Alliberades tres milanes després de ser recuperades a les instal·lacions del COFIB

Tres milanes (Milvus milvus) recuperades al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Mallorca del COFIB han estat alliberades a una finca de Campos, propietat de la vaqueria de Son Carbó. En concret, s’han amollat dos exemplars adults trobats a safareigs, que presentaven símptomes d’ofegament, i un poll nascut enguany i que va ingressar per inanició al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre.

Aquests exemplars alliberats avui han estat marcats amb marques alars i anella metàl·lica oficial. A més, dos d’aquests exemplars han estat equipats amb emissors de seguiment per satèl·lit, que s’han col·locat amb el suport del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i que permetran fer-ne el seguiment i controlar la seva adaptació a la natura.

A l’acte hi ha participat la presidenta del Govern, Margalida Prohens, acompanyada del conseller Joan Simonet. La presidenta de l’executiu ha agraït «la gran tasca que duen a terme tots els professionals en la recuperació de la fauna silvestre a les Illes Balears, així com la imprescindible col·laboració ciutadana, perquè són els particulars els qui, generalment, donen la primera veu d’alarma davant la troballa d’un exemplar ferit».

En aquest sentit, Prohens ha destacat la importància de conscienciar la població sobre la protecció del medi natural i de les espècies que hi habiten, com són les milanes: «És vital per a l’espècie la detecció precoç de qualsevol milana amb un comportament anormal, algun problema visible, ferides o sospites de malalties. En cas que es detecti alguna d’aquestes causes, s’ha d’avisar immediatament l’112, el Servei de Protecció d’Espècies del Govern a o el COFIB, per activar els protocols d’atenció i, si escau, de rescat», ha manifestat la presidenta.

D’altra banda, el conseller Simonet ha assenyalat que «la presència d’aquesta espècie protegida, tan emblemàtica al nostre arxipèlag, és un bon indicador de l’estat de la salut del territori. S’ha de recalcar que si la població de milana ha augmentat considerablement les darreres dècades és gràcies a les accions de conservació que s’han duit a terme. Per això, des del Govern continuarem donant suport i impulsant iniciatives encaminades a protegir-la».

Simonet ha ressaltat l’important paper que tenen aquestes espècies carronyaires en el manteniment sanitari dels ecosistemes, retirant animals ferits, malalts o directament carronyes, que són la base de la seva alimentació. «En l’actualitat, observam que aquesta espècie s’està movent a zones a les quals era quasi impensable que poguessin arribar anys enrere. La feina i la conscienciació de tots els col·lectius implicats en la seva conservació han fet que disminueixin considerablement els episodis d’enverinament, de trets i electrocucions i que, per tant, aquesta espècie pugui recolonitzar les seves àrees de distribució històriques», ha subratllat el conseller.

A més de Prohens i Simonet, a l’alliberament també hi ha assistit la batlessa de Campos, Francisca Porquer; la directora general de Medi Natural i Gestió forestal, Anna Torres; el president de la Fundació Natura Parc, Toni Mas; personal del COFIB i agents de Medi Ambient.

Les dades de 2024 revelen que a Mallorca, actualment, hi ha més de 150 parelles de milanes, mentre que a Menorca se’n calculen un total de 75 parelles, aproximadament. Enguany, han ingressat al COFIB un total de 41 exemplars de milana, 37 a Mallorca i quatre a Menorca, dels quals quatre ja han pogut ser alliberats de nou al medi natural.

D’altra banda, el mes de juny es varen cedir 16 exemplars a la Junta d’Andalusia, en el marc del projecte de reintroducció i reforç poblacional d’aquesta espècie al Parc Natural de Sierra de Cazorla, Segura y las Villas (Jaén).

Espècie catalogada en perill d’extinció

La milana és una espècie catalogada en perill d’extinció pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del catàleg espanyol d’espècies amenaçades, fet que implica que les administracions n’han de garantir la conservació i n’han de promoure la recuperació. Així i tot, l’evolució de les seves poblacions a les Illes Balears és molt positiva. Internacionalment, està inclosa en l’annex 1 de la Directiva d’aus i en l’apèndix 2 de la Convenció sobre la Conservació d’Espècies Migratòries.