Investigadors de la UIB fan una descoberta per conèixer el cicle de vida d’un paràsit causant de la meningitis eosinofílica

Una investigació liderada per la Universitat de les Illes Balears ha identificat per primera vegada les espècies de caragols i llimacs que actuarien com a hostes del paràsit Angiostrongylus cantonensis, també conegut com a cuc pulmonar de la rata, a l’illa de Mallorca.

El descobriment aporta informació important sobre el cicle de vida d’aquest paràsit responsable de la meningitis eosinofílica, una malaltia que sovint provoca manifestacions neurològiques severes en els mamífers i aus que són infectats pel paràsit, i que també pot afectar els humans, en el cas que s’ingereixin caragols (o parts d’aquests) infectats crus o poc cuinats. És el primer estudi a la regió mediterrània d’Europa. Després del descobriment del paràsit a Mallorca, aquesta espècie va ser detectada també a València, l’any 2022.

De les espècies que han estat identificades com a positives per a A. cantonensis, sis són nous hostes del paràsit: Papillifera papillaris, Cochlicella acuta, Eobania vermiculata, Ganula lanuginosa i Rumina decollata, i el llimac Milax nigricans. Aquestes espècies se sumen a altres cinc espècies de caragols (Theba pisana, Cornu aspersum, Deroceras reticulatum i Otala lactea) i llimacs (Milax gagates) que ja s’havien registrat anteriorment en altres parts del món. Cal dir que totes les espècies esmentades estan àmpliament distribuïdes a Espanya.

Meningitis

Segons els investigadors de la UIB, els resultats de l’estudi assenyalen la necessitat d’incloure el paràsit Angiostrongylus cantonensis entre els possibles agents causants de la meningitis a Mallorca, per la qual cosa la recerca suposa una aportació important per a la salut pública a les Illes Balears.

L’equip dirigit per la doctora Claudia Paredes destaca que és important aclarir que no hi ha d’haver por a les garotes, ja que, per contra, són valuosos sentinelles que ens han servit per detectar el paràsit a l’illa, millorar tècniques de detecció prèviament i conèixer la dinàmica de la infecció.

L’estudi, que s’ha publicat a la revista científica One Health, l’han liderat investigadors del grup de recerca en Parasitologia i Ecoepidemiologia Mediterrània de la Universitat de les Illes Balears, que han treballat de manera amb investigadors del Departament de Parasitologia de la Universitat de València, el Museu Valencià d’Història Natural, l’Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de Canàries i la Universitat de La Laguna.

Un paràsit en expansió a tot el món

En els darrers anys, la prevalença d’A. cantonensis ha augmentat de manera significativa a mesura que s’expandeix més enllà del seu territori nadiu al sud-est asiàtic i la conca del Pacífic. La seva arribada a Europa, el darrer continent a ser envaït, ha suscitat molts interrogants sobre el cicle de vida del paràsit, especialment a la regió mediterrània, on ara és endèmic.

La detecció dels hostes invertebrats s’ha aconseguit després de traçar àrees de 2 km de radi al voltant de les localitzacions on havien estat prèviament trobats eriçons infectats, en col·laboració amb el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB). Els investigadors varen recollir i identificar 398 gasteròpodes pertanyents a 17 espècies, dels quals l’11 per cent varen donar positiu per A. cantonensis. Es tracta d’un enfocament “Una sola salut” (One Health), que estableix que hi ha una relació estreta entre la salut humana i l’animal.

Angiostrongylus cantonensis: dels pulmons de la rata als caragols

Aquesta espècie es coneix comunament amb el nom de «cuc del pulmó de la rata», ja que els cucs adults habiten i es reprodueixen a les artèries pulmonars de les rates, les larves surten dels ous que dipositen, migren fins al tracte gastrointestinal i són eliminades amb les femtes al medi ambient. És on s’infecten a caragols i llimacs que serveixen d’hostes intermediaris del paràsit, i que poden arribar fins als mamífers i les aus que ingereixin aquests mol·luscs infectats. En aquests vertebrats, les larves migren al cervell, i ocasionen la simptomatologia típica de la neuroangiostrongiliasi. Els rèptils, amfibis, crustacis, entre altres animals, han estat incriminats com a hostes de transport del paràsit, i demostren les poques barreres que té el paràsit per dispersar-se a la natura, un fet que possiblement n’ha facilitat la dispersió.

Mesures de prevenció per a la salut humana

La meningitis eosinofílica causada per l’A. cantonensis és una malaltia que afecta el cervell i les membranes que l’envolten. En pacients amb quadres severs pot causar símptomes com mal de cap intens, rigidesa causada per febre, problemes motors (de mobilitat) i, en quadres no tractats a temps, poden deixar seqüeles neurològiques. Moltes de les infeccions per aquest paràsit, però, es resolen espontàniament amb el temps i sense tractament específic. És important destacar que fins ara no s’han detectat infeccions causades per paràsit en humans a Mallorca i que la possibilitat d’infecció en les persones és baixa, tenint en compte que a les Illes Balears no es consumeixen caragols crus. Els investigadors assenyalen que el consum de caragols cuinats no comporta cap risc, però que és millor rentar-se bé les mans després de tocar-los i rentar i revisar bé verdures i fruites abans d’ingerir-les, així com tapar bé pous d’aigua de consum humà. Cal tenir una cura especial en infants per evitar que estiguin en contacte amb aquests animals.

Suport institucional

Aquest treball ha estat parcialment patrocinat i promogut per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a través de la Direcció General de Recerca, Innovació i Transformació Digital i la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació i per la Unió Europea-Next Generation UE (BIO/014).

Foto: A. Costa / UIB