Toni Seguí Villalonga: “Com més dones, la terra més et dona”

Toni Seguí Villalonga (Inca, 1994) fa feina des dels 19 anys com a agricultor i ramader a l’empresa familiar SAT Son Jover, on realitza la programació dels cultius de fruita seca, pastures i hortalisses, i el maneig dels ramats d’oví de llet, oví de carn i caprí de llet. Son Jover és una explotació ecològica, inscrita des de l’any 1992, ha implantat aquesta filosofia en la fase de producció i també en la de transformació. Toni Seguí ha rebut una menció honorífica als Premis Nacionals de Juventut 2023, en la categoria de Medi Ambient, atorgats per l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE), depenent del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. La seva candidadura va ser presentada per Cooperatives Agro-alimentàries de les Illes Balears.

Pregunta.- Has rebut una menció d’honor als Premis Juventut en la categoria de Medi Ambient. Quins han estat els motius d’aquest reconeixement?

Resposta.- Des de SAT Son Jover feim agricultura ecològica, empram aigües regenerades, plaques solars per obtenir electricitat… La manera fàcil d’explicar-ho és dir que feim agricultura ecològica, però hi ha molts de processos com cultius rotatius, cultius permanents o pastures rotatives que empram per intentar deixar el mínim impacte de petjada de carboni. 

P.- Com arribau a aquest punt d’anar més enllà de fer agricultura ecològica i tenir una visió més global?

R.- Ja que feim agricultura ecològica, per què no feim pastures permanents, ja que tenim el ramat per què no feim pastures rotatives per aprofitar al màxim els recursos que ens dóna. El tema és que quan més dones, la terra més et dóna. Si tractes bé una cosa tens més bons resultats a la llarga. Noltros, amb totes les normatives noves i els nous coneixements, intentam millorar. Això és difícil, hi ha poca gent que ho entengui. Hi ha gent que veu les finques i diu: “aquest no vol llaurar, té la finca bruta”, comentaris d’aquest tipus diàriament, i passes un poc del que te digui el veïnat i vas fent el teu camí. 

“Estam a una societat de “pan para hoy, hambre para mañana”. A SAT Son Jover no pensam en el benefici a curt termini, per això estic tan content per la menció, perquè reconeix el teu esforç i la teva feina diària.”

P.- Com dius, encara hi ha molta de gent que no entén aquest enfocament.

R.- El tema és que l’agricultura i la ramaderia és un sector molt sacrificat, poc remunerat i on que mai saps el que guanyaràs. L’any passat els agricultors que tenien fruits secs varen tenir molt bon any, i enguany la garrova anirà a manco de la meitat de preu i si arriba a una quarta part, bé anirà. Al nostre sector ens posen el preu de compra i el preu de venda, compres gasoil al preu que te diuen, vens un animal, un me, una tomàtiga o la garrova al preu fixat. Es un sector en el que la gent ha fet el mateix que feia el seu padrí i ha emprat productes químics. Et diuen, mira tires això i de cop la planta es blava. És cert que enguany te donarà bona producció, i a la llarga? I d’aquí a 10 anys? Però, te diuen, d’aquí a 10 anys jo no sé que faré. A Son Jover vàrem fer una plantació de garrovers fa 3 o 4 anys, i ens deien, aquests garrovers és perdre el temps perquè no fan la seva màxima producció fins d’aquí 15 anys o 20. Estam a una societat de “pan para hoy, hambre para mañana”. A SAT Son Jover no pensam en el benefici a curt termini, per això estic tan content per la menció, perquè reconeix el teu esforç i la teva feina diària. 

P.- Vares començar com a agricultor i ramader als 19 anys. Com va ser?  

R.- Mon pare duu molts d’anys amb agricultura ecològica i races autòctones i jo hi vaig voler entrar. Vaig acabar els estudis i me vaig posar a fer feina, ho vaig fer tan jove perquè me vaig assegurar tot d’una. Vaig estudiar un Grau mitjà d’Agropecuari, i quan surt un curs interessant a fora, el faig.

Des de SAT Son Jover feim ramaderia semi extensiva o extensiva ecològica per producció de llet. També fruits secs, el 90 per cent és garrova perquè d’ametllerar ens en queda molt poquet. Després feim cereals pels nostres propis animals i hortalisses d’estiu. Tenim dues tendes, al mercat ecològics de la Plaça dels Patins hi som des del principi amb Ecoilla, i des de fa molt poquet tenim una tenda al mercat de Santa Catalina de Palma. El nostre producte principal de venda és el formatge d’ovella roja mallorquina i de cabra malaguenya. També feim horta per tenir més productes nostros a la plaça i combatre la pèrdua dels fruits secs. De fruits secs teníem unes 120 quarterades, i a dia d’avui en queden 20. 

“Als agricultors diríem ”normals”, que no som grans indústries, ens va bé tenir un poc d’aquí i un poc d’allà, ens dona més feina i ens la dificulta, però ens va bé.”

P.- Enguany collireu la garrova? 

R.- La garrova enguany anirà a un preu de 30-40 cèntims, i vos puc dir que fa 10 anys es collia la garrova per aquest preu. Enguany, lo més segur es que noltros la collim però farem feina per cobrir despeses, no tendrem cap tipus de benefici. Als agricultors diríem ”normals”, que no som grans indústries, ens va bé tenir un poc d’aquí i un poc d’allà, ens dona més feina i ens la dificulta, però ens va bé.

P.- Com vos estau adaptant als canvis socials i mediambientals?

R.- L’any de la Covid, que tothom ho va passar tan malament i va ser tan trist per la societat, pel món agrícola va ser el millor de molts d’anys. Va ser any de collita bona, bons preus… va ser un any excepcional. Després d’aquell any tot va molt descompensat: si sembres prest no va bé, si sembres tard després no te plou, no ho sabem, jo vaig molt perdut, anam sembrant i anam vegent. Si plou quan toca va molt bé, si no plou va fatal, i això és un dels problemes que tenim, fa mal fer una previsió. Noltros, per exemple, feim una inversió de 50 mil euros de sembra l’any passat, i enguany el que s’ha recollit a la zona nostra d’Inca no ha cobert despeses, en canvi a la zona de Campos, Felanitx, Llucmajor i es Pla ha anat molt millor. Abans quan plovia a Mallorca, plovia per tota l’illa, normalment la part de Llucmajor era on menys plovia. A dia d’avui tenim finques a Campanet, que és un lloc on plou molt, i de Campanet a Inca, que en línia recta hi ha uns 8 km, hi ha una diferencia de 170 litres d’una finca a l’altra. No pots fer res contra això. Intentam conviure, combatre i saber administrar. 

P.- Ets a la comissió de joves de Cooperatives de Cooperatives Agro-alimentàries. Com veus els joves a aquest sector?

R.- Els que hi ha, que són pocs, tenen il·lusió. És un sector que no és fàcil, si no t’agrada no ho faràs. A qualsevol feina tens el teu horari i fas el que t’agrada quan acabes. Ara noltros començam la temporada de fruits secs i a part de tota la feina que tenim, hem de fer 5 o 6 hores més. El dia que feim poca feina feim 6 o 7 hores, i els dies normals feim 10-12 hores de feina, i xerram de 365 dies a l’any perquè els animals són com noltros i els hi agrada menjar i beure. Com som 4 de família hem aconseguit tenir un dia lliure, que saps que pots estar un poc mes tranquil, tot i que has d’estar pendent per si passa alguna cosa. 

P.- És una forma de vida. 

R.- Si, Els meus amics sempre m’ho han dit “la teva feina és la teva forma de vida”. Correcte, es així.