Ara llegint
L’Associació d’Artesans i Unió de Pagesos acorden cercar sortides per a la llana i evitar la seva incineració

L’Associació d’Artesans i Unió de Pagesos acorden cercar sortides per a la llana i evitar la seva incineració

L’Associació d’Artesans i Unió de pagesos de Mallorca han signat un conveni de col·laboració per tal de potenciar antics oficis artesans relacionats amb l’agricultura mallorquina, com bé puguin ser els relacionats amb la reutilització de la llana d’ovella. Això salvarà part de la producció, que actualment no té cap sortida, d’una irremeiable incineració.

L’acord precisament pretén donar un ús a un producte que avui en dia s’ha arribat a considerar un rebuig, un rebuig que ha d’acabar a la incineradora de Tirme, a Son Reus.

Mentre es cerquen solucions a llarg termini, Salvador Martinez, president de l’associacio artesana, diu que recuperar les filadores seria un futur que la seva entitat, juntament amb Unió de pagesos, vol aconseguir.

D’altra banda, el Secretari general d’Unió de Pagesos de Mallorca, Sebastià Ordines, proposa cercar solucions a gran escala, com pugui ser l’ús tèxtil o constructiu com a aïllant tèrmic.

“Hem de pensar que per mantenir viva la idiosincràsia d’aquestes illes, on la ramaderia no és un sector minvat de problemàtiques, necessita de noves propostes i injeccions d’investigació lligada a l’artesania, per fer perdurar un producte que al llarg de la història ha estat present a totes les llars de les Illes”, ha dit Salvador Martínez.

Anys enrere la llana, s’emprava per fer matalassos, roba i altres objectes, amb tot un teixit laboral al darrera que al llarg del temps s’ha anat perdent, degut a la introducció de nous materials sintètics, han explicat els dos signants de l’acord. La primera passa d’aquesta sinèrgia col·laborativa, és la de poder donar un segon ús a la llana de les toses de Mallorca, donant a conèixer a la ciutadania com reutilitzar-la oferint una oferta formativa atractiva i interessant, amb les poques persones que queden a l’illa que saben convertir la llana en fil i com a conseqüència amb teixits.

Segons han destacat Martínez i Ordines, una altra passa important és la de conscienciar a la societat que a Mallorca, tenim uns productes que avui en dia no s’empren i que tenen un gran valor, ja sigui per la proximitat en que es troben, ja sigui pel lligam amb la terra que tenen o bé per la singularitat d’aquests productes.

I és que la llana de la tosa de les ovelles s’ha convertit en un greu problema per als ramaders de les Illes Balears. Ningú no la vol des de fa anys i s’ha convertit en un residu que, a més, no es pot cremar ni enterrar, en un mercat saturat pels productors xinesos. La llana s’ha d’acabar traslladant a la Península, malgrat que hi ha propostes per utilitzar-la com a aïllant a la construcció o per fer-ne compost o pellet. Enguany, ni això. S’incinerarà amb un cost de 15.000 euros.

Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, el mes passat, volgué donar a conèixer la problemàtica dels ramaders d’oví amb la gestió i emmagatzematge de la llana. A principis de maig començà la temporada de tondre a les Illes Balears.

Gaspar Mas Miralles, responsable de subministrament de la Cooperativa Camp Mallorquí, explicava la situació: “A l’ovella se l’ha de tondre cada any i en aquest moment hi ha una paralització del mercat de la llana. Els ramaders i les cooperatives no tenim manera de gestionar la llana dels nostres socis”.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt