La caça il·legal deixa en el llindar de la desaparició el xarxet marbrenc, l’ànnera més amenaçada d’Europa
Amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia del programa de recuperació del xarxet marbrenc, l’ànnera més amenaçada d’Europa i una espècie emblemàtica dels aiguamolls mediterranis, investigadors de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, la Universitat d’Alacant (UA) i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) a les Illes Balears han duit a terme un estudi que ha permès conèixer la supervivència dels individus alliberats a la Comunitat Valenciana, identificar les causes principals de mortalitat i, finalment, avaluar la viabilitat de l’espècie en el futur.
Per fer-ho, segons ha informat avui la UIB mitjançant un comunicat, han estat clau les dades proporcionades per albiraments d’individus anellats, així com les dades recollides mitjançant dispositius GPS amb els quals s’han equipat més de 40 exemplars en els darrers anys.
L’estudi conclou que, si no es redueix almenys un 40 per cent de la mortalitat no natural del xarxet marbrenc, els programes de recuperació d’aquesta espècie a Espanya fracassaran. La situació de l’espècie a les Balears és més optimista, ja que la població, malgrat que és petita, va en augment.
L’ànnera més amenaçada d’Europa
El xarxet marbrenc és considerada l’ànnera més amenaçada d’Europa. A Espanya, aquesta espècie forma part de la llista d’espècies en risc imminent d’extinció, i va arribar pràcticament a desaparèixer fa una dècada, quan tan sols se’n varen detectar unes desenes de parelles reproductores a l’entorn de Doñana i als aiguamolls del sud d’Alacant, i menys de cinc parelles a s’Albufera de Mallorca.
Per revertir aquesta situació, tant les comunitats autònomes com el Govern central varen emprendre diverses accions de conservació, entre les quals un programa de recuperació amb alliberament d’exemplars criats en captivitat.
Gràcies a aquest programa, s’han alliberat més de 3.000 individus els darrers anys, però, malgrat això, les poblacions peninsulars de xarxet marbrenc no remunten com s’esperava. Al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, no obstant això, la població ha experimentat un augment gradual durant la darrera dècada, i l’any 2023 se’n varen comptar 13 parelles reproductores.
Per què no funcionen els programes de recuperació
Els resultats de l’estudi assenyalen que la mortalitat per causes no naturals, com la caça il·legal, col·lisions amb línies elèctriques o depredació per moixos triplica la mortalitat natural.
La caça il·legal, ja sigui per errors d’identificació en el transcurs de cacera legal o bé per caça furtiva, va destacar com la causa més significativa de mortalitat per a l’espècie, i afectà un de cada tres exemplars marcats, tant silvestres com criats en captivitat.
Per determinar les causes de mortalitat, l’ús dels dispositius GPS va ser crucial, ja que incorporaven un sistema de monitoratge vital que permetia, a més d’ubicar l’animal, identificar-ne el dia de la mort.
Els investigadors sospiten que en gran manera podria ser conseqüència de la caça il·legal, ja que el 70 per cent d’aquests dispositius va deixar de funcionar de manera sobtada quan l’ocell es trobava dins d’un vedat.
A més, els resultats alerten que la presència de moixos domèstics en aiguamolls és una amenaça emergent que ha d’abordar-se amb atenció, ja que s’han detectat casos de depredació per aquests felins, la qual cosa pot causar pèrdues importants.
Segons Juan Manuel Pérez García, investigador de l’Àrea d’Ecologia de la UMH, les taxes elevades de mortalitat no natural comprometen la recuperació d’aquesta espècie críticament amenaçada en els aiguamolls valencians. «Si no es redueix la mortalitat d’origen humà, no serà possible tenir una població estable, per molts exemplars criats en captivitat que s’alliberin», apunta l’expert. Ana Sanz Aguilar, investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), subratlla que la protecció d’aiguamolls i la limitació de la caça que es va dur a terme al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca han estat clau per millorar l’estat de l’espècie a les Balears.
Les anàlisis indiquen que la mortalitat no natural d’aquests ocells hauria de reduir-se un 40 per cent per aconseguir recuperar les poblacions llevantines.
Mesures urgents
Per aconseguir-ho, els autors de l’estudi proposen diverses mesures urgents que inclouen prohibir la caça d’ocells aquàtics en hores amb mala visibilitat per evitar confusions i morts accidentals d’espècies no cinegètiques, augmentar la persecució del furtivisme, controlar els depredadors exòtics en aiguamolls i millorar la gestió de l’aigua per tal de reduir els brots de malalties com el botulisme.
Els investigadors també indiquen que podrien introduir-se algunes millores en els programes de recuperació basats en cria en captivitat i alliberament. Suggereixen que l’estratègia de retardar l’alliberament d’ocells criats en captivitat fins al final de la temporada de caça podria tenir efectes negatius a llarg termini, ja que augmentaria l’habituació als humans i la dependència de fonts d’aliment predictibles. Finalment, plantegen recomanacions per reduir l’estada en captivitat i proporcionar entrenament antidepredador als ocells alliberats en les gàbies de cria.
Foto: O. Aldeguer