influí de forma decisiva: cada dia, abans de colgar-me, em llegia una rondalla.
P.- Influïren les seves experiències de joventut a l’hora de d’encetar les seves inquietuds culturals?
R.- I tant. Jo duia ben damunt la dèria de la muntanya i de tot el seu cabal cultural. No sols era pujar cims, davallar comellars o fer bivacs a llocs insòlits. Era cercar l’explicació a tot aquell univers fossilitzat que es troba a la muntanya. Vaig ser jove de poca “marxa” nocturna i molta “marxa” com a trescador.
P.- Què té la nostra comunitat que la singularitza tant respecte d’altres indrets de la Mediterrània?
R.-Les Illes Balears són un conjunt compacte però alhora prou divers. Conec molts de llocs de la Mediterrània i tots estan ben amarats d’història. Però coneixent les Illes com intent fer-ho, puc assegurar que són un pou insondable de cultura, i de cultura d’altíssima qualitat. Un dels problemes atàvics que patim és que això mai no ens ho hem cregut prou.
P.- I què té que l’agermana també amb aquests mateixos indrets?
R.- La Mediterrània ha estat l’autopista d’enllaç entre diferents cultures i religions. Antigament érem més a prop dels pobles de l’altre extrem del Mare Nostrum que no dels Pirineus, o fins i tot del centre i occident peninsular. Això encara es percep claríssimament en moltes manifestacions de cultura popular i també en la gastronomia.
P.- Com a estudiós de la nostra idiosincràsia. On rau aquesta?
R.- Aquesta és una pregunta de tesi doctoral. Però hi ha una sèrie d’elements que en són clau (és possible que ara mateix me’n deixi alguns o bastants): llengua, creences, paisatge, isolament… Si bé els dos primers en resulten cabdals per a la cohesió social, els altres ens fan singulars respecte de la majoria de la població mundial, que és continental. Això de viure enmig de la mar marca, i molt.
P.- Vostè ha estudiat molt l’arquitectura popular de la part forana. Què en destacaria i en quin estat es troba en línies generals.
R.- S’ha de dir en primer lloc que d’arquitectura popular ara també en feim, alguns exemples amb resultats desastrosos (una barraca de bloquets amb coberta d’uralita reciclada). Però si ens referim a l’arquitectura popular històrica, jo en destacaria, entre molts altres trets, la senzillesa i sobretot el magnífic matrimoni amb el paisatge. Aquesta és una percepció contemporània, però mai no em cansaré de dir que l’arquitectura popular (històrica) enriqueix el paisatge en múltiples direccions, mentre que altres tipus d’arquitectura provoquen un impacte més que qüestionable.
P.- Com qualificaria la recent destrucció patrimonial del Rafal Franc de Montuïri?
R.- Una tragèdia en molts d’aspectes, però sobretot patrimonial i històrica, i alhora una falta de respecte. Amb la desaparició d’unes cases de possessió es mor part de la nostra llecor. El que resulta del tot xocant és que avui dia, amb la informació que tenim i amb les eines de protecció al nostre abast, s’arribi a aquests extrems.
P.- Com és possible que puguin passar fets com aquest?
R.- Generalment solen ser per una sèrie de factors, però n’hi ha dos que en són clau: la voluntat de qualcú de fer desaparèixer un bé històric i la manca de diligència de les administracions.
P.- Com valora la tasca de l’actual govern pel que fa a protecció del patrimoni?
R.- S’han fet alguns esforços importants, com ara l’aprovació de la compra del castell d’Alaró o es Canons. Així mateix hi ha en marxa un programa de recuperació de torres de vigilància costaneres… Ara bé, pens que sempre se’n podrien fer més i a voltes també s’haurien d’esmenar algunes actuacions poc encertades dutes a terme en el passat més recent.
P.- Com a bon coneixedor de la geografia illenca. Queden encara rutes de senderisme que no estiguin explotades turísticament?
R.- Sí. Tant a Tramuntana com per l’interior de l’illa. Aquí cal afegir que el cor illenc és el gran desconegut, tant pel locals com pels visitants. Pel que fa a la Serra, el gruix del turisme de muntanya se centra en les rutes més clàssiques, moltes fitades pel Consell de Mallorca perquè formen part del GR o bé perquè un ajuntament l’ha fitat. Però fora d’aquí hi ha molt per córrer.
P.- El boom senderista pot acabar amb alguns dels espais més emblemàtics de la nostra comunitat?
R.- És un tema delicat, perquè el que és cert és que algunes contrades de la Serra de Tramuntana, en determinats moments de l’any, estan sobresaturades. Jo no diria “acabar amb els espais emblemàtics” però sí que aquesta saturació de la muntanya comporta una pressió que li fa contrari.
P.- Què destacaria en negatiu i en positiu d’aquest boom del senderisme?
R.- Els aspectes positius són múltiples: coneixement del medi, patrimoni, història, etcètera. És una manera molt econòmica de tenir contacte amb la naturalesa i de descobrir el teu país. Però, com he dit més amunt, les massificacions són sempre perjudicials, ja no sols per la pròpia pressió en sí, sinó perquè com més gent més probabilitat de trobar individus que no respecten l’entorn. I d’aquí sorgeixen molts i molts de problemes, no sols ambientals sinó també amb els propietaris. La muntanya exigeix seny i civisme.
P.- Queden encara aspectes a divulgar de la nostra idiosincràsia o patrimoni?
R.- Moltíssims. Se n’ha escrit i divulgat molt, i a més molt bé, però queden molts d’aspectes a descobrir, aprofundir i també a rectificar. Pel que fa a professionals de la cultura, de la història i del patrimoni, a Mallorca n’estam més que ben servits. El que és important és que els professionals investiguin i posin a l’abast de tothom les seves troballes.
P.- Què creu que fa que les seves propostes siguin tan demandades?
R.- Supòs que la passió amb què visc i intent divulgar el nostre patrimoni. A més crec que la passió per allò que realment t’agrada, si se sap compartir, s’encomana molt fàcilment. És intentar fer viure en els altres allò que has descobert i t’ha meravellat.
P.- Som els illencs uns bons coneixedors de casa nostra?
R.- En aquest aspecte hem millorat moltíssim. Es pot dir que el coneixement propi ha passat de ser un fet elitista a una cosa cada cop més a l’abast de la gent. De fet, en la mateixa formació escolar ja s’hi incideix molt, cosa que no passava, per exemple, en el meu temps. Els programes de divulgació promoguts tant per administracions com per entitats privades són extraordinaris i nombrosos, i això té una incidència molt positiva en tota la població.
P.- Què aporta Tomàs Vibot a la divulgació patrimonial balear?
R.- Això ho hauria de respondre qualcú altre. Només intent transmetre allò que he après d’arxius, d’altres autors i de la pròpia observació. I ho intent transmetre de la mateixa manera que ho he après: amb passió i el més científic i proper possible.
P.- Després de més de seixanta llibres, encara queden aspectes de la nostra cultura que el segueixin sorprenent?
R.- I tant. La riquesa de la nostra història és prou ampla i diversa com per haver-hi centenars d’aspectes que em cridin l’atenció, que en vulgui saber més. Es pot dir que no passen dos o tres dies on no apunti alguna qüestió a la meva llibreta (sí, encara passeig una llibreta!).
P.- Quins projectes té actualment en ment?
R.- Si bé continuu amb el tema de les possessions (una de les meves curolles més fondes), ara mateix estic treballant en un gran projecte damunt la cultural popular oral. Per altra banda, tenc en marxa diversos cicles de rutes culturals a través de la Institució Alcover, amb Mallorca Literària, el Consell de Mallorca, alguns ajuntaments i altres.
P.- Quina repercussió creu que té la seva feina en el coneixement de la nostra realitat?
R.- No m’ho he plantejat a nivell general. Encara que a nivell particular me n’he duit algunes sorpreses més que emotives, especialment en els itineraris. He conegut gent que després de venir a una de les meves sortides s’ha matriculat en Història de l’Art, en Filologia, Història…
P.- El llibre dedicat a la sobrassada, li ha obert el camp a més investigacions sobre la gastronomia de les nostres illes?
R.- Sí. S’ha de dir que fa uns anys no m’ho hagués plantejat però si bé a la bibliografia illenca tenim a l’abast nombrosíssims receptaris, crec que s’hauria d’aprofundir encara més en els aspectes històrics de la gastronomia local.
P.- Per què encara sedueix tant el món xueta?
R.- Possiblement perquè damunt aquesta part de la població s’ha produït una de les infàmies més imperdonables de la nostra història, i ara ens en sentim culpables. Per altra banda, el fet de ser una cultura que ha viscut decantada crea molta curiositat. De fet, els darrers anys hem viscut un allau de publicacions i estudis sobre els xuetes i els jueus mallorquins. A més, jo sempre dic que sense l’aportació dels xuetes, la nostra cultura no seria, ni prou fer-hi, tan rica.
P.- Creu que el nostre llegat àrab està suficientment estudiat?
R.- No. Si bé en els darrers anys s’ha avançat molt (publicacions, traduccions, tesis doctorals), queden encara moltíssims d’aspectes a treballar, especialment per part dels arqueòlegs.
P.- Què en pensa dels treballs realitzats a Almallutx, al respecte?
R.- Són absolutament extraordinaris, una veritable revelació. Tant els treballs d’excavació com els estudis històrics que s’hi han fet paral·lelament han tret a la llum dades cabdals per entendre un dels moments històrics més transcendents de la cronologia illenca.
P.- Com a bon coneixedor de la nostra realitat; amb quina època històrica es queda i per què?
R.- Deixant de banda la nostra, crec que des del punt de vista cultural em quedaria amb el final del segle XIX, un moment apassionant per a la cultura de Mallorca. Coincidint amb els ecos de la Renaixença catalana, aquí es produí un despertar de l’interès per la cultura pròpia. Basta llegir els primers toms del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana per percebre aquesta il·lusió.
P.- Hi ha algun personatge històric a qui voldria treballar en profunditat?
R.- Moltíssims. Tenc debilitat per aquells personatges que han internacionalitzat la nostra illa, és a dir, que han llegat fets i obres que han sortit fora de la nostra geografia. Però també m’agrada divulgar personatges que històricament han estat poc tenguts en compte o simplement silenciats. I en aquest àmbit, tenim moltíssimes dones que calen ser conegudes i reivindicades.
P.- Per què som els mallorquins tant poc donats a bravejar del nostre llegat històrico-patrimonial?
R.- Jo sempre dic que és una qüestió d’ADN, perquè a voltes no m’ho explic. Tenim des d’obres arquitectòniques admirades arreu del món, a un dels millors diccionaris, sense deixar de banda un dels reculls de rondalles més voluminosos… En fi, l’inventari de mèrits és quasi infinit… Però no ens ho creiem! En els meus itineraris solc repetir que pel que fa a patrimoni mai no hem jugat ni a segona ni tercera divisió: jugam la Champions.
#Foravila