La UIB divulga 69 mesures útils per reduir l’impacte del canvi climàtic a les Illes Balears

Un equip d’investigadors del Laboratori Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic (LINCC) de la Universitat de les Illes Balears ha recollit 31 mesures de mitigació i altres 31 d’adaptació que seria necessari implementar, abans de l’any 2030, per aconseguir reduir els impactes del canvi climàtic. Aquestes mesures es recullen en un estudi publicat recentment a Regional Environmental Change, una revista científica de prestigi internacional.

Els investigadors, que són membres de departaments varis de la UIB i que treballen en àrees de coneixement diverses, han estudiat els canvis físics projectats per a les pròximes dècades com a resultat del canvi climàtic i n’han analitzat els impactes sobre variables ambientals, econòmiques i socials.

Els resultats mostren que l’augment esperat de la temperatura i el nivell de la mar, la disminució de la precipitació mitjana i l’increment de l’evapotranspiració, les sequeres, l’augment de l’acidificació i la desoxigenació a l’oceà representen les amenaces principals per a les Illes Balears, tant pel que fa als seus ecosistemes i la salut dels seus habitants, com pel que fa a la seva economia, donada l’elevada vulnerabilitat del sector turístic al canvi climàtic.

Un full de ruta per a les illes mediterrànies

El fet que les Illes Balears siguin una potència turística mundial fa que l’anàlisi duta a terme pels investigadors de la UIB pugui servir de guia a altres illes mediterrànies, que també basen la seva economia en el sector turístic i s’enfronten a escenaris de canvi climàtic semblants.

Els investigadors proposen dur a terme accions de mitigació i adaptació en l’àmbit dels ecosistemes terrestres i marins, els recursos hídrics, l’energia, les infraestructures i la planificació urbanística, la salut humana, l’economia, la legislació i l’educació. La mobilitat sostenible i el tractament de residus són també àrees d’acció recomanades per a la mitigació.

Les mesures proposades no són les úniques que s’haurien de posar en pràctica per fer front als canvis físics provocats pel canvi climàtic, però sí que són les més significatives, assenyalen els investigadors.

Diversificar el model socioeconòmic

Tant les polítiques de mitigació com les d’adaptació al canvi climàtic, diuen les autores i autors, han de veure’s com una oportunitat per dur a terme la diversificació del model socioeconòmic actual. I és que l’ús intensiu d’energia fòssil i materials per part del sector turístic, que el converteix en un dels majors contribuents a l’escalfament global, així com l’elevada vulnerabilitat del turisme al canvi climàtic, demanden urgentment la diversificació econòmica de les regions turístiques en pro d’activitats amb menys petjada ecològica.

Recorden, també, que una economia més diversificada en pro d’activitats que consumeixin menys recursos i generin menys impactes ambientals, i, per tant, una economia més resilient, en què el sector turístic haurà de tenir menys pes, no l’eximirà de dur a terme, juntament amb la resta de sectors, accions encaminades tant a reduir les seves emissions com a millorar-ne la resposta davant el canvi climàtic. En aquest sentit, el turisme ‘de proximitat’, ‘baix en carboni’ o ‘slow’ i la relocalització d’empreses, instal·lacions i infraestructures són algunes de les mesures de mitigació i adaptació, respectivament, que el sector turístic podria dur a terme.

L’article publicat a Regional Environmental Changeactualitza i amplia la recerca que el LINCC UIB va dur a terme per elaborar el capítol 5 de l’Estudi sobre Prospectiva Econòmica, Social i Mediambiental de les Illes Balears en l’horitzó 2030 (H2030), realitzat pel Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, que es publicà l’any 2019.

Mesures de mitigació

Mesures de mitigació

Ecosistemes marins i terrestres
• Protegir i promoure l’increment d’espais naturals, com ara boscs i praderies
de Posidonia oceanica.
• Calcular les emissions associades als diferents usos del sòl per completar
els inventaris d’emissions de les Illes Balears.
• Regular les extraccions forestals de biomassa per reduir les emissions que
s’hi associen.
• Promoure els usos del sòl i els cultius que actuen millor com a embornals
de carboni i preservar-los a través d’una gestió de residus adequada.
Recursos hídrics
• Incrementar l’eficiència en la recollida, la distribució i el consum d’aigua
per reduir la necessitat de dessalinització i el consum energètic.
Energia
• Reduir la demanda d’energia en sectors de consum final, especialment en
els sectors de serveis i residencial, a través de l’increment de l’eficiència
energètica.
• Generar energia renovable a través d’una planificació territorial adequada i
avaluacions d’impacte ambiental.
• Promoure canvis en els patrons de consum.
• Abandonar les perforacions exploratòries de gas i petroli.
• Promoure la generació elèctrica descentralitzada.
• Definir zones amb més potencial per facilitar l’accés als sistemes elèctrics,
sent així més adequades per permetre la instal·lació d’infraestructures
d’energies renovables.
• Ús de tècniques d’electricitat de xarxa intel·ligent per permetre la
distribució de la generació d’energia renovable.
• Impulsar les xarxes de calefacció urbana a les zones costaneres turístiques.

Infraestructures i planificació urbanística
• Promoure una planificació urbanística que faci innecessari o menys
necessari l’ús del vehicle privat, reduint així la pressió sobre la xarxa actual
de transport, així com les emissions i el consum de sòl.
• Garantir que s’estableixin paràmetres sostenibles obligatoris, com ara el
consum d’energia i aigua i els sistemes de control climàtic en el sector de
la construcció.
• Implantar plans de rehabilitació d’edificis orientats a allargar la seva vida
útil per evitar pèrdues energètiques.
• Fer que les zones urbanes siguin més verdes mitjançant la plantació
d’arbres i les cobertes verdes per reduir la temperatura i absorbir CO2, així
com mantenir-les mitjançant un ús de l’aigua més sostenible.

Mobilitat sostenible
• Establir una xarxa de transport públic amb preus assequibles, no basat en
combustibles fòssils i adaptada a cada illa evitant l’ús del vehicle privat.
• Promoure la mobilitat a peu i amb bicicleta dins les zones urbanes, fent
més fàcil i segur l’ús de l’espai públic.
• Promoure mecanismes de mobilitat compartida i vehicles elèctrics petits.
• Iniciar el debat amb les institucions nacionals i locals sobre la necessitat de
reduir substancialment les emissions dels vols, prioritzant el seu caràcter de servei públic, i avaluar la necessitat de dissenyar mecanismes de
compensació d’emissions.

Salut humana
• Promoure el consum de productes locals, ja que tenen una petjada de
carboni més baixa.
• Promoure sistemes de mobilitat més sostenibles (mobilitat a peu i en
bicicleta).

Economia
• Promoure el consum de productes locals, ja que tenen una petjada de
carboni més baixa
• Promoure sistemes de mobilitat més sostenibles (mobilitat a peu i
bicicleta)
• Promoure la desinversió en combustibles fòssils i activitats d’alt carboni.
• Aplicar el principi de qui contamina paga, i introduir un impost sobre el
carboni, així com incentius per reduir les emissions.
• Donar suport a les empreses que volen desenvolupar una activitat baixa en
carboni.
• Promoure el desenvolupament d’una economia de proximitat
específicament mitjançant la regulació dels sectors de l’hoteleria i la
restauració, així com les compres públiques sostenibles.
• Implementar un sistema d’economia circular i reduir la producció i el
consum de béns.
• Desenvolupar tipus de turisme alternatiu com el turisme de “proximitat”,
“lent” o “baix en carboni”.

Residus
• Reduir la generació de residus, especialment els d’alimentació, embalatge
i tèxtil.
• Ampliar la vida útil dels béns i facilitar-ne la reparació i intercanvi (eliminar
l’obsolescència planificada).
• Promoure l’economia circular de manera que els residus es puguin
convertir en recursos per utilitzar-los en els processos de producció.
• Augmentar les taxes de reciclatge.
• Ús del compost per reduir les emissions associades al seu abocament i
augmentar la quantitat de carboni als sòls.

Legislació
• Impulsar iniciatives encaminades a canviar la regulació estatal espanyola
d’activitats grans generadores d’emissions en què les Illes Balears no
tinguin competències (o les tinguin parcials), com les relacionades amb
l’energia, els ports, els aeroports, els residus i la construcció.

Educació
• Incorporar als currículums de l’educació formal nous continguts
relacionats amb els temes del canvi climàtic.
• Identificar llocs de treball/sectors que necessiten formar-se amb més
urgència en relació amb el canvi climàtic i dissenyar programes educatius
específics.
• Establir un equip de treball entre la Direcció General de Residus i Educació
Ambiental, la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de
les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears per tractar els temes
educatius relacionats amb el canvi climàtic.

Mesures d’adaptació

Ecosistemes marins i terrestres
• Reforçar els sistemes de prevenció d’incendis forestals i regular les
extraccions de biomassa tant per prevenir incendis com per garantir la
captura i l’emmagatzematge de carboni per als boscos.
• Identificar espècies amenaçades i dissenyar estratègies per a la seva
conservació.
• Dissenyar una estratègia de bioseguretat, adaptar-hi les lleis existents i
generar un sistema d’alerta per gestionar la introducció d’espècies
exòtiques potencialment invasores.
• Generar sistemes de gestió de les platges que en permetin la conservació i
l’ús recreatiu.
• Implementar mesures de protecció de Posidonia oceanica.
• Dissenyar plans d’adaptació tenint en compte les amenaces clau, com ara
el dèficit de recursos hídrics i la contaminació, la reducció de la
mineralització del sòl i la vulnerabilitat de certs cultius al canvi climàtic.
• Augmentar l’eficiència en l’ús de l’aigua, tant en regadiu com en no regadiu
• Implementar un pla de pesca que posi especial esment en les espècies de
peixos més vulnerables al canvi climàtic.
• Dissenyar plans d’adaptació del bestiar al canvi climàtic, inclosa l’adaptació
de les instal·lacions i la gestió (és a dir, alternatives d’alimentació).

Recursos hídrics
• Gestionar la demanda d’aigua de manera integrada per adaptar-la a la seva
disponibilitat mitjançant mecanismes d’estalvi, ús de fonts locals
alternatives, i especialment la reutilització d’aigües regenerades sempre
que sigui possible en activitats agrícoles i turístiques.
• Revisar i adaptar els sistemes de recollida i distribució d’aigua per
optimitzar el volum d’«aigua recuperada» i reduir les pèrdues.
• Protegir els aqüífers de la sobreexplotació i evitar la salinització dels litorals
derivada de l’augment del nivell de la mar.
• Elaborar un pla per identificar les fonts de contaminació per nitrats dels
aqüífers i implementar polítiques per restaurar els contaminats.
• Promoure els sistemes de reutilització d’aigua dels habitatges.
• Promoure el consum eficient d’aigua als habitatges.
• Educar i augmentar la conscienciació social sobre l’aigua com a recurs
escàs.
• Revisar i adaptar els tractaments de l’aigua.

Infraestructures i planificació urbanística
• Analitzar la vulnerabilitat de les infraestructures i adaptar les actuals i
previstes als augments de temperatura (en el cas de les infraestructures
terrestres) i a l’augment del nivell de la mar (en el cas de les infraestructures
marítimes).
• Redissenyar l’urbanisme creant zones d’ombra i passeigs verds (arbres,
cobertes verdes, vegetació) per reduir els efectes d’illa de calor urbana.
• Incorporar variables climàtiques en el disseny d’infraestructures.
• Considerar les qüestions bioclimàtiques en l’urbanisme.
• Promoure l’eficiència energètica dels edificis per reduir la necessitat de
sistemes de climatització.

Energia
• Avaluar la vulnerabilitat i potencialitat d’ús dels sistemes elèctrics.

Salut humana
• Millorar els sistemes de predicció i proporcionar coneixements sobre els
riscos del canvi climàtic, especialment els relacionats amb les onades de
calor i les malalties transmeses per vectors
• Dissenyar i reforçar programes de prevenció per a les persones més
vulnerables.
• Augmentar la capacitat dels treballadors sanitaris i adaptar el sistema
sanitari per identificar i abordar els riscos per a la salut humana del canvi
climàtic.

Economia
• Reduir la necessitat d’importar béns i serveis.
• Diversificar l’economia en pro d’activitats que tinguin menys petjada
ecològica.

Educació
• Incorporar als currículums de l’educació formal continguts relacionats amb
els temes del canvi climàtic.
• Identificar llocs de treball/sectors que necessiten formar-se amb més
urgència en relació amb el canvi climàtic i dissenyar programes educatius
específics.
• Establir un equip de treball entre la Direcció General d’Educació Ambiental
i Residus i la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de
les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears per tractar els temes
educatius relacionats amb el canvi climàtic.